THE NEW YORK TIMESEl 1837, Charles Darwin va obrir una llibreta i hi va dibuixar un arbre senzill amb unes quantes branques. A cadascuna li va assignar una lletra. Representaven les diferents espècies. Darwin reflectia en aquest dibuix el seu últim descobriment: les espècies estan interrelacionades perquè han evolucionat a partir d'un avantpassat comú. A la part de dalt de la pàgina hi va escriure "em sembla".
Dues dècades més tard, Darwin presentava una descripció detallada de l'arbre de la vida a L'origen de les espècies . I gran part de la biologia evolutiva s'ha dedicat des d'aleshores a treure l'entrellat de les diferents parts d'aquest arbre. Gràcies a l'ADN, fòssils i altres pistes, els científics han esbrinat les relacions de molts grups d'organismes. "Els animals i els fongs són en una part de l'arbre, molt lluny de les plantes, que són en un altre lloc", afirma Laura Aline Katz, biòloga evolucionista de l'Smith College.
Ara el grup de recerca de Katz està dibuixant un arbre de la vida que ha de comprendre totes les espècies conegudes. En altres paraules, un arbre amb uns dos milions de branques. "Crec que, si se'n surten, serà un avenç increïble per a la comunitat científica", diu Robert P. Guralnick, expert en arbres evolutius de la Universitat de Colorado.
Fins fa poc hauria estat inconcebible la idea de fer un arbre total de la vida. Per esbrinar com s'interrelacionen les espècies, els científics analitzen cadascuna de les possibles modalitats d'interrelació. El nombre total d'arbres possibles es dispara amb cada nova espècie. Hi ha més arbres possibles per a només 25 espècies que estrelles a l'Univers.
Complexitat informàtica
Els científics han resolt aquest problema amb el disseny de programes informàtics que descobreixen la relació més probable entre les espècies. Aquests ordinadors, amb prou capacitat de processament, són capaços d'analitzar desenes de milers d'espècies alhora. Amb tot, només han fet llum en petites parts de l'arbre de la vida. "Ningú ha intentat ajuntar tots els resultats", afirma Karen Cranston, biòloga del National Evolutionary Synthesis Center de Durham (Carolina del Nord), que dirigeix aquesta nova iniciativa.
L'any passat, Cranston i altres experts es van trobar en una reunió convocada per la National Science Foundation (NSF), en què van idear un pla per fer un únic arbre de la vida. El 17 de maig la NSF va anunciar que concediria a l'equip una beca de 5.700.000 de dòlars per a tres anys.
Noves incorporacions
El primer objectiu del projecte, conegut com l'Open Tree of Life, és publicar-ne un esborrany l'agost del 2013. Els científics agafaran com a matèria primera les desenes de milers d'arbres evolutius que es troben a internet. A continuació, empeltaran els arbres petits en un sol de gran. Però aquests arbres representen només una diminuta fracció de totes les espècies conegudes a la Terra. La resta d'espècies es classifiquen d'acord amb l'antic sistema de Linné, que les agrupa en gèneres, que s'agrupen en famílies, que s'agrupen en classes i aquestes en regnes.
Cranston i els seus col·legues demanaran aleshores la col·laboració de tota la comunitat de biòlegs evolucionistes per aconseguir que l'arbre sigui més exacte. Crearan una web en què els científics podran penjar nous estudis per revisar el conjunt de l'arbre.
Creixement continu
Tot i que cada vegada se'n tindrà una imatge més clara, l'arbre de la vida no pararà de créixer. Cada any els científics publiquen la descripció de 17.000 espècies noves. Encara no se sap quantes en queden per descobrir; l'any passat un equip de científics va calcular que el total era de 8.700.000, encara que d'altres pensen que la xifra podria ser 10 vegades superior.
Quan els científics publiquen la informació sobre una nova espècie, acostumen a comparar-la amb les ja conegudes per esbrinar relacions. Ara podran penjar aquesta nova informació al web de l'Open Tree of Life. Els científics que extreuen l'ADN d'espècies abans desconegudes també hi podran afegir aquesta informació.
Les espècies més conegudes, les d'animals i plantes, ocuparan només una diminuta part de l'arbre. La major part de la biodiversitat que hi ha a la Terra són microbis que constitueixen tot un desafiament. Les branques de l'arbre de la vida representen la manera en què els organismes transmeten els gens als seus descendents. Però els microbis també es transfereixen gens entre ells. Aquestes transferències poden unir branques separades per milers de milions d'anys d'evolució. Segons Cranston, "en el fons, una gran part de l'arbre de la vida no té estructura d'arbre".
