Publicitat
Publicitat

Turquia prohibeix ensenyar l’evolució

El govern turc considera que es tracta d’una teoria complicada i controvertida

Als Estats Units hi ha hagut molts intents de suprimir l’evolució dels plans d’estudis de les escoles o d’exigir que als llibres de text de ciència s’hi doni un tractament igual al creacionisme (la idea que la vida és una creació singular de Déu). Si bé tots aquests intents han fracassat, ara a Turquia el govern acaba de suprimir l’evolució del seu pla d’estudis nacional.

La decisió de Turquia no reclama un tracte igualitari, sinó que és una prohibició rotunda. El govern la justifica assegurant que l’evolució és “difícil d’entendre” i “controvertida”. Tanmateix, l’única controvèrsia és la generada per comunitats ultrareligioses amb l’objectiu d’afeblir la ciència. Hi ha un gran nombre de conceptes científics que són més difícils que l’evolució i, malgrat això, s’imparteixen.

Arguments creacionistes

Els creacionistes sostenen que l’evolució no és més que una teoria: no està demostrada i, per tant, pot ser objecte de debat. Les línies evolutives de moltes espècies es modifiquen amb freqüència de resultes de nous descobriments de restes fòssils, cosa que, al seu parer, posa en evidència la gran feblesa de la teoria. Si fos una teoria correcta, diuen, no canviaria sense parar. Sovint, els creacionistes plantegen un repte a la ciència: que demostri com va sorgir la vida. Ho fan perquè saben que encara no hi ha una teoria consolidada i acceptada. I, finalment, hi ha l’argument que s’emporta la palma: si tots venim dels micos, que van evolucionar fins a donar lloc als éssers humans, com és que avui dia encara hi ha micos?

Aquests arguments estan carregats d’imprecisions fàctiques i fal·làcies lògiques. La teoria de l’evolució no necessita cap explicació sobre el sorgiment de la vida. Només descriu com es desenvolupa i es diversifica la vida. A més, els éssers humans no venim dels micos; som grans simis. Els simis moderns, entre ells els humans, venen d’espècies de simis preexistents actualment extingits. Així doncs, estem emparentats amb els simis moderns, però no en descendim.

Els creacionistes no entenen que l’evolució no és una teoria en si. L’evolució existeix. La vida es desenvolupa i es diversifica, sorgeixen noves espècies. La teoria de l’evolució explica com es produeix l’evolució. El 1858 Charles Darwin i Alfred Russel Wallace van descriure per primera vegada el mecanisme que exerceix de motor del canvi: la selecció natural.

Els creacionistes tampoc no entenen la naturalesa de la ciència. La ciència no té la finalitat de trobar una veritat objectiva, sinó que pretén obtenir una explicació dels fenòmens naturals. Totes les explicacions científiques són provisionals. Quan es troben noves proves que contradiuen el que ens pensem que sabem, canviem les explicacions i, de vegades, refutem teories que anteriorment es consideraven correctes. Com més proves superi una explicació, més sòlida és i més segurs estem que és correcta. Fa gairebé 160 anys que es posa a prova la teoria de l’evolució i mai no ha sigut desmentida.

Una prohibició perillosa

Prohibir la bona ciència va en detriment de tota la ciència, en particular si tenim en compte el lloc que ocupa l’evolució com a fonament de la biologia moderna, amb l’abundància de proves que l’avalen. Per a la ciència majoritària i convencional, l’existència de l’evolució ni es qüestiona seriosament ni és controvertida. En els debats sobre l’evolució, la polèmica és pel paper de la selecció natural a l’hora de fomentar la diversitat i el canvi o en el ritme del canvi.

La prohibició de l’ensenyament de l’evolució a les escoles de Turquia obre la porta a idees alternatives i no científiques (des de la creença que la Terra és plana fins al negacionisme de la gravetat), que podrien colar-se en l’ensenyament de la ciència. Com hem d’afrontar, doncs, aquest cisma que aparentment separa les creences religioses i l’evidència científica?

El més important és establir una distinció entre la religió, que és un sistema de creences, i la ciència, que es basa en l’acceptació de proves. Sovint, les creences -incloses les religioses, però no únicament- se sostenen de manera irracional, sense proves, i són resistents al canvi. La ciència és racional, es basa en proves i està oberta al canvi davant de l’aparició de proves noves.

La iniciativa turca de prohibir que s’imparteixi l’evolució contradiu el pensament científic i, en realitat, mira de convertir el mètode científic en un sistema de creences, com si fos una religió. Es tracta d’una prohibició anti- científica i antidemocràtica i s’hi hauria d’oposar resistència.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT