BIOLOGIA

El dia del pangolí

No hi ha prou evidències que el pangolí, l’animal amb què més es trafica il·legalment, contagiés el coronavirus a la gent
Un exemplar de pangolí / GETTY GETTY

Aquest dissabte 15 de febrer se celebra el Dia Mundial del Pangolí, promogut per l’entitat conservacionista Annamiticus. Tot i que aquests dies ha rebut atenció com a possible vector del nou coronavirus (anomenat SARS-CoV-2) entre ratpenats i humans i que ha inspirat el personatge de Sandslash (un pokémon ), el pangolí és un mamífer força desconegut. ¿Mereix, doncs, un dia mundial? “És l’animal amb què més es trafica il·legalment”, explica Gema Rodríguez, responsable del programa d’espècies amenaçades del Wild Worldlife Fund (WWF). “Es calcula que el 20% de tot el tràfic il·legal d’animals del món es produeix amb pangolins”, afegeix.

Més xifres: segons dades del WWF, un milió de pangolins han sigut víctimes del tràfic il·legal els últims 10 anys i un 80% de la població asiàtica ha caigut en mans de caçadors furtius. “De tota manera, hi ha troballes recents que mostren que aquesta estimació es queda curta: en un any es van decomissar 2,7 milions de pangolins a l’Àfrica”, apunta Rodríguez. “És un extermini comparable al que es va produir amb els cetacis al segle XVIII”, rebla.

Pel que fa a la seva possible condició d’hoste intermediari en el brot actual de Covid-19 (així s’anomena la malaltia provocada per la SARS-CoV-2), la comunitat científica pensa majoritàriament que no hi ha proves concloents. Al mes d’octubre, abans del brot, científics xinesos van comunicar que havien descobert una gran varietat d’espècies de coronavirus en uns pangolins. I fa uns dies científics de la South China Agricultural University van anunciar en una roda de premsa que unes seqüències genètiques de virus trobats en pangolins coincidien en un 99% amb les de la SARS-CoV-2 obtingudes de persones infectades. “El problema és que aquest resultat no s’ha publicat a través dels canals científics habituals i la comunitat científica no ha pogut corroborar-lo”, explica Joaquim Segalés, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (Cresa) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA). “A més, pel poc que en sabem, aquestes seqüències són relativament curtes i pot ser que en altres àrees del genoma siguin diferents”, indica l’investigador. “Per ara el pangolí és un candidat a estudiar”, conclou.

La importància de l’intermediari

Conèixer l’hoste intermediari a través del qual el virus ha passat dels ratpenats a les persones és útil per dos motius. Sense aquest coneixement hi continuarà havent risc d’infecció a la zona origen del brot, amb independència que es controli la fase epidèmica actual, en què l’expansió del virus es produeix de persona a persona. A més, saber quin animal ha encomanat el virus als humans permetrà desenvolupar models experimentals per assajar antivírics, anticossos i vacunes.

Segons Gema Rodríguez, “el tràfic il·legal d’animals contribueix al contagi de virus d’animals a persones”. Segalés hi està d’acord: “No sabem l’impacte que pot tenir, però el tràfic il·legal d’espècies incrementa el risc de contagi”. El pangolí està protegit des del 2016, però s’hi trafica perquè segons la medicina tradicional xinesa té propietats extraordinàries: amb les escates, fetes de queratina, com les nostres ungles, es fan ungüents per a la pell i productes que estimulen la producció de llet materna i que van bé per als ronyons i en casos d’asma i artritis. A més, en molts restaurants els pangolins se sacrifiquen a demanda, es dessagnen i, com aquell que s’emporta el vi sobrant, el comensal s’endú la sang perquè també se li atribueixen propietats curatives insòlites.

El pangolí és una bèstia nocturna, lenta, curta de vista però amb un olfacte afinat. S’alimenta de formigues i termites, que captura amb la seva llengua llarga i enganxosa. El seu mecanisme de defensa principal, que consisteix en enroscar-se per formar una bola cuirassada, cosa que li és útil davant de tigres i lleopards, el converteix en una captura fàcil per als caçadors furtius. Això, combinat amb la superstició que acompanya les seves propietats, l’ha fet mereixedor d’aquest rècord esgarrifós.

Dit això, que passeu un bon (i merescut) dia del pangolí.

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida