Un implant cerebral per millorar la memòria

En pacients amb epilèpsia ha comportat millores de la memòria de fins al 15%

Un grup de científics han desenvolupat un implant cerebral que, en una primera prova de funcionament, ha potenciat de manera detectable la memòria dels usuaris. El seu ús podria constituir una nova i prometedora estratègia per tractar la demència, les lesions cerebrals traumàtiques i altres afeccions que comporten deteriorament de la memòria.

El dispositiu funciona com un marcapassos: envia impulsos elèctrics per ajudar el cervell en moments en què li costa emmagatzemar informació nova, però resta inactiu quan detecta que l’òrgan funciona satisfactòriament. En la prova que es va dur a terme, sobre la qual va informar Nature Communications fa uns dies, l’ús de l’aparell va comportar una millora de la capacitat de recordar paraules del 15%, un percentatge que equival aproximadament a la disminució de la capacitat causada per l’Alzheimer en un període de dos anys i mig. Tot i que l’implant encara està en fase experimental, els investigadors que l’han desenvolupat ja han iniciat els contactes per comercialitzar-lo. Com que fins ara només s’ha provat en pacients amb epilèpsia, es desconeixen les possibilitats d’aplicació que pot arribar a tenir.

Una arma de doble tall

Els experts adverteixen que les possibilitats que es faci un ús inapropiat de qualsevol mètode per potenciar la memòria són enormes. A tall d’exemple, el consum de medicaments contra el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat com a ajuda per estudiar està molt estès. A més, els especialistes assenyalen que un 15% és un percentatge de millora força modest.

Tot i això, aquest estudi marca el sorgiment d’un nou tipus de dispositiu: un implant auxiliar autònom que potencia una funció cognitiva que és normal, però rendeix per sota del seu nivell òptim. Fa anys que els metges recorren a implants semblants per blocar brots anòmals d’activitat en el cervell, principalment en pacients amb Parkinson o epilèptics. “El que és engrescador és que, si som capaços d’imitar-lo i estendre’l, podrem fer servir el mateix mètode per esbrinar quins elements de l’activitat cerebral poden predir un bon rendiment”, assenyala Bradley Voytek, professor assistent de ciències cognitives i de les dades de la Universitat de Califòrnia (campus de San Diego).

L’implant es basa en anys de feina dedicats a descodificar senyals cerebrals. L’any passat el grup d’investigadors, dirigit per científics de la Universitat Thomas Jefferson i la Universitat de Pennsilvània, van informar que les pulsacions elèctriques emeses en intervals concrets per elèctrodes implantats poden contribuir de manera fiable a la memorització. El Dr. Edward Chang, professor de neurocirurgia de la Universitat de Califòrnia (campus de San Francisco), afirma: “Hi ha enfocaments molt semblants que podrien resultar d’interès per a altres aplicacions, com ara el tractament dels símptomes de la depressió o l’ansietat”, tot i que les dianes del cervell on s’actuaria serien unes altres.

Estudi en pacients amb epilèpsia

L’equip d’investigadors van provar l’implant en 25 persones amb epilèpsia a qui s’estava avaluant per sotmetre a una operació. L’avaluació consisteix en una mena d’expedició de pesca en què els metges col·loquen una sèrie d’elèctrodes al cervell i esperen que es produeixin atacs epilèptics per dilucidar si una intervenció quirúrgica podria evitar que es produïssin. Molts dels elèctrodes es col·loquen a les zones del cervell relacionades amb la memòria i l’espera a l’hospital es pot prolongar unes quantes setmanes.

Els científics que estudien la cognició aprofiten aquest període per sotmetre els pacients a proves de memòria i fer enregistraments amb el seu consentiment. Els científics van demanar als pacients que memoritzessin una llista de paraules per, després de distreure’ls, fer-los-en recordar totes les que poguessin. Cada participant va efectuar repetidament una sèrie de proves i en cadascuna havia de recordar paraules diferents. Els pacients memoritzaven algunes llistes amb el sistema d’estimulació cerebral engegat i d’altres amb el sistema apagat per poder comparar els resultats. “Recordo que vaig fer les proves i m’ho vaig passar bé”, comenta David Mabrey, un participant de l’estudi de 47 anys que té una corredoria d’assegurances a prop de Filadèlfia. “Però, francament, seria incapaç de dir quins efectes tenia l’estimulació de l’implant sobre la meva memòria. No notes res, no saps si [el dispositiu] està engegat o apagat”.

Emmagatzemar versus recordar

La nova tecnologia presenta alhora riscos i oportunitats. El Dr. Kahana afirma que els implants podrien potenciar la memòria d’una manera més espectacular si se’n retoqués l’enfocament i s’hi incorporés també l’assistència en la recuperació de dades -remenar a la memòria buscant records-, en lloc de centrar-se només en l’emmagatzematge. Amb el disseny actual de l’implant, cal col·locar nombrosos elèctrodes al cervell per determinar-ne els estats d’alta i baixa funcionalitat, per bé que l’estimulació s’envia només a un sol punt. Això fa que es tracti d’una operació extremadament delicada que el més probable és que estigués reservada per a casos de deteriorament molt greu i, com és natural, en cap cas per a estudiants que fan colzes abans d’un examen, explica el Dr. Voytek. “L’ideal seria trobar altres maneres menys invasives de fer passar el cervell d’un estat de baixa funcionalitat a un d’alta -afirma-. No sé en què podrien consistir, però al final haurem d’abordar els interrogants ètics i en matèria de polítiques públiques que suscita aquesta tecnologia”.

Etiquetes

Més continguts de

Blogs de ciència