Canvi climàtic i fenòmens extrems

New York TimesEl 2016, l’any més càlid de què es té constància, els fenòmens meteorològics extrems van deixar la seva empremta al planeta. Una calor sense precedents va socarrimar l’Àsia i l’Àrtic. La sequera es va apoderar del Brasil i el sud de l’Àfrica. I la Gran Barrera Coral·lina australiana va patir el pitjor episodi de decoloració que es recorda, que va matar grans franges de corall. Ara els climatòlegs comencen a esbrinar si aquestes calamitats de l’any passat tenen res a veure amb l’escalfament global. En una nova sèrie d’articles publicats al Bulletin of the American Meteorological Society, investigadors de tot el món analitzen 27 fenòmens meteorològics extrems registrats el 2016 i arriben a la conclusió que el canvi climàtic provocat pels humans va influir considerablement en 21 fenòmens. Aquesta iniciativa forma part dels estudis sobre les causes i efectes del canvi climàtic, un camp en ple desenvolupament que explora les relacions entre l’escalfament i diversos fenòmens meteorològics que ja s’han produït.

Per esbrinar si l’escalfament global ha augmentat la probabilitat d’aparició d’un fenomen meteorològic concret, els científics solen comparar dades del món real -on els gasos d’efecte hivernacle han anat escalfant cada vegada més el planeta durant un segle- amb el model d’un món hipotètic sense aquestes emissions, cada vegada més abundants. Es tracta d’una tècnica que, durant aquesta última dècada, ha tingut una acceptació cada vegada més àmplia entre els climatòlegs. Vet aquí cinc fenòmens meteorològics extrems del 2016 que, segons els climatòlegs, van ser potenciats per l’escalfament global.

Temperatures rècord a tot el món

El 2016 es van registrar a la Terra les temperatures més elevades de què es té constància, i es van batre els rècords assolits el 2015 i el 2014. Tot i que això reflectia en part la influència del Niño, un nou estudi dirigit per l’investigador Thomas R. Knutson, de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA (NOAA), conclou que les temperatures rècord que es van registrar a tot el món “només es deuen al considerable escalfament provocat pels humans al llarg d’un segle”.

Dos estudis diferents també han arribat a la conclusió que les temperatures inusualment elevades de l’Àsia i l’Àrtic durant el 2016 “no haurien sigut possibles sense el canvi climàtic causat pels humans”. Aquestes afirmacions tan contundents són poc habituals: en general, els científics es limiten a dir que l’escalfament global augmenta les probabilitats que es produeixi un determinat fenomen meteorològic extrem. En aquests casos, però, han anat més enllà perquè, segons ells, aquestes temperatures tan elevades no haurien sigut possibles en un món on no haguessin crescut les emissions de gasos.

La decoloració de la Gran Barrera

Aquests dos últims anys, les aigües excepcionalment càlides del Pacífic han provocat la decoloració de la Gran Barrera Coral·lina, un fenomen en virtut del qual els coralls expulsen algues fonamentals per als seus teixits i adquireixen un color blanc espectral. Si la temperatura de l’aigua es manté igual de càlida, moriran molts coralls, amb terribles conseqüències per als ecosistemes marins que en depenen.

En aquest cas, els científics han sigut més prudents a l’hora d’atribuir-ne la culpa a l’escalfament global, en part perquè era difícil aclarir l’impacte del Niño: un estudi dirigit per Sophie C. Lewis, de la Universitat Nacional Australiana, va concloure que les emissions de gasos d’efecte hivernacle “probablement van intensificar el risc que es produís un fenomen extrem a la Gran Barrera Coral·lina” en incrementar l’estrès tèrmic del mar. L’estudi també avisava que en el futur s’accentuaria el risc de decoloració.

Sequera a l’Àfrica

Durant els primers mesos del 2016, per gran part de l’Àfrica meridional es van estendre intenses sequeres i successives onades de calor, amb la consegüent escassetat d’aliments i aigua que va afectar milions de persones. Tot i que aquestes sequeres sobtades solen associar-se al Niño, els científics afirmen ara que el canvi climàtic també hi té un paper important. Un estudi dirigit per Xing Yuan, de l’Acadèmia Xinesa de Ciències, ha descobert que en aquesta regió i durant els últims 60 anys les sequeres sobtades s’han triplicat i que l’escalfament global és el “principal responsable” d’aquesta tendència.

De tota manera, no es poden atribuir al canvi climàtic tots els períodes de sequera que hi ha hagut últimament. En un altre estudi, els investigadors van analitzar una sequera que va afectar durant cinc anys el nord-est del Brasil, però “no van trobar cap prova que demostrés que el canvi climàtic causat pels humans fes créixer el risc de sequera”.

Incendis forestals a Nord-amèrica

El 2016 els incendis forestals van cremar més de 3,6 milions d’hectàrees a l’oest del Canadà i els Estats Units. Cal destacar, sobretot, l’incendi d’Alberta, que va ser especialment catastròfic perquè va obligar a efectuar evacuacions massives i va destruir 2.400 habitatges. En aquest cas, el més probable és que el canvi climàtic hi tingués només un paper secundari.

Uns investigadors de la Universitat d’Edimburg han descobert que l’escalfament global ha fet que, durant els mesos d’estiu, a la regió s’hagin multiplicat per cinc les probabilitats de “dèficits extrems de la pressió de vapor”; el dèficit de la pressió de vapor serveix per mesurar els canvis de la humitat atmosfèrica associada a l’assecament de la vegetació i el risc d’incendis forestals. Però aquest descobriment anava acompanyat d’una reserva: l’augment del risc d’incendis vinculats al canvi climàtic no s’aplicava al mes de maig, quan va esclatar l’incendi d’Alberta.

La bombolla calenta de l’oceà Pacífic

Aquests últims anys ha aparegut a la costa d’Alaska una gran massa d’aigua excepcionalment càlida coneguda popularment com la bombolla. Aquestes aigües càlides han permès que s’estenguin per tota la regió floracions d’algues tòxiques, que han provocat la mort de milers d’ocells marins i han obligat moltes indústries pesqueres locals a plegar.

Un nou estudi, dirigit per John E. Walsh, de la Universitat d’Alaska, diu que la bombolla és un fenomen “sense precedents” i afirma que “només es pot explicar per influència de l’escalfament climàtic antropogènic”, tot i que també hi tenen un paper important factors naturals, com el Niño i la variabilitat atmosfèrica. L’estudi també conclou que probablement apareixeran més masses d’aigua calenta que agreujaran l’escalfament i això “es traduirà en canvis profunds per a les persones, els sistemes i les espècies”.

Un fenomen de gran complexitat

Hi ha fenòmens meteorològics que són més fàcils d’estudiar que d’altres. El que es pot vincular més fàcilment al canvi climàtic són les temperatures rècord. Però en el cas de les sequeres -influïdes per una complexa interacció de temperatura, precipitacions i humitat del sòl-, pot resultar més difícil relacionar-les amb les tendències de l’escalfament. I encara és més difícil fer-ho amb els huracans, que són força infreqüents.

En general, però, la ciència del canvi climàtic ha fet considerables avenços des que, fa sis anys, el Bulletin of the American Meteorological Society va començar a publicar els resultats anuals de les seves recerques sobre fenòmens meteorològics extrems.

Segons Heidi Cullen, directora científica de Climate Central, una agència de notícies sobre climatologia, “el 2011 predominava la mentalitat que no es podia atribuir cap fenomen concret al canvi climàtic”. “Però -afegeix Cullen- arran dels problemes que han anat sorgint, es comença a dir que el canvi climàtic fa créixer els riscos” que es produeixin determinats fenòmens extrems.

És important assenyalar, però, que el Bulletin of the American Meteorological Society no té l’objectiu explícit de demostrar els vincles entre uns fenòmens extrems específics i l’escalfament global. Els editors accepten propostes per investigar determinats fenòmens meteorològics abans que se’n coneguin els resultats per evitar que la publicació sigui massa esbiaixada.

En alguns casos, els científics han descartat o no han descobert una clara influència del canvi climàtic, argumentant i demostrant que unes determinades condicions climàtiques extremes també podrien aparèixer en un món sense escalfament global. Aquest va ser el cas de la brutal sequera del Brasil, molt influïda pel Niño, i també d’una gran tempesta de neu a la regió de l’Atlàntic Mitjà dels Estats Units.

“L’any passat hi va haver fenòmens de tal magnitud que eren impensables fa uns quants segles”, diu Martin P. Hoerling, meteoròleg de la NOAA i editor d’aquests articles. Però afegeix: “No es pot demostrar que el canvi climàtic tingui la culpa de tot”.

Els científics esperen poder perfeccionar i estandarditzar en el futur els seus mètodes de recerca, de manera que, si una societat es veu afectada per una tempesta, un incendi forestal o un altre fenomen extrem, tardi molt menys temps a saber si aquest fenomen ha sigut conseqüència de l’escalfament global de causa humana i pugui prendre mesures per adaptar-s’hi.