TUB D’ASSAIG

Boris Vian, “pioner” de la genètica

Xavier Duran Químic I Periodista
2 min

“Mort als lletjos” és una expressió políticament molt incorrecta que, aplicada amb un rigor excessiu, eliminaria més de la meitat dels habitants de la Terra. Però aquest és el títol que es va donar a la traducció catalana d’ Et on tuera tous les affreux, novel·la publicada el 1948 pel francès Boris Vian. L’any vinent es commemora el centenari del seu naixement, però per homenatjar un autor que destacava pel seu sentit de l’absurd nosaltres en parlarem ara mateix, aprofitant que va morir el 23 de juny de fa 60 anys. Escriptor, músic i cantant, de formació era enginyer i va treballar en l’organisme francès que s’ocupa de l’harmonització de les normes. Un lloc ideal per accentuar el seu sentit de l’inversemblant.

Mort als lletjos se situa a Califòrnia i és una novel·la policíaca, plena de sexe i violència i de la ironia característica de l’autor. Avançant el que es coneix a mitja novel·la, explicarem que hi apareix el doctor Markus Schutz, que amb els seus experiments de genètica pretén millorar els humans. Comenta que “no es pot anar pel carrer sense veure un munt de persones lletges” i que a ell li agrada passejar però que la lletjor l’horroritza. Per això segresta “nois ben plantats i noies bufones” i fa que “es reprodueixin”. A part de la tècnica habitual de reproducció, també fecunda òvuls i obté exèrcits de clons de bellesa aclaparadora. I, a més, ha descobert com accelerar el desenvolupament dels embrions i com envellir artificialment els nadons, que amb només tres anys ja són capaços de reproduir-se.

Boris Vian no només es va avançar a la clonació humana, sinó que només tres anys després del final de la Segona Guerra Mundial era capaç de riure’s dels nazis i del seu objectiu de millorar la raça. Anticipació i valentia. Potser val la pena rellegir-lo avui, com a exemple de bioètica recreativa.

stats