Conills gegants i cabres nanes quan a les Balears no hi vivia ningú

Sovint, les illes funcionen com a laboratoris naturals. Fa milers i milers d'anys, quan els avions i els vaixells plens de turistes no arribaven a les illes Balears, només hi vivien els animals. De fet, els primers éssers humans van trigar a arribar-hi molt més que a la Península. El sud d'Europa el van trepitjar molt abans, es creu que fa uns 41.000 anys. Les restes humanes més antigues a les Balears s'han trobat a la cova de Muleta i a l'abric de Son Matge, a Mallorca, i tenen entre 5.500 i 6.000 anys.

Va ser quan van arribar els humans que van desaparèixer els últims exemplars de Myotragus , una cabra petita i amb una morfologia estranya que vivia el doble d'anys que les actuals. Tampoc hi quedaven conills gegants, deu cops més grans que els que avui coneixem. Així ho indiquen les restes que analitzen els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP).

Aïllats del món

Fa entre 5 i 8 milions d'anys, el mar Mediterrani va patir una sequera que va durar uns 100.000 anys. Quan va pujar el nivell del mar es van formar les illes Balears, com explica Meike Köhler, cap del grup de paleobiologia de l'ICP. Aleshores un grapat d'espècies animals continentals van quedar aïllades i van evolucionar per adaptar-se a un medi on el menjar era escàs. "Primer hi va haver una extinció, van desaparèixer els depredadors, els animals que mengen molt, perquè el seu organisme gasta molta energia", explica Köhler. Van quedar sobretot herbívors, que van adaptar el seu organisme per sobreviure amb menys. Les restes més antigues que ho constaten són les del conill gegant de Menorca, que els investigadors de l'ICP han analitzat. Pesava deu cops més que els actuals (dotze quilos davant el quilo i mig d'ara). "En ser més grans podien regular millor la temperatura del seu cos i, per tant, reduir les seves necessitats energètiques", explica Köhler. Al contrari, un altre dels animals antics trobats més recentment, un tipus de cabra, el Myotragus , va reduir la seva mida. Els Myotragus de zones continentals pesen uns 80 quilos. Els de les Balears, no arriben a 15. "Hi ha una regla que sembla aplicable a totes les illes, i és que tots els animals hi canvien de mida: els grans es fan més petits i els petits, més grans. A Sicília, per exemple, s'hi han trobat restes d'elefants nans d'un metre", explica Köhler. Alguns investigadors indiquen que en els entorns on cal adaptar-se a l'escassetat, els diferents animals acaben adoptant una mida mitjana ideal segons les condicions.

Sense depredadors

A més de la mida, en aquests animals hi ha trets anatòmics que demostren que, a diferència dels seus congèneres continentals, en l'ecosistema que habitaven no havien de patir pels depredadors. El conill es va poder fer gran perquè no havia d'amagar-se perquè no se'l mengessin. No podia saltar i es movia amb els palmells de les potes del davant posats a terra. En definitiva, si tots haguessin estat així no existiria el símil córrer com una llebre . Les seves orelles també eren més petites, ja que feia servir menys l'oïda per escoltar si s'acostava un enemic.

En el Myotragus també s'hi observa una reducció dels òrgans relacionats amb l'agilitat, té les potes molt curtes i els sentits reduïts. "El teixit nerviós és molt costós energèticament, el seu cervell fa la meitat del que li correspondria, així redueix les seves necessitats, però això va ser possible perquè no necessitava les parts dedicades a esmolar els sentits davant els depredadors, la seva oïda està reduïda, per exemple", explica Köhler.

Els investigadors creuen que el conill gegant va desaparèixer de les illes Balears a mesura que el Myotragus va anar guanyant terreny. "Eren competidors, menjaven tot tipus d'herbes, però el Myotragus era molt més eficient menjant, tenia un incisiu impressionant a cada costat de la mandíbula", explica Köhler. Però va començar a minvar quan van arribar els humans, perquè van introduir depredadors, gats i gossos. I van començar a menjar-se'ls. Probablement, l'últim Myotragus se'l deurien menjar els primers humans que van poblar les Balears.