Avui et podries morir. Vet aquí uns consells per impedir-ho

Ningú viu per sempre, però tothom pot prendre decisions cada dia per reduir els riscos de patir un accident i de contraure un refredat o una infecció

Tothom es mor, tot i que gairebé ningú té previst morir-se avui mateix. Però de vegades hi ha accidents. El 2017 els accidents i les lesions involuntàries van ser la tercera causa de mort als Estats Units. Tot i que, des d’una perspectiva històrica, vivim en un món força segur, molts de nosaltres, sense adonar-nos-en, incrementem innecessàriament el risc de malaltia, lesió i fins i tot mort. Fixem-nos en un dia hipotètic i analitzem les opcions potencialment més beneficioses per al nostre benestar.

Has d’anar a la feina

Són les 8 del matí i has d’anar a treballar. Com hi aniràs? Normalment, és una qüestió de comoditat i de preu, no de seguretat. Però potser no hauria de ser així. Tot i que gairebé tothom sap que hi ha mitjans de transport més segurs que d’altres, poca gent s’adona de la magnitud de les diferències.

Tal com afirma Ian Savage, professor d’economia de la Northwestern University, parlant de les morts per accidents de circulació, “les dades de les motos són un valor atípic”. Segons les seves investigacions, el nombre de morts en moto per quilòmetre recorregut és 29 vegades superior a les de cotxe. Els trens són aproximadament 17 vegades més segurs que els cotxes, mentre que en el cas dels autobusos la xifra puja fins a 67 vegades. D’això es desprèn que els autobusos són aproximadament 1.930 vegades més segurs que les motos. Les companyies aèries comercials, que poca gent utilitza cada dia, són 3.000 vegades més segures que les motos, i unes 100 vegades més segures que els cotxes.

No cal dir que les estadístiques no reflecteixen amb exactitud els perills que correm. Segons el professor Savage, els homes joves i els conductors sota els efectes de l’alcohol o les drogues són els causants d’un nombre desproporcionat d’accidents mortals. Si evitem conductes arriscades, reforçarem la seguretat.

Sigui quin sigui el transport que triem, el professor Savage té bones notícies: “Aquests últims 50 anys, la majoria de mitjans de transport han esdevingut com a mínim un 50% més segurs”. Així doncs, com la majoria de nord-americans, optes per anar a la feina amb cotxe. I, com gairebé tothom, hi arribes sa i estalvi. No tothom té tanta sort: unes cent persones moren cada dia a les carreteres del país per accident de circulació. Conclusió: si pots, agafa un transport públic. Potser no és tan còmode, però estadísticament és més segur.

El cafè del matí

El cafè no és tan popular com el cotxe per anar a la feina, però s’hi acosta força: d’una manera o altra, el 64% de nord-americans en prenen cada dia. La cafeïna és una droga tan estesa que sovint oblidem que és això... una droga. Es calcula que el 90% de nord-americans en consumeixen diàriament.

Com la cocaïna, la cafeïna és estimulant. Com la cocaïna, és addictiva. A diferència de la cocaïna, és molt poc perillosa. Depenent de la intensitat del cafè, segurament se n’haurien de consumir de 50 a 100 tasses per arribar a una dosi letal.

O sigui que, si estàs llegint això amb una tassa de cafè a la mà i el cor t’ha fet un salt, pots estar tranquil. A més, és l’hora de la reunió amb la teva cap.

Reunió amb la cap

Entres al seu despatx, li dones la mà i veus una pila de mocadors de paper sobre la taula. Està malalta i això et fa recordar que no t’has rentat les mans des que t’has llevat. Total, per què? Al cap i a la fi, hi ha bacteris per tot arreu. En realitat, de què serveix una mica d’aigua i sabó? Doncs, com explica Donald W. Schaffner, especialista en bromatologia i professor de la Rutgers University, “una rentada ràpida només amb aigua i sense sabó ja pot eliminar el 90% dels bacteris adherits a les mans. Rentar-se-les amb sabó durant 20 segons mata el 99% dels bacteris (de mitjana)”.

Els centres per al control i prevenció de malalties dels EUA van fer una campanya per promoure l’acció de rentar-se les mans i encertadament li van posar per títol Unes mans netes salven vides. El 2008 la Unicef va calcular que rentar-se bé les mans evitaria fins a 1,4 milions de morts anuals a tot el món. Tot i treballar en primera línia contra la infecció, els professionals sanitaris nord-americans es renten les mans menys de la meitat de les vegades que caldria. Això no només fastigós és sinó que també pot ser letal. Cada any moren com a mínim 80.000 nord-americans per infeccions adquirides en un centre d’atenció sanitària; no sempre aquestes morts estan relacionades amb la higiene de les mans, però de vegades sí.

No cal dir que una bona rentada de mans redueix també el nombre de malalties no mortals. Els nord-americans adults agafen de mitjana de dos a tres refredats a l’any, i els nens encara més. S’ha demostrat que les campanyes educatives sobre la importància de rentar-se les mans han reduït un 20% la incidència de refredats.

Així doncs, veus sobre la taula una ampolla de gel antisèptic i te’n poses una mica a les mans. Segons Donald W. Schaffner, és tan eficaç com rentar-se les mans amb sabó i potser una mica més i tot, perquè no t’has de preocupar per la tècnica.

El dinar

És l’hora de dinar i surts amb una companya de feina. Quan ella demana ostres crues, mires al peu del menú i hi trobes un avís: “Consumir carns, aviram, marisc o ous crus o poc cuits pot incrementar el risc de contreure malalties de transmissió alimentària”.

Aquesta advertència respon a un motiu. Es calcula que cada any 48 milions de nord-americans contreuen una malaltia de transmissió alimentària, 128.000 dels quals acaben a l’hospital i 3.000 moren. Segons una investigació de l’ONG Center for Science in the Public Interest, el marisc és l’aliment que presenta més riscos: per cada mig quilo consumit, provoca un nombre d’infeccions 19 vegades superior al dels productes lactis i sis vegades superior al de les verdures.

Els aliments crus en si no són dolents però, com que no estan cuinats, els bacteris que hi pugui haver al menjar penetraran en el nostre cos. Per això la netedat i la qualitat són encara més importants. Per desgràcia, als EUA la regulació del sector del marisc és força deficient. L’Oficina de Rendició de Comptes del Govern (Government Accountability Office) ha descobert que, tot i que prop del 90% del marisc servit al país és importat, l’Agència d’Aliments i Medicaments només ha inspeccionat el 2% de les importacions. En canvi, la Unió Europea inspecciona físicament el 20% del peix que arriba en contenidors tancats hermèticament i el 50% de la resta d’importacions de peix i marisc.

Menjar un sushi de bona qualitat no sol representar cap perill -de fet, el Japó té una de les expectatives de vida més altes del món-, però de vegades ens ho hauríem de pensar dues vegades. El Centre per al Control i Prevenció de Malalties recomana que “els nens menors de 5 anys, les embarassades i les persones de més de 65 anys o amb el sistema immunològic debilitat” evitin menjar carn o peix cru. En canvi, no hi ha cap problema si estan degudament cuits perquè els bacteris no aguanten les temperatures altes.

“M’agraden els bistecs al punt, però les hamburgueses les demano molt fetes -explica el professor Schaffner-, perquè al centre de l’hamburguesa hi pot haver patògens, però no és probable que n’hi hagi al bistec”.

Quan cuinis a casa, recorda que els bacteris proliferen a una temperatura de 40 a 140 graus: és el que el departament d’Agricultura en diu zona de perill. Recomanen tenir la nevera a menys de 4 graus per frenar la proliferació bacteriana i cuinar els aliments a més de 60 graus per matar els bacteris nocius.

Però ara el cambrer insisteix que demanis. Tries les cloïsses al vapor. Són delicioses i no et posaràs malalt.

Les copes després de la feina

Quan plegues de la feina, et reuneixes amb el teu millor amic per fer una copa. Com que has de conduir, vols respectar la taxa d’alcohol permesa. Segons les autoritats viàries, amb una taxa d’alcoholèmia de 0,05 es dupliquen les probabilitats d’accident de trànsit. Amb una taxa del 0,08, el límit legal a la majoria d’estats, les probabilitats es quadrupliquen. Amb dues copes es pot arribar a la taxa de 0,05, i amb tres o quatre, a 0,08.

Encara que agafem un taxi per tornar a casa, potser no és bona idea prendre unes quantes copes cada nit. Un estudi ha demostrat que un total de 18 copes a la setmana -2,6 per dia- escurcen la vida entre quatre i cinc anys de mitjana.

Et prens només una copa, xerres durant una hora (aproximadament el temps necessari per cremar una beguda) i condueixes fins a casa. Quan hi arribes, et fiques al llit. Però vint-i-nou persones no han tingut la mateixa sort: aquest és de mitjana, als EUA, el nombre de víctimes diàries d’accidents de circulació provocats per l’alcohol.

I per què hem de patir, ara?

Això dels riscos pot arribar a ser desesperant. Per molt que et rentis les mans, de vegades et poses malalt. ¿I quin és el risc real d’agafar l’autobús o el tren si has de caminar o anar amb bicicleta fins a la parada? Tal com assenyala el professor Savage, en molts casos “el càlcul de riscos no és gens evident”. Un cínic podria dir que és un bon argument per deixar-ho córrer i no fer-hi res. Ben al contrari, subratlla la importància d’adoptar mesures raonables per millorar la nostra seguretat.

La vida és molt valuosa, i conduir sobri o rentar-se les mans no és bo només per a la nostra seguretat: també serveix per protegir altres persones. La bona salut no consisteix només en tenir bon aspecte; també ens permet passar més bons moments amb els que estimem. Entendre els riscos no és una qüestió de paranoia sinó de prioritats. En definitiva, el que facis amb la teva vida és una decisió que et correspon a tu. Pel que fa a mi, volia una Vespa, però ara crec que estalviaré i em compraré un cotxe esportiu. L’autobús és més segur, però és un risc que estic disposat a assumir.

Traducció de Lídia Fernández Torrell

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida