“Si els pares van obrir un restaurant, jo puc fer-ho tot”
“Si els meus pares van arribar aquí sense entendre l’idioma, sense tenir estudis, i tots sols van poder obrir el seu restaurant, la meva generació pot fer qualsevol cosa que es proposi”. La Jia Jia Wang té 27 anys i va arribar a Barcelona des d’una zona rural de la regió xinesa de Qingtian quan en tenia 9 per retrobar-se amb els seus pares, que havien vingut a Catalunya seguint l’exemple d’una tieta i buscant un futur millor per als seus dos fills. La tieta va ser de les primeres a obrir un restaurant xinès a la ciutat i un temps després els pares de la Jia van seguir els seus passos. Primer treballant al mateix local i després, quan ja es van veure prou ben situats per portar els fills, van obrir el seu propi restaurant a Blanes.
La crisi els va obligar a reinventar-se i van muntar, com molts compatriotes, primer un basar i després una botiga de roba. “Fer un copiar-enganxarde negocis que ja funcionen és molt més segur”, raona la Jia per explicar la tendència de molts emprenedors xinesos a obrir el mateix tipus d’establiments: “Tens un amic o un familiar que t’explica una recepta que li funciona molt bé i tu la copies. Nosaltres ens ajudem molt entre nosaltres”. Ella es va incorporar a l’escola a Blanes a quart de primària i sempre va treure molt bones notes tot i que, com és lògic, al principi no entenia ni una paraula de català. Però era bona memoritzant, fent matemàtiques i entenent la lògica de la gramàtica per aplicar-la sense entendre res del que escrivia. Va estudiar econòmiques a la Pompeu i, molt jove i fent gala del caràcter emprenedor xinès, es va aventurar en diferents projectes: va muntar la seva pròpia editorial per publicar llibres infantils i va organitzar campaments d’estiu per aprendre xinès.
Després de treballar com a intèrpret i de gestora de projectes a l’Esade China Europe Club, ara ha convençut els seus pares perquè l’acompanyin en l’aventura d’obrir un restaurant a Barcelona: el Mian, al carrer Girona, que fa un mes que funciona i que vol oferir menjar xinès tradicional fet amb producte de qualitat. Els seus pares encara entenen amb dificultats el castellà i ella els fa de traductora en tot moment. Té clar que per integrar-se “cal tenir temps” i que les persones de la generació dels seus pares han dedicat tot el temps a treballar per tirar endavant. Ella, diu, ho té més fàcil.
