PA CIÈNCIA, LA NOSTRA

Superespinacs: Popeye contra la dona biònica

Tots recordem Popeye, el mariner, ingerint una llauna d’espinacs sencera i adquirint una força sobrehumana. Durant molt de temps es va creure que el mite de l’alt contingut en ferro dels espinacs es devia al fet que el 1870 el Dr. Von Wolff va publicar una taula en la qual un error en la separació decimal havia multiplicat el seu contingut per deu. I que era per això que Popeye n’endrapava constantment. Sembla que, a més de ser fals el mite d’un alt contingut en ferro, sobretot si el compares amb un bon tall de fetge, la història dels decimals tampoc és certa. Provindria d’un article poc contrastat publicat al British Medical Journal (BMJ) el 1981. I la superforça de Popeye, a les historietes, era deguda a l’alt contingut en vitamina A i no al ferro. En qualsevol cas, per provocar aquell vigor sobtat, els espinacs haurien hagut de ser rics, com a mínim, en amfetamines. Si algun dia es fa un crossover entre Popeye i Breaking bad, tot tindrà, per fi, més credibilitat.

Els espinacs no donen superpoders però, seguint amb els símils televisius, uns investigadors del MIT han aconseguit fer uns espinacs amb poders a l’estil de La dona biònica. Treballen justament en el camp de recerca que s’anomena nanobiònica.

Els investigadors han inserit als espinacs nanotubs de carboni que, en presència de compostos rics en nitrogen, produeixen fluorescència. D’aquesta manera, si el terra té uns nivells alts de nitroderivats, com la nitroglicerina o el TNT, els espinacs els absorbeixen, els transporten fins als nanotubs i aquests emeten infrarojos. S’han convertit, doncs, en sensors d’explosius. La tècnica pot servir per dotar les plantes d’una mena de sensor aràcnid com el de Spiderman per detectar tot tipus de compostos tòxics al sòl. Espinacs biònics, Popeye i Walter White en una sola sèrie ja seria el súmmum.

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida