Regust de soja

Un recorregut en el temps per les cartes de diferents restaurants emblemàtics de Barcelona i pels banquets famosos permet copsar com ens han canviat els gustos al llarg dels anys

Fa un temps, amb la periodista Olga Merino vam tenir la idea de fer un article sobre els menús dels banquets organitzats al llarg del segle XX en un conegut hotel barceloní. La sorpresa va ser descobrir l’escassa quantitat de material que es guardava, com si aquests llistats de menges no mereixessin ser guardats. Sensibilitzat per aquest tema, quina no seria la meva sorpresa quan em vaig topar amb la web que ha presentat l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ( http://arxiuhistoric.bcn.cat/menjarbcn ), un recorregut virtual per les cartes d’un grapat de restaurants emblemàtics i pels banquets famosos, que ara es poden consultar en línia a partir d’una exposició que fa un any es podia veure al vestíbul de l’arxiu.

A part de l’interès artístic de moltes de les peces, aquest suculent recorregut ens permet descobrir com ha canviat el gust al llarg del temps. I no només amb les experiències gastronòmiques de l’alta burgesia, sinó també amb propostes poca-soltes com el Menú Clavé, que va oferir l’any 1890 la Colla Casolana de la societat recreativa El Niu Guerrer. Fent paròdia del llenguatge utilitzat per referir-se als plats en les fondes de sisos, el menú consistia en “carn de burro premsada, vi del Ninot, un llonguet del forn, postres i llombrigo del temps”. Tota una declaració d’intencions bohèmies. Un altre banquet correspon al tiberi en honor dels poetes premiats als Jocs Florals del 1892, que incloïa uns “entreteniments” de raves i olives, arròs a la milanesa, peix fregit, fricandó, i de postres ametlles, maduixes, taronges, dolços, cafè “i bona cara”.

L’any 1905, per celebrar el triomf de la Lliga Regionalista a les eleccions, es va fer el banquet de la victòria al Frontó Comtal. Aquell famós àpat el va servir el senyor Regás de Can Culleretes, i el formava un consomé, pastellets de carn, pernil dolç, galantina de capó trufada, dolços, vi d’Alella, xampany i cafè. Més inusual va ser el que el 1912 va congregar els vegetarians catalans al Mundial Palace, compost per “confitats amb la protosa”, arròs amb caldo de cereals Vigor del doctor Falp, truita amb salsa daurada, rostit vegetal, postres “ pain grillé amb Nuttocrema”. I en comptes de cafè, malta Vigor.

Entre els menús de categoria figura la carta de l’hotel Ritz el 1921, en què un cobert costava 12 pessetes i els plats estaven en francès: perdreaux aux choux (perdius amb cols), s auté de boeuf minute (saltejat de bou), o c ôtelette d’agneau grillés (costelles de xai a la brasa). Aquells anys van ser els dels locals de luxe, un ambient que canviaria radicalment durant la guerra i la postguerra. El desembre del 1937, la carta del restaurant Mont d’Or tenia la majoria dels plats del menú ratllats. I l’any 1939, el cobert especial per a militars, al preu de 4,90 pessetes, només oferia pa, entremesos, “ potaje vigilia ”, “ huevos con tomate ” i “ postre tostada ”. Esclar que no sempre era així, com mostren els banquets oferts per la Diputació a Franco o a Eva Perón, tots dos el 1947, que incloïen caviar i blinis, crema Maria Estuard, salmó del Bidasoa Bella Vista, vedella amb xampinyons, supremes d’au a l’ou filat, puntes d’espàrrecs, pinya americana amb gelat Infanta, i “ frivolidades ”.

La meva carta preferida és la del Gran Dragón, el primer restaurant xinès que va obrir a Barcelona. Allà vaig tastar per primer cop sopa d’aleta de tauró, porc agredolç, pollastre amb ametlles i gelat amb nous, un banquet llavors tan exòtic com ara bàsic. Recordo que vaig estar molts dies amb el regust de la soja a la boca i la sensació d’haver fet un gran viatge sense moure’m de casa. Tot un luxe per les 75 pessetes que costava el menú a finals dels anys setanta.

El + vist

El + comentat