Societat 02/01/2016

Els últims xabolistes de Barcelona es preparen per marxar

Fins a 33 barraques s’alcen encara al turó de Montcada i al torrent de Tapioles, amb dotze inquilins que desallotjaran a mitjans del 2016

Laura Morral
4 min
Algunes de les barraques del turó de Montcada són petites construccions amb hort. Encara en queden una trentena i hi fan vida una dotzena de persones que esperen no quedar desemparades.

Aquests mesos de novembre i desembre una excavadora ha reiniciat el desmantellament del que queda dels campaments de barraques situades al turó de Montcada i al torrent de Tapioles. Segons les previsions de l’Ajuntament de Montcada les demolicions, que van començar el 2014 de manera intermitent, s’allargaran al llarg d’aquest nou any. En aquest moments queden dempeus 33 xaboles als dos assentaments on encara viuen una dotzena de persones sense recursos. La incertesa de trobar-se sense sostre a l’hivern i de no saber on anar genera molta preocupació entre els ocupants. Del total de barraques, n’hi ha vuit al turó de Montcada i quatre més al torrent de Tapioles que estan habitades. La resta es troben en estat d’abandonament.

El turó de Montcada està enganxat a Barcelona. Queda a la dreta de la carretera C-33 i C-17, just al davant del polígon de Can Cuiàs, amb vistes a l’autopista de Barcelona. Arribar fins allà és una passejada i mentre s’hi puja el paisatge és desolador: barraques tirades a terra, trossos de fusta, matalassos, roba i deixalles que recorden que hi ha hagut vides arrelades en aquest indret. Al voltant de tot això, als diferents desnivells del turó, encara queden vuit barraques senceres. Són el reducte dels últims habitants d’aquest assentament il·legal que desapareixerà a mitjans del 2016.

El torrent de Tapioles fa de línia fronterera amb Ciutat Meridiana i després de travessar les autopistes arriba al Rec Comtal, que va a parar a la llera del riu Besòs un cop travessat Vallbona. En aquesta zona, envoltada d’alzines i roures, encara s’amaguen quatre barraques habitades. Algunes són casetes d’hort, i d’altres, construccions precàries que amb la crisi i els anys s’han anat ampliant i s’han convertit en xaboles per viure-hi.

Una caseta d’hort amb mosaics

El Diego López cuida un terreny i una caseta al turó des de l’any 1985. En el seu cas, la seva xabola era d’hort i tenia una increïble decoració feta amb mosaics. “Tenia moltes figures: una papallona, un majestuós gall dindi, un hort de 100 metres quadrats amb dues palmeres, tres figueres, tres ametllers i un cirerer que feia unes cireres dolcíssimes”, diu. “A principis de novembre els agents forestals m’ho van destrossar tot”, afegeix Diego, que als 82 anys no sap com passar el temps i es passeja pel turó rememorant aquell hort que ha cuidat de manera incansable durant 30 anys.

La situació de l’Amílcar Barela és més complicada. Fa més de vuit anys que viu a una de les xaboles de la part de dalt del turó. L’Amílcar és d’Hondures, com la majoria de persones que habiten o habitaven aquest assentament. “Entenc que hem de marxar però no d’un dia per l’altre. No tenim on anar”, lamenta. A mitjans de novembre l’Amílcar va ser testimoni de com alguns dels seus compatriotes eren desallotjats.

Una va ser la Karina Rosales, de 37 anys, que tenia una xabola de fusta i cartró just al costat de la de l’Amílcar. Feia dos anys i mig que la Karina vivia en aquest assentament. Ella i els seus tres fills van ser desallotjats i van veure com en pocs minuts la seva casa era enderrocada. “Sempre és igual. La màquina entra a la zona sense avisar i tira a terra les cases, amb tota la roba i tot a dins”, recorda l’Amílcar. Aquest home s’ha quedat gairebé sol al turó de Montcada. Encara l’acompanyen el Julio, l’Alesio i pocs més. La seva situació és dramàtica perquè no reben ajudes ni cobren l’atur. Viuen del camp i de feines molt esporàdiques. “A vegades algun amic em demana ajuda per fer una mudança, per pintar...”, explica. L’Amílcar ha aixecat una barraca amb fustes i reixes. Té saló, cuina, bany i s’ha construït una habitació. S’escalfa i cuina amb llenya i butà, i l’aigua la puja a mà pels camins que condueixen fins a dalt del turó. Cap d’ells no ha acudit als serveis socials. “No hem pogut aconseguir cap ajuda”, diu Barela. “Estem esperant a veure si podem ajornar el desallotjament per arreglar la nostra situació”, afegeix.

Ple de deixalles

“Estic molt espantat perquè no sé on anar”, diu el Julio. El turó s’ha de netejar però fa un any que està ple de deixalles, enderrocs i brutícia. “Ens fan fora per netejar-lo de barraquisme però continua igual, tot brut. Això sí que és vergonyós”, comenta l’Alesio. Els ocupants no tenen papers i això dificulta els tràmits perquè Benestar Social els aconsegueixi una solució habitacional.

El regidor d’Urbanisme de Montcada, Jordi Sánchez, explica que aquestes demolicions formen part del projecte de recuperació del turó iniciat a finals del 2014, amb l’enderroc i la neteja topogràfica d’aquest espai ocupat per aquests assentaments il·legals. La neteja del turó de Montcada està inclosa en el conveni de la gossera municipal que s’instal·larà al costat del cementiri de Collserola, al torrent de Tapioles, fruit d’un acord signat entre els ajuntaments de Montcada i Barcelona i el consorci del parc. El conveni es refereix a l’“enderroc de barraques” i al “sanejament d’activitats marginals i altres ocupacions il·legals per evitar nous focus de barraquisme”.

Per garantir la preservació d’aquest territori com a espai natural protegit, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va endegar aquesta actuació amb la idea de capgirar aquesta situació insostenible que es va iniciar fa dècades però que s’havia anat incrementant de manera alarmant en els últims anys. Aquests treballs s’inclouen dins el sector nord del parc i, per tant, van lligats a l’actuació que s’està portant a terme al torrent de Tapioles, a l’altra banda de l’autopista C-58. “La situació avança en funció de les incidències que ens anem trobant. Hi ha casos en què tenim suspesos els enderrocs en espera de trobar una solució habitacional per a determinades persones”, diu Sánchez.

El regidor assenyala que tot s’ha alentit perquè s’han allargat tràmits, avisos i notificacions de gent pendent de marxar. El text preveu que aquests treballs es gestionin des del Consorci del Parc de Collserola, amb 700.000 euros aportats per l’Ajuntament de Barcelona. El que no preveu el conveni és què fer amb les persones que han convertit les barraques en el seu habitatge. “El pressupost és insuficient. Els 700.000 euros només preveuen l’enderroc i la neteja, però no el problema social que hi ha al darrere”, constata Sánchez. I afegeix: “Esclar que no ho podem deixar a mitges, necessitem més pressupost”. Fa molts anys que Collserola elimina assentaments il·legals. Durant les últimes dècades s’havien instal·lat al turó i al torrent de Tapioles 351 barraques.

stats