La cursa per un anticòs contra el coronavirus

Una xarxa de científics vol trobar un anticòs que protegeixi no només del coronavirus, sinó també d’altres patògens relacionats
APOORVA MANDAVILLI, THE NEW YORK TIMES

Tot i que les vacunes concentren totes les esperances en la lluita contra el coronavirus, nombrosos equips científics busquen una defensa alternativa: els anticossos monoclonals. Aquestes teràpies han guanyat protagonisme aquest mes, quan el president Trump va rebre un còctel d’anticossos elaborat per Regeneron, al qual va atribuir el mèrit de la seva aparent recuperació.

Els anticossos monoclonals es destil·len de la sang de pacients que s’han recuperat del virus. En la millor de les hipòtesis, els anticossos que s’injecten al començament de la infecció -o fins i tot com a mesura preventiva abans de l’exposició- podrien proporcionar una ràpida immunitat.

Un Trump mogut per l’entusiasme ha promès distribuir aquests fàrmacs experimentals de manera gratuïta a tothom que els necessiti. Però són difícils i cars de produir. De moment, les existències de Regeneron són suficients per tractar només 50.000 pacients, i és poc probable que en un futur pròxim siguin superiors a uns quants milions de dosis.

Són moltes les empreses i grups de recerca que competeixen per desenvolupar teràpies basades en anticossos. Regeneron i la farmacèutica Eli Lilly ja han demanat a l’Agència d’Aliments i Medicaments autoritzacions d’ús d’emergència per als seus productes.

D’altra banda, Prometheus és una iniciativa en què col·laboren laboratoris universitaris, l’Institut de Recerca Mèdica de Malalties Infeccioses de l’Exèrcit dels Estats Units i Adimab, una empresa de New Hampshire dedicada a la producció d’anticossos. Es preveu que fins a finals de desembre no es podrà assajar en humans l’anticòs del grup, però potser val la pena esperar. A diferència dels anticossos produïts per Regeneron i Eli Lilly, que en qüestió de setmanes s’esvaeixen dins del cos, el de Prometheus aspira a mantenir la seva eficàcia al llarg de sis mesos.

“Una única dosi dona molt de si, i això vol dir que podrem tractar més persones”, diu Kartik Chandran, viròleg de l’Albert Einstein College of Medicine i líder del grup. Als assajos de laboratori fets amb ratolins, l’anticòs de Prometheus no protegeix només contra el coronavirus, sinó també contra el de la SARS i d’altres de semblats procedents dels ratpenats. Això fa pensar que el tractament podria protegir contra qualsevol coronavirus que aparegui en el futur. Segons un estudi publicat l’any passat, a la Xina hi ha unes 400 soques de coronavirus que tenen el seu origen en els ratpenats, algunes de les quals ja s’han transmès als humans.

El doctor Chandran i Prometheus s’han fet famosos dins de la comunitat científica per la seva labor rigorosa i intel·ligent que ha portat a importants descobriments sobre diversos patògens letals. Per exemple, quan estudiaven l’Ebola l’equip va observar una nova via d’entrada per la qual el virus s’introduïa a les cèl·lules humanes, i amb aquesta informació van elaborar una combinació d’anticossos que funciona contra les principals soques de l’Ebola.

En inferioritat de condicions

Els anticossos varien tant com les persones que els produeixen. N’hi ha que són més dèbils que d’altres; n’hi ha que ataquen parts diferents del coronavirus, i n’hi ha que són poderosos protectors, mentre que un petit nombre d’anticossos poden arribar a girar-se en contra del cos, com passa amb les malalties autoimmunes.

Els anticossos monoclonals són còpies sintetitzades artificialment dels anticossos més efectius que els pacients produeixen de manera natural. A finals de febrer, l’empresa AbCellera va detectar un possible guanyador entre els 550 anticossos extrets de la sang d’un pacient infectat. Tot just tres mesos després, Eli Lilly, l’altra companyia que col·labora en aquesta iniciativa, va començar el primer assaig d’una versió sintetitzada en pacients.

Regeneron, que té un contracte de 450 milions de dòlars amb el govern federal dels EUA per desenvolupar un tractament, no s’ha quedat enrere. El seu fàrmac és un còctel de dos anticossos, un dels quals el van descobrir en un pacient a Singapur, mentre que l’altre el van fer en ratolins amb un fragment viral sintètic. Tant Regeneron com Eli Lilly han emmagatzemat desenes de milers de dosis dels seus fàrmacs. El projecte Prometheus, que no té els recursos ni la influència d’aquestes grans empreses, va més endarrerit.

Amb una subvenció federal de 22 milions de dòlars, el grup ha desenvolupat teràpies contra virus letals, com ara el que causa la febre hemorràgica de Crimea-Congo i diversos hantavirus. Però al començament de la pandèmia el grup no va poder dedicar-se al coronavirus. “Teníem tota la tecnologia i totes les eines a punt per entrar en acció”, explica el doctor Chandran. “L’únic que no teníem era la mostra d’un pacient”. El govern federal va entregar la majoria d’aquestes mostres a les grans farmacèutiques. En conseqüència, els investigadors de Prometheus es van decantar per una opció inusual: es van basar en la sang d’un supervivent del brot de SARS del 2003 (el coronavirus és cosí germà seu).

Aquests científics tenien l’experiència a favor seu. Un membre de l’equip, Jason McLellan, de la Universitat de Texas, a Austin, és expert en tota mena de coronavirus; un altre, John Dye, de l’Institut de Malalties Infeccioses de l’Exèrcit, ha fet un treball molt innovador sobre anticossos contra l’Ebola. Al març, McLellan va ser el que primer va publicar l’estructura del nou coronavirus a la revista Science. Va subministrar a Adimab, la branca comercial de Prometheus, la “proteïna espicular” del patogen, una protuberància de la seva superfície que s’adhereix a les cèl·lules humanes i s’hi obre pas.

Fent servir la proteïna com a esquer, Adimab va capturar 200 anticossos de la mostra del pacient. El doctor Chandran va confrontar aquests anticossos amb un substitutiu molt semblant al coronavirus, i el Dr. Dye ho va fer amb el virus viu en un laboratori d’alta seguretat. Tots dos junts van treballar la llista fins a reduir-la a set anticossos que reconeixien tant el SARS com el nou coronavirus. Aleshores els científics d’Adimab van multiplicar aproximadament per 100 la capacitat de neutralització d’un anticòs, sense reduir la seva eficàcia contra tots els coronavirus de la família SARS. Com explica Laura Walker, immunòloga i directora d’Adimab, “l’objectiu era fer el mateix que es va fer amb l’Ebola: trobar un anticòs que no funcioni només contra el virus actual, sinó també contra virus anteriors que puguin reaparèixer, com el SARS, i d’altres ja existents al reservori dels ratpenats”. “Si el primer dia ja tinguéssim alguna cosa per impedir que passi tot el que ha passat, seria una gran cosa”, afegeix.

Complicats i cars de produir

Els anticossos monoclonals poden evitar que el virus s’apoderi ràpidament del cos; per exemple, en el cas d’una residència de gent gran amb un cas confirmat d’infecció. Les vacunes, que triguen setmanes a desenvolupar una resposta immune, no serveixen de res en una situació així. Però el fet que la capacitat de producció sigui ara limitada segurament mantindrà els anticossos monoclonals fora de l’abast de la majoria.

Regeneron espera tenir d’aquí pocs mesos prou existències del seu còctel per tractar 300.000 pacients. En col·laboració amb Roche, la companyia podria acabar produint cap a dos milions de dosis anuals a tot el món. Eli Lilly preveu disposar de 100.000 dosis a finals d’aquest mes.

Encara que hi hagués moltes companyies produint anticossos, no podrien fer els milers de milions de dosis necessàries per a tot el món, ni tan sols els 25 milions que es calcula que fan falta per als pacients de covid-19 i persones d’alt risc als Estats Units. I no sabem del cert a quina velocitat es pot incrementar la capacitat de producció. Els tractaments s’elaboren en instal·lacions especialitzades amb uns elements -vials estèrils, resines de proteïnes, medis de cultiu- que també fan falta per produir altres anticossos i vacunes.

Els anticossos també són cars de produir. N’hi ha que costen fins a 200.000 dòlars -els més barats arriben a costar uns 15.000- per any de tractament, motiu pel qual només estan a l’abast dels països més rics, segons un informe publicat a l’agost. “No crec que els anticossos monoclonals s’arribin a administrar a gran escala”, afirma el doctor Kokai-Kun, director de col·laboració científica externa a U.S. Pharmacopeia, una organització que controla la qualitat de la producció. “Són massa complicats de fer i massa cars per ser efectius en aquest sentit”, diu.

Un o més anticossos

Moltes altres companyies i nombrosos grups acadèmics -molts dels quals són a la Xina- estan buscant anticossos contra el coronavirus. Com que hi ha una necessitat urgent, alguns d’ells podrien sumar els seus recursos -com es va fer en el moment àlgid de la pandèmia de la sida- per oferir uns preus assequibles als països amb ingressos baixos i mitjans.

Al juliol, sis empreses -entre les quals hi havia Eli Lilly i AstraZeneca- van demanar l’autorització del departament de Justícia dels EUA per compartir informació sobre plantes de producció, primeres matèries i subministraments sense vulnerar les lleis antimonopoli.

L’ús d’un únic anticòs, com fa Lilly, comporta el risc que el virus muti per intentar fugir-ne. Prometheus està fent proves del seu primer anticòs aïllat, però té previst crear un còctel amb un segon anticòs específic del nou coronavirus. Els dos anticossos s’han de seleccionar amb molta atenció: s’han de complementar o, com a mínim, no s’han d’obstaculitzar mútuament, perquè s’han d’unir dins d’un mateix petit fragment del virus.

Però cada nou anticòs requereix més capacitat de producció, amb el consegüent augment de temps i cost. Segons el doctor Chandran, la primera prioritat és, ara com ara, trobar un únic anticòs prou potent que protegeixi en general contra els coronavirus originats en els ratpenats: “Creiem que la qüestió és quan -i no si- es produirà la pròxima transmissió d’un coronavirus als humans”.

Traducciò Lídia Fernández Torrell

Copyright The New York Times

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida