“La societat té interès científic, el que falta és suport econòmic”

Fàcil de reconèixer per la seva majestuosa cúpula enfilada a tocar del Tibidabo, l’Observatori Fabra va ser fundat l’any 1904 i nomenat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2014. El doctor Jorge Núñez n’és el director des del mes de febrer i combina les tasques d’astrònom a l’Observatori amb la docència a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

¿Des de quin any es recullen dades a l’Observatori?

La secció astronòmica va començar a recollir dades directament des dels inicis de l’Observatori, l’any 1904. La secció meteorològica i la sísmica recullen dades gairebé des dels inicis també, però regularment des del 1912-1913.

I quin tipus d’informació es recull?

Recollim qualsevol tipus de fenomen meteorològic i estudiem asteroides i planetes. Però també recollim dades sísmiques. Encara que no els notem, hi ha molts terratrèmols locals: a l’Observatori en detectem uns 400 a l’any.

¿Quina divulgació fa l’Observatori fora de la comunitat científica?

Gairebé cada dia tenim visites escolars, i a les nits també oferim visites guiades per a grups o particulars. Quan fa bon temps organitzem els Sopars amb estrelles, una activitat que uneix gastronomia amb ciència i observació d’estels.

¿Quin interès detecta a la societat cap a la ciència?

Crec que en general ens interessa força, encara que no tothom hi estigui familiaritzat. Quan els professionals que ens hi dediquem ens trobem amb amics o familiars sempre ens fan preguntes sobre la nostra feina. Crec que això demostra que la gent en general té interès científic. Una altra cosa és que no hi hagi prou suport, però d’interès n’hi ha.

Suport social o econòmic?

Nosaltres sovint ens queixem de la falta de recursos, però entenc que també ho fan els metges, els químics... Sempre voldríem tenir més recursos provinents del pressupost públic, però crec que l’astronomia, la meteorologia i la sismologia en general criden molt l’atenció.

¿Com beneficiaria l’Observatori que hi hagués més inversió econòmica?

Podríem invertir en nou equipament i en personal. Ara hem firmat un acord amb el Real Instituto y Observatorio de la Armada, a San Fernando (Cadis), per utilitzar conjuntament l’Observatori del Montsec. Allà hi tenim un telescopi per buscar planetes extrasolars, i també investiguem sobre brossa espacial i asteroides perillosos. Si tinguéssim més recursos podríem incrementar els mitjans per investigar en tots aquests camps.

Com es genera aquesta brossa?

Cada vegada que s’envien coets a l’espai, però també poden ser satèl·lits que deixen de funcionar i es queden en òrbita, o xocs entre dos satèl·lits. Hi ha parts d’aquesta brossa que estan en una òrbita prou baixa perquè amb el temps, amb el fregament de l’atmosfera, es cremin. Però quan estan a més de 2.000 quilòmetres pot ser que es quedin allà per sempre.

¿Creu que Barcelona és un bon lloc per a l’observació?

Per a observacions astronòmiques les ciutats no serien l’emplaçament ideal, però pel tipus de recerca que fem a l’Observatori Fabra Barcelona encara és un bon lloc. Pel que fa a la meteorologia, Barcelona és ideal per comparar les observacions presents amb l’històric d’anys anteriors. Des d’aquí podem controlar si hi ha escalfament global, que n’hi ha, i es pot comprovar veient l’augment de la temperatura mitjana a l’Observatori.

Per què creu que ens agrada tant parlar del temps i fem tantes fotos quan hi ha fenòmens meteorològics?

Crec que és una condició de l’ésser humà: admirem tots els fenòmens que tenim al voltant. Anar a la muntanya i veure el cel tot fosc ple d’estrelles ens sembla increïble, però també ens fascina una pedregada.

Més continguts de

El + vist

El + comentat