Resultats prometedors per tractar el càncer

La lluita contra el càncer s’ha centrat des de fa molts anys a dissenyar estratègies per suprimir directament els tumors. La cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia ataquen tot el tumor, mentre que les teràpies dirigides n’ataquen gens o proteïnes concretes per fer-lo inviable. La immunoteràpia, en canvi, és un nou tractament que consisteix a estimular el sistema immunitari perquè ataqui i elimini el tumor, de la mateixa manera que fa, per exemple, amb una infecció provocada per bacteris. Tot i ser una estratègia molt recent, ja està tenint resultats prometedors.

Fa molts anys que se sap que les cèl·lules del sistema immunitari reconeixen i ataquen les cèl·lules canceroses, però la majoria d’aquests atacs no donen fruits i el càncer creix i s’escampa. Fa pocs anys que s’està començant a entendre per què fracassen aquests atacs, cosa que ha permès dissenyar fàrmacs que potenciïn el procés i el facin més efectiu. El 2011 es va aprovar el primer d’aquests medicaments i, gràcies al seu ús, s’ha vist que de tots els pacients amb melanoma (càncer de pell), que tenien una esperança de vida d’onze mesos, un 20% podrien sobreviure fins a deu anys. Nous estudis amb una segona onada de fàrmacs, encara incomplets i, per tant, pendents de confirmar, suggereixen que aquest percentatge pot augmentar fins al 60%.

La immunoteràpia contra el càncer és, doncs, un camp en creixement i en plena ebullició. Aquesta mateixa setmana s’ha publicat un estudi a la revista Science Translational Medicine en què investigadors de la universitat nord-americana de Stanford han comprovat que en ratolins, amb una injecció localitzada d’agents que estimulen les cèl·lules del sistema immunitari que ja s’han infiltrat en el tumor, es poden eliminar tumors distribuïts per tot el cos. Si aquesta nova tècnica funciona també en humans, es podria convertir en un tractament més ràpid i barat que els actuals. Fins i tot podria arribar a substituir la cirurgia.

Experts internacionals a Barcelona

Per discutir aquests progressos i analitzar la manera d’afrontar els reptes pendents, experts internacionals en immunooncologia es van reunir ahir a Barcelona en una jornada organitzada per l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps). “La immunoteràpia és un canvi de paradigma -explica Aleix Prat, cap del servei d’oncologia mèdica de l’Hospital Clínic, cap del laboratori de genòmica translacional de l’Idibaps i coorganitzador de la trobada-. Els oncòlegs estem especialitzats en càncers relacionats amb òrgans concrets i aquesta estratègia requereix un enfocament transversal”. A banda de la seva eficàcia, un dels avantatges principals de la immunoteràpia és que, com que no està basada en la naturalesa del tumor, un mateix tractament pot ser útil en diversos tipus de càncer. Tal com explica Ana Arance, investigadora de l’Idibaps i coorganitzadora del congrés, un altre aspecte interessant és el fet que “la immunoteràpia és capaç de crear una memòria en el sistema immunitari, que pot prolongar en el temps la protecció contra el tumor i augmentar així la supervivència”. I encara un avantatge més: els efectes secundaris no són tan durs com els que provoca la quimioteràpia. Es tracta d’efectes de tipus inflamatori, que es produeixen perquè el sistema immunitari, sobreestimulat per lluitar contra el càncer, ataca òrgans del cos com el fetge i la tiroides.

Malgrat els seus avantatges i les possibilitats que obre la immunoteràpia en la lluita contra el càncer, encara queda molt de camí per recórrer. Una de les limitacions que han observat els investigadors és que tot i haver-hi un percentatge de pacients que responen bé al tractament (fins al 30% en alguns tipus de càncer), al cap de mesos o anys el càncer aconsegueix burlar els atacs del sistema immunitari encara que estigui potenciat per fàrmacs. “Entendre per què el tractament deixa de funcionar i com poder-lo reactivar és un dels reptes més importants que tenim sobre la taula”, assegura Aleix Prat. Així mateix, també seria interessant saber a priori a qui funcionarà el tractament i a qui no, per poder donar la millor atenció a cada pacient. “En aquest sentit -afegeix- estem estudiant biomarcadors com per exemple certes proteïnes, la presència o absència de les quals ens indiqui si el tractament serà eficaç o no”.

A pesar de l’eficàcia de la immunoteràpia, els experts destaquen que no en tots els casos pot substituir els tractaments tradicionals. “Tot i que en alguns casos de càncer de pulmó l’utilitzem abans que la quimioteràpia -aclareix Prat-, el més habitual és combinar tipus de tractaments”.