La formació i la destrucció de sistemes planetaris, com ara el Sistema Solar, estan relacionades amb processos d'explosió, formació i destrucció de meteorits, asteroides i estrelles. En aquest procés es genera pols, sotmesa a processos encara per entendre, d'on surten els planetes. Per això, observar els canvis en altres estrelles contribueix a entendre millor el naixement del Sistema Solar. Aquesta setmana, la revista Nature publica un estudi en què els científics han observat com una estrella semblant al Sol originava una gran quantitat de pols calenta i densa. Aquests resultats poden ajudar a comprendre, especialment, els processos de formació de planetes rocosos.
Els companys de l'estrella
Les estrelles comencen la seva vida en un núvol de gas i pols que formen discs que donen origen als sistemes planetaris. Carl Melis i els seus companys informen d'una reducció de 30 vegades en la quantitat de flux infraroig d'una estrella TyC 8241 2652 1, i una ràpida desaparició de les restes de pols en una regió equivalent a on els planetes s'allotgen en el nostre Sistema Solar. Assenyalen que aquestes troballes suggereixen que el sistema ha patit un esdeveniment dramàtic. Cap fase de l'evolució tan ràpida d'ejecció ha estat prèviament observada. No existeix un model físic que expliqui satisfactòriament les observacions.
