El dia gran de la Barcelona xinesa

La ciutat dóna avui la benvinguda a l’any del mico amb una desfilada que barrejarà elements del folklore català i xinès

Dracs i lleons de colors llampants. Però també castellers i trabucaires. Un mix xinès i català. Barcelona dóna avui la benvinguda a l’Any Nou Xinès amb una festa que mobilitzarà més d’un miler de persones de cinquanta entitats diferents. És l’acte central de la programació per donar entrada a l’any del mico. Un animal que, segons indica l’astrologia xinesa, s’ha d’associar a un període convuls i amb canvis però que pot acabar resultant molt bo per a aquelles persones que tinguin la capacitat d’adaptar-s’hi. Se n’esperen, en definitiva, bones oportunitats per als negocis.

La desfilada festiva sortirà a dos quarts de dotze del matí del parc de l’Estació del Nord i, després de recórrer alguns dels carrers de la Dreta de l’Eixample -la zona de Barcelona amb més presència xinesa-, culminarà al passeig de Lluís Companys, on hi ha programats espectacles que s’allargaran fins a les dues del migdia. És el tercer any consecutiu que la ciutat dóna aquest impuls a la que és la festivitat més important del calendari xinès. I enguany la celebració coincideix amb la programació de les festes de Santa Eulàlia. “L’Any Nou Xinès ja és un esdeveniment de la ciutat”, emfatitza la comissionada d’Immigració de l’Ajuntament, Lola López, que remarca que “no es tracta d’una celebració a Barcelona, sinó amb Barcelona”. La festa està organitzada per la comunitat xinesa a Catalunya amb el suport de l’Ajuntament i la col·laboració de Casa Àsia, el Consolat i la Fundació Institut Confuci.

La comunitat xinesa ha viscut un autèntic boom aquests últims anys a Barcelona i al conjunt de Catalunya. En només 15 anys, les persones de nacionalitat xinesa censades a la capital han passat de 2.460 a 17.487. Prop del 30% es concentren a l’Eixample i, molt especialment, a la zona que ja es coneix com laChinatown barcelonina, l’entorn de l’Arc de Triomf. Els xinesos són la tercera nacionalitat estrangera més nombrosa de la ciutat, només per darrere d’italians i pakistanesos. I la xifra creix any rere any.

Si als anys 80 i 90 l’arribada esglaonada de ciutadans vinguts del gegant asiàtic es va traduir en la proliferació de restaurants de gastronomia típicament xinesa que es caracteritzaven per oferir a preus baixos plats -llavors- exòtics per a la majoria de paladars -com els rotllets de primavera- i en l’obertura dels primers basars, a mesura que han passat els anys -i que la comunitat xinesa ha crescut en nombre- s’han fet forts en altres sectors, com el de l’estètica o la venda de roba i de fruites i verdures. Una de les constants és el seu caràcter emprenedor: prop de la meitat dels xinesos de Catalunya -el 47,1%- estan afiliats al règim d’autònoms.

Diners en efectiu

“Es coneixen entre ells, perquè sovint arriben a Barcelona seduïts per un amic o familiar, i per això fan ús de l’experiència dels altres i tendeixen a obrir el mateix tipus de negocis”, explica Amadeu Jensana, director d’economia i empresa de Casa Àsia, que remarca que també han emergit tota una sèrie de negocis impulsats per empresaris xinesos i enfocats exclusivament a aquesta comunitat, com agències immobiliàries, mitjans de comunicació o serveis d’assessorament.

“Quan obren negocis tendeixen a pensar en volum i en petits marges, és a dir, a vendre grans quantitats a preus ajustats”, apunta Jensana, que remarca que aquest factor explica l’èxit del seu model en sectors com el de l’estètica a preus ajustats o els basars. Des de fa uns anys, a més, la població xinesa també s’ha fet forta en el sector de l’hostaleria més enllà de l’àmbit dels restaurants xinesos. En temps de crisi, agafar qualsevol bar o restaurant que ja funciona i no fer-hi gaires canvis és una opció més econòmica i fàcil a l’hora d’emprendre. I els xinesos, com apunta Jensana, tendeixen a disposar d’estalvis i d’una xarxa familiar que els permet tenir suport econòmic per obrir el seu propi restaurant. Una situació que, a més, com admetien ja fa uns anys des del Gremi de Restauració de la ciutat, s’ha sumat al fet que molts hostalers autòctons fills de la postguerra arribaven a l’edat de jubilar-se sense un relleu generacional clar. Restaurants gallecs, italians i de cuina tradicional catalana han passat, d’aquesta manera, a mans d’emprenedors xinesos que, en molts casos, no hi han fet canvis estètics. Els xinesos de segona generació, com apunta Jensana, ja no han topat amb la barrera idiomàtica i cultural i ho han tingut més fàcil per integrar-se en el teixit empresarial català.

“Quan vaig arribar a Catalunya vaig aprendre una mica de català. Al principi l’entenia bastant, però com que sempre s’adrecen a mi en castellà pràcticament l’he oblidat”. El Xu Shang Wei va arribar de la Xina fa més d’una dècada i regenta una botiga del sector tèxtil a tocar de l’Arc del Triomf de Barcelona.

Actualment, hi ha 25.934 xinesos afiliats a la Seguretat Social a Catalunya, el tercer col·lectiu més nombrós en aquest aspecte per darrere dels marroquins i dels romanesos. La tendència, però, indica que hi haurà un intercanvi de posicions, ja que en el cas dels xinesos l’augment d’afiliacions ha evolucionat en els darrers anys a l’alça, a diferència tant dels marroquins com dels romanesos, que, com els passa a molts col·lectius d’immigrants, han disminuït en nombre a causa de la crisi.

Manual de català

El Xu Shang Wei té una filla que va a l’escola a Barcelona. “Ella sí que parla i entén perfectament el català”, explica. La integració d’aquest col·lectiu a la societat catalana és, sovint, complicada en els seus inicis per culpa de la barrera idiomàtica i del xoc cultural.

“És una de les comunitats més tancades i els costa fer vida associativa als barris, i per això treballem amb l’objectiu d’ajudar-los a integrar-s’hi”, explica Eulàlia Buch, cap de campanyes d’acollida de la Plataforma per la Llengua. L’ONG del català ha elaborat un manual adreçat al col·lectiu xinès amb vocabulari bàsic per al sector del comerç que està disponible en català, anglès i xinès. “Volem integrar la gent que ve de fora i el millor en aquest sentit és que el català en sigui la llengua vehicular”, afegeix Buch.

Més continguts de