ENTREVISTA

“Els grans experiments del futur es planifiquen a la Xina”

El físic italià Antonino Marcianò és un dels cada vegada més nombrosos científics que han decidit fer carrera al gegant asiàtic

Després de doctorar-se a la Universitat de la Sapienza, a Roma, i treballar en institucions com Princeton i Dartmouth, Antonino Marcianò ha fet com molts altres col·legues investigadors: fitxar per la Universitat de Fudan, a Xangai. És expert en cosmologia i ha visitat Barcelona per participar en un debat sobre la física dels extrems organitzat per l’Institut Italià de Cultura.

Ha vingut a Barcelona a fer una conferència sobre les analogies.

El procés de comprensió funciona bàsicament amb analogies. Desenvolupem una intuïció en un camp i la utilitzem en d’altres. La idea del famós bosó de Higgs, per exemple, va néixer a partir d’una analogia amb un camp de la física anomenat matèria condensada. Algunes idees que provenen de l’estudi dels forats negres, com ara un dels últims treballs de Stephen Hawking, es poden aplicar al grafè, un material amb moltíssimes aplicacions. I també s’utilitzen idees de la física quàntica per estudiar l’economia. Les analogies són importants perquè proporcionen intuïció i comprensió.

En un món hiperespecialitzat, vostè treballa en molts camps diferents.

El món ha tendit molt cap a l’especialització les últimes dècades, però ara hi ha una reacció oposada. Cada cop hi ha més centres de recerca que ajunten investigadors de camps diferents per treballar en problemes a la interfase entre disciplines. Els problemes importants no es poden entendre sense una imaginació i una visió àmplies. És com quan mires una imatge. No la pots entendre si et fixes només en un píxel, sinó que n’has de tenir una visió general.

Al mateix temps, la ciència ha de descriure amb detall la realitat.

És cert que cal ser específic, però l’especificitat és més un mitjà que un fi. Mirar els problemes des d’un sol punt de vista és renunciar a la intel·ligència i convertir-se en una màquina. Les màquines poden fer càlculs molt complicats però no són intel·ligents, perquè algú que entengui els problemes els ha de dir com fer aquests càlculs. Tots som ignorants, però per ser humils, que potser és el més important per fer ciència, hem de ser curiosos i no tancar els ulls.

Per què va marxar a la Xina?

La Universitat de Fudan, la més important de Xangai, em va fer una oferta molt generosa. A la Xina hi ha molt finançament per a la ciència.

Més que als Estats Units?

En alguns casos, sí. Molts col·legues dels Estats Units no estan rebent finançament per primera vegada en molt de temps. I la Xina està invertint cada cop més en recerca. Els Estats Units han liderat la ciència perquè no només han finançat investigació amb aplicacions immediates, sinó també recerca original que porta a noves idees. Les noves idees són necessàries, però només es poden obtenir quan hi ha prou diners. Quan es comença a retallar, es deixa d’invertir en noves idees i es manté la inversió en nous materials, per posar un exemple. Hi estic en total desacord.

La voluntat també és important.

Sens dubte. A la Xina hi ha aquesta voluntat de planificar la recerca a llarg termini, mentre que a Europa la recerca es planteja cada cop més a curt termini, cosa que n’està afectant el nivell. Aquí s’ha de lluitar molt per aconseguir finançament i això requereix molt de temps que no es destina a investigar. A més, els mecanismes d’avaluació s’haurien de basar en criteris més intel·ligents i no tant en la quantitat d’articles publicats, perquè, al final, s’acaben publicant moltes coses poc rellevants.

Com veu el futur científic de la Xina?

La Xina està fent un boom i seguirà així. El nivell de finançament ja supera el d’Europa i s’acosta al dels Estats Units, i aquesta tendència, que es consolidarà, ja ha donat resultats. Hi ha camps en què la Xina ja és líder i cada vegada n’hi haurà més. Els grans experiments del futur, com el nou accelerador de partícules o els grans radiotelescopis, s’estan planificant a la Xina, i això tindrà un impacte en la recerca mundial.

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida