“Intentar capturar la matèria fosca és una muntanya russa, però cal perseverar”

La física de partícules pot liquar el cervell més bregat amb les seves nocions tan contràries a la intuïció i difícils de visualitzar. Per això Roberto Trotta ha escrit el llibre The edge of the sky on detalla -amb rigor i poesia- què és la matèria fosca sense fer servir ni un sol tecnicisme.

Al llibre es diu que en cinc anys s’hauria de poder detectar i observar la misteriosa i elusiva matèria fosca. Tenint en compte que el va publicar al 2014, devem estar a prop d’aquest descobriment històric.

Un dels acudits que fem és que la detecció de la matèria fosca sempre és d’aquí cinc anys... al marge de quan ho demanis! Però la veritat és que la sensibilitat dels detectors ha millorat en un factor de 10 o 20, de manera que en pocs anys haurem arribat al seu màxim: no podrem anar més enllà per una qüestió de límits físics. Si aleshores no hem sigut capaços de detectar-la directament, haurem de canviar de xip.

Confia a trobar-la, en tot cas?

La veritat és que alguns dels senyals que hem vist a l’espai de partícules xocant i emetent llum eren molt prometedors al principi, però ara ho semblen menys: hi ha altres fenòmens que podrien explicar aquestes deteccions. Intentar capturar la matèria fosca és una muntanya russa, però hem de continuar investigant.

Un cop es detecti i es confirmi la matèria fosca, quina serà la pregunta fonamental següent?

Descobrir la matèria fosca obrirà la porta a tot un nou camp de partícules elementals i sacsejarà la cosmologia. Però, sobretot, ens prepara per enfrontar-nos a un misteri encara més gran: el de l’energia fosca, que és el 70% de l’Univers. I que és molt més difícil de plantejar.

Per què?

Perquè els seus efectes es noten tan sols si mirem la grandíssima escala de l’Univers. Hem de mesurar l’expansió de l’Univers en la seva versió més extrema. L’any 2021 es posaran en marxa diversos satèl·lits que tenen per objectiu principal caracteritzar l’energia fosca i mirar els confins de l’Univers -que vol dir mirar al passat remot- per veure quines propietats té.

A mesura que els físics aprofundeixen en els seus descobriments, tot es torna abstracte. ¿Creu que hi ha el perill que la gent corrent perdi l’interès i això repercuteixi en el finançament que rep la recerca?

És també feina dels científics continuar defensant per què cal invertir esforços, diners i, sobretot, les ments joves més brillants per investigar coses que molta gent percep com a llunyanes. Però si mires enrere en la història, tota la ciència descoberta pel pur afany de la curiositat sempre ha acabat comportant innovacions tecnològiques que mai ningú havia previst. Doncs bé: investiguem la matèria fosca per curiositat i per entendre el món. Però et garanteixo que en 10, 20 o 100 anys la societat canviarà amb aquest descobriment. No et puc dir com, però sí que la societat canviarà.

Fa de consultor científic de pel·lícules. ¿Hi ha gaires barrabassades en els èxits de taquilla?

Depèn molt. La ciència-ficció és ficció i, per tant, ha d’explorar aspectes que van més enllà de la realitat i del que és físicament possible. Però ho pot fer basant-se en principis científics. Ara he col·laborat amb una sèrie de YouTube Premium que es diu Origin i que fa justament això: una trama que t’atrapa, però amb una mica de ciència real salpebrant-ho tot. Les sèries poden tenir ciència al darrere sense haver d’encotillar la seva creativitat.

Però m’imagino que quan sent les explosions a La guerra de les galàxies, tot i que al cosmos no hi ha aire que transmeti el so, deu esgarrapar la butaca.

Una mica sí! [Riu] A més, hem vist pel·lícules com 2001 i Gravity que treuen el so de les explosions i aleshores l’efecte és molt més poderós. Et deixa clavat a la cadira, perquè transmet millor que l’espai és un lloc hostil i diferent de la Terra.

Per què va decidir explicar la matèria fosca fent servir només les 1.000 paraules més corrents?

Els científics ens deixem portar sovint pels tecnicismes i assumim que tothom els entén, però això pot acabar generant una barrera. Hi ha gent que es desmotiva creient que la física és una matèria massa difícil, que no entendran. Per això vaig despullar el text al màxim i vaig fer servir només les paraules més habituals. No tenia galàxies o Univers, per exemple. Aquesta constricció va ajudar a crear un entorn màgic, que dibuixava un Univers més poètic del que estem acostumats a divulgar, que té tocs molt clínics. I jo volia escriure al cor de la gent, no només al cervell.

De fet, a l’Imperial College de Londres dirigeix un centre de llenguatge. ¿Ho fa perquè els científics que es formen a la universitat no perdin la perspectiva humanística?

És això. Els científics ens hem convertit en tècnics i aprofundim tant en una qüestió que hem perdut la noció que la ciència forma part de la societat. La ciència és una empresa humana i els científics han de ser alguna cosa més que experts en el seu camp: han d’entendre el seu impacte en la societat. Els líders de la ciència de demà seran els qui puguin dur la seva disciplina al món més ampli.

MISTERI La matèria fosca és un component estrany: tot i que els científics creuen que representa el 25% de la massa del cosmos, encara no han aconseguit detectar-ne cap partícula. Trotta ha escrit un llibre on l’explica fent servir només les 1.000 paraules més corrents