THE NEW YORK TIMESLa calor, el diòxid de carboni i la pol·lució de l'aire ja tenen uns efectes significatius en els arbres, les plantes i les collites. En el debat sobre l'existència del canvi climàtic, la majoria dels botànics ja fa temps que no tenen cap mena de dubte, des de molt abans de l'arribada de fenòmens climàtics extrems com l'huracà Sandy . Davant els entrebancs polítics per avançar en polítiques sobre el canvi climàtic, alguns científics ja han començat a estudiar com, malgrat tot, l'augment de la calor i les emissions pot proporcionar certs beneficis al planeta. "S'insisteix molt en la mitigació de l'escalfament global", observa Lewis H. Ziska, expert en fisiologia vegetal del departament d'agricultura, que forma part del nombre creixent de científics que estudien la reacció de les plantes als nivells elevats de gasos d'efecte hivernacle i altres contaminants. "Cal pensar en les eines que tenim a mà i com podem utilitzar-les per treure profit del canvi climàtic", diu.
Entre aquestes eines hi ha les ciutats on a causa de l'escalfament s'estan començant a reproduir les mateixes condicions per a la vida que hi acabarà havent en altres zones del planeta. "La ciutat és un punt de referència per esbrinar què pot passar durant les pròximes dècades, i malgrat tots els efectes negatius que l'escalfament global pot comportar, potser hi ha també algunes perspectives esperançadores", diu Stephanie Searle, experta en fisiologia vegetal de la Universitat de Colúmbia que ha dirigit un estudi sobre el creixement dels arbres. Actualment investiga sobre biocombustibles per a l'organització sense ànim de lucre International Council on Clean Transportation. "Sabem que el fet que les temperatures nocturnes siguin més elevades pot afavorir el creixement vegetal", diu.
Créixer més ràpid
Aquest creixement vigorós també permet obtenir més diòxid de carboni de l'atmosfera. Amb tot, hi ha certes emissions que no són beneficioses per a les plantes. També hi ha molts contaminants moderns, com ara l'ozó i els metalls pesants, que són tòxics per a tot ésser viu. De moment, els efectes a llarg termini de l'escalfament sobre les plantes encara no són clars.
Les conseqüències de l'augment de les emissions, sobretot urbanes, van fer que Ziska reconsiderés l'escalfament global com un fet amb possibles efectes beneficiosos per a la humanitat. En un assaig publicat l'estiu passat a la revista Proceedings of the Royal Society , Ziska i un grup d'investigadors d'arreu del món hi veien una oportunitat. Sostenien que l'augment de la població mundial fins a 9.000 milions (des dels 7.000 milions actuals) previst per al 2050 requereix una revolució verda, que permeti augmentar el rendiment dels cultius de cereals bàsics. El diòxid de carboni, afirma l'investigador, pot ser la resposta.
Selecció imminent
Des del 1960 la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera ha pujat un 24%, a 392 parts per milió (ppm), i podria arribar fins a 1.000 ppm a l'acabament del segle. Les plantes necessiten diòxid de carboni i generalment viuen millor amb concentracions altes, diu Zika. Cal matisar, però, que "no totes les espècies responen". Aquest pot ser el cas sobretot de les espècies cultivades, que no tenen gaire diversitat genètica. "Però els agricultors no seleccionen activament segons la resposta al CO", diu Ziska. "Els interessa més la resistència a la sequera i el control de plagues".
Pel que fa a les plantes silvestres, la mateixa natura selecciona el que funciona. "La nostra hipòtesi és que a la natura la selecció natural segons l'adaptació al CO es produirà amb rapidesa", afirma Ziska. Les seves recerques se centren en l'arròs. Creu que els científics també haurien de poder trobar progenitors silvestres ja seleccionats de soja, blat i civada, entre d'altres. Si se'n surten "obtindrem un benefici doble", diu. "Podrem absorbir més CO i també aprofitar-ho per millorar les collites".
L'ecosistema del Central Park
A Nova York, investigadors de la Universitat de Colúmbia han estudiat durant nou anys el creixement del roure americà en quatre espais, entre els quals hi ha l'extrem nord de Central Park i altres punts allunyats de l'entorn urbà, com Catskills. Volien saber si els roures urbans creixien de manera diferent dels del camp.
Les ciutats produeixen elevats nivells de diòxid de carboni atmosfèric, d'òxids de nitrogen i d'ozó, gasos que incideixen en el creixement de les plantes. L'escalfament urbà es deu al fet que els edificis, el paviment i l'asfalt absorbeixen i retenen més energia solar que els camps i els boscos. Durant els mesos de calor, l'energia emmagatzemada a la ciutat retorna a l'atmosfera després de la posta de sol, de manera que les temperatures nocturnes a la ciutat són més elevades que a l'entorn rural.
Els primers experiments de l'equip de Colúmbia sobre el roure americà es van acabar el 2006. Durant el període estudiat, la temperatura mínima mitjana a l'agost va ser de 22,0 graus a la ciutat, mentre que a les Catskills va ser de 17,5 graus. Els roures urbans tenien nivells més elevats de nitrogen a les fulles, un nutrient vegetal.
L'any 2008 van fer un últim experiment afegint terra fertilitzada a tots els arbres, de manera que tots tinguessin abundant nitrogen. Amb el mateix accés a nutrients, els roures urbans, l'agost del 2008, tenien una massa vuit vegades superior a la dels seus cosins rurals, sobretot per l'augment de fullatge. "Durant les nits de calor, l'arbre respira més", observa Kelvin Griffin, ecofisiòleg que supervisa el projecte. "Utilitza els sucres de carboni per construir teixit", afegeix. Quan arriba el matí, els sucres de l'arbre estan exhaurits i li cal fotosintetitzar-ne més durant el dia. Així l'arbre genera més fulles i es fa més gran.
Els efectes de l'ozó
Tot i això, evidentment, certes emissions no beneficien les plantes. La idea d'aquests experiments amb roures prové d'un estudi del 2003 aparegut a la revista Nature , que demostrava que els cotoners creixien dues vegades més ràpid a la ciutat de Nova York que al camp. Però en aquest cas, la diferència en el creixement no era conseqüència dels efectes favorables de les emissions urbanes; al contrari, els cotoners del camp havien de suportar elevades concentracions d'ozó atmosfèric, cosa que en perjudicava el creixement.
Jillian Gregg, l'ecòleg que va dirigir aquest estudi, diu que de la mateixa manera que l'ozó perjudica els cotoners, hi ha moltes més plantes susceptibles als seus efectes. L'ozó, una molècula formada per tres àtoms d'oxigen, pot malmetre greument els porus de les plantes i fer que creixin més lentament. L'augment de l'ozó prové de la ciutat, de vehicles i fàbriques.
