Ratolins que respecten el torn de paraula

Els ratolins cantaires poden ajudar a dilucidar com va sorgir el llenguatge humà

A les muntanyes de l’Amèrica Central, a gran altitud, hi habita una bestiola força desconeguda anomenada ratolí cantaire d’Alston. Es podria pensar que aquest rosegador no pot ajudar a explicar gran cosa sobre el gènere humà, però resulta que emet cançons extraordinàries que, com han descobert un grup d’investigadors, guarden semblances profundes amb les nostres converses. Aquesta capacitat podria estar vinculada des d’un punt de vista evolutiu amb les arrels ancestrals del llenguatge humà.

Fa més d’un segle que els científics s’escarrassen a aclarir els orígens del llenguatge en els nostres ancestres mamífers. “Fins fa poc, encara es creia que la parla humana i les vocalitzacions dels mamífers eren dues coses totalment diferents”, observa Steffen R. Hage, neurobiòleg de la universitat alemanya de Tübingen. No hi ha cap altre mamífer amb un cervell capaç de fer el que requereix el llenguatge humà: des d’entendre les normes gramaticals fins a coordinar i enviar ordres ràpides i complexes als músculs de la boca i la gola.

Els primers estudis en la matèria semblaven indicar que els mamífers utilitzaven circuits cerebrals molt més senzills per comunicar-se. Segons el seu plantejament, si un mico topava amb un congènere seu, els centres de processament de la por del cervell enviarien un senyal al tronc de l’encèfal i, tot seguit, aquest últim ordenaria a la boca i la gola de l’animal que produïssin un crit.

Però resulta que els micos són capaços de controlar els sons que emeten de maneres que els primers investigadors que van abordar la qüestió no van saber reconèixer. Els científics poden entrenar els micos per tal que, per exemple, cridin només quan veuen un senyal a la pantalla d’un ordinador. Per exercir aquest control, els micos utilitzen certs conjunts de neurones situats a la capa externa del cervell, coneguda com a còrtex cerebral. Els humans tenim grups de neurones semblants, que són indispensables per al llenguatge. Aquesta similitud entre humans i micos significa que els pilars del llenguatge ja van començar a evolucionar en els nostres ancestres llunyans de l’ordre dels primats.

Conversadors educats

El 2011 Michel A. Long, neurocientífic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Nova York, va sentir a parlar del ratolí cantaire d’Alston per primera vegada i va decidir estudiar-lo. Un dia Andrew M. Matheson, un dels estudiants de postgrau del Dr. Long, va notar que passava alguna cosa estranya amb dos mascles que es trobaven en gàbies contigües. En lloc de cantar l’un a sobre de l’altre trepitjant-se, semblava que conversessin. El Dr. Long i el seu equip van acabar descobrint que la intuïció de Matheson era correcta. Els ratolins cantaires no es trepitjaven mai: esperaven que l’altre acabés i, tot seguit, en una fracció de segon, començaven a cantar ells. “Són conversadors educats”, comenta Arkarup Banerjee, investigador postdoctoral del laboratori del Dr. Long.

El Dr. Long va quedar sorprès per la semblança entre els patrons de conversa de ratolins i humans, i va començar a examinar el cervell dels rosegadors a la recerca de les neurones que els convertien en conversadors “educats”. En un experiment, els investigadors van refredar uns quants graus certes zones del cervell dels ratolins per alentir-ne les neurones. Els científics es van adonar que si es refreda una parcel·la del còrtex, el ratolí emet cançons més llargues, afegint-hi notes addicionals.

Els investigadors també van injectar fàrmacs neurobloquejadors en aquesta zona del cervell dels ratolins per després reproduir un enregistrament d’un altre mascle. En molts casos, els mascles drogats no contestaven o trigaven uns segons a començar a cantar.

Una habilitat crucial

L’estudi sobre els ratolins cantaires es va publicar el 28 de febrer a la revista Science. El Dr. Hage, que no hi ha participat, considera que els resultats són alhora sorprenents i convincents. Palesen per primera vegada que, a més dels primats, la resta de mamífers tenen la capacitat de controlar els sons que emeten per mitjà del seu còrtex cerebral. És més, el Dr. Hage comenta que els resultats plantegen la possibilitat que l’ancestre comú dels humans i els rosegadors, que va viure fa 100 milions d’anys, ja tingués aquesta capacitat. “Al capdavall, és una habilitat crucial per a l’evolució de la parla humana”, afirma.

És possible que els circuits dels ratolins cantaires d’Alston i els dels humans siguin tan semblants que estiguin influïts pels mateixos gens. Així doncs, aquests ratolins podrien ser bons models per estudiar la manera com l’autisme genera dificultats a l’hora de mantenir una conversa, un fenomen que el Dr.Long qualifica de “caixa negra” per la dificultat de treure’n l’entrellat. Ara el Dr. Long es proposa manipular genèticament els ratolins cantaires d’Alston per introduir-hi algunes mutacions relacionades amb l’autisme. “Provarem d’entendre com incideixen en la comunicació en un sistema més senzill per veure si podem arribar al fons del que passa realment”, explica.

Més continguts de