Les societats democràtiques recorren sovint al consens per prendre decisions. També les institucions internacionals quan intenten resoldre problemes d'abast mundial, com ara el futur de les fonts d'energia o el canvi climàtic. A escala més petita busquem el consens en la família, en la comunitat de veïns... De vegades, si no s'arriba a un consens total, pot fixar-se un percentatge mínim de persones que estiguin d'acord per prendre una decisió. És el quòrum, i ho fan fins i tot organismes que no es considera que tinguin comportament perquè no tenen sistema nerviós, com els bacteris. Molts colonitzen superfícies i formen les anomenades biopel·lícules . Així és com comencen la majoria d'infeccions o com es forma la placa dental. Els bacteris fabriquen un polímer que els manté units entre ells i també al substrat. Quan són suficients per assegurar l'èxit de la colonització, comencen a ajuntar-se i segregar una mena de moc que els manté units. Però ¿com saben que al seu voltant hi ha altres bacteris i que el seu nombre és l'adequat? Doncs emetent i captant senyals químics. La percepció dels senyals és com el xiulet del capatàs que els indica que és l'hora de començar la feina. Aquesta sensibilitat s'anomena percepció de quòrum i els bacteris la tenen des de fa milions d'anys. I els humans ens creiem que ho hem inventat tot!
