LA LECTORA CORRENT

Quan la ciència-ficció deixa de ser ficció

Algunes obres de ciència-ficció han sigut precursores d’invencions que després han esdevingut grans avenços científics o tecnològics. En la dècada de 1960, una pel·lícula descrivia el viatge d’una nau en miniatura per l’interior del cos d’un home, amb l’objectiu d’arribar al seu cervell per destruir un èmbol que el mantenia en coma. Avui dia hi ha fàrmacs que s’introdueixen dins del cos en càpsules que són com petites naus que, si bé no transporten passatgers com la d’aquell film, traslladen el medicament fins al lloc adequat, on l’alliberen de manera uniforme al llarg del temps o quan ho requereixen determinades condicions ambientals, com ara la temperatura o l’acidesa. En tractaments que combinen diversos fàrmacs, és possible administrar-los conjuntament en sistemes molt complexos que inclouen microxips per programar, per a cada substància, la dosi exacta i l’horari d’administració. El pare de l’alliberament controlat de fàrmacs és Robert Langer, de la Universitat de Harvard i el Massachusetts Institute of Technology.

Recentment, investigadors australians han publicat els resultats d’un estudi pilot sobre una càpsula que, ingerida, durant el seu trànsit per l’aparell digestiu pot detectar alguns gasos que s’hi troben, mesurar-ne la concentració i enviar les dades que recull cada cinc minuts a uns sensors situats a l’exterior del cos. La càpsula conté un termòmetre, un transmissor, una bateria i sensors d’oxigen, hidrogen i diòxid de carboni. Mitjançant ultrasons és possible detectar on es troba la càpsula quan envia els senyals i, així, saber a quin lloc exacte de l’aparell digestiu corresponen les dades transmeses. En el futur, aquestes càpsules poden ser valuoses eines de diagnòstic de diversos transtorns digestius. És ben bé que, de vegades, la realitat supera la ficció.

Més continguts de

Blogs de ciència