El periodista Zack Beauchamp, de la web de notícies Vox, es preguntava fa dos anys si Joc de trons no era un reflex de la lluita contra l’escalfament global del planeta. Els White Walkers, com el canvi climàtic, representaven una amenaça global que era ignorada pels Lannister, Targaryen, Stark i la resta de Cases, massa ocupades a competir entre si, tal com feien les grans potències mundials. I hi afegia un parell de paral·lelismes: molts personatges negaven l’existència de l’amenaça i la primera a rebre’n les conseqüències era la població més desprotegida, com el poble dels salvatges.
Doncs a la setena temporada de la sèrie aquest símil ha arribat al zenit. Avís abans que us cagueu en tota la nostra Casa: ara ve un espòiler.
Resulta que, com si es tractés d’una de les tantes Conferències Internacionals sobre Canvi Climàtic, hi ha per fi una reunió entre dues parts: els que aporten proves irrefutables de l’existència de l’amenaça (el paper de la comunitat científica) i els representants de diverses Cases que poden treballar plegades per posar-hi remei. Després d’un tens estira-i-arronsa s’arriba a un acord, com el Protocol de Kyoto i els Acords de París. S’entreveu una esperança a l’horitzó. De cop, però, resulta que una potència com els Lannister ja té en ment, per al seu propi bé, passar-se l’acord pel folre, les manilles i tota la pinya. Una autèntica ració de crua realitat.
Però a la sèrie el que “ is coming ” no és un escalfament, sinó una gelor d’agafar rebequeta i rebecota. Per això, si el rei de l’exèrcit de la nit és un tipus glaçat, d’un blau gèlid, no és difícil pensar que el príncep de la calor, de l’augment de la temperatura, el destructor d’acords, seria algú més aviat vermellós, amb unes faccions d’un vermell fogós. Una mena de Donald Trump, potser?
