Les infeccions en animals preocupen els científics

El Centre Europeu pel Control i Prevenció de Malalties demana reforçar la vigilància a les granges de visons per evitar que noves mutacions del virus passin als humans
El govern danès va decidir sacrificar 17 milions de visons per evitar que una mutació del coronavirus que els infectava afectés l’eficàcia de les vacunes. / EFE
JAMES GORMAN, THE NEW YORK TIMES

El govern danès va decidir fa uns dies sacrificar milions de visons per lluitar contra el coronavirus. La decisió, que implica la pràctica destrucció d’una de les grans indústries del país, ha posat el focus en la inquietud latent entre els científics i els conservacionistes per la vulnerabilitat dels animals davant del virus causant de la pandèmia i per les implicacions de les infeccions en animals per als éssers humans.

La possibilitat més inquietant és que el virus muti en una població animal i esdevingui més contagiós o més perillós per als humans. A Dinamarca, el covid-19 ha passat dels humans als visons per després tornar a transmetre’s als humans i, en aquest procés, ha mutat. Que se sàpiga, els visons són l’única espècie animal que ha contagiat el virus als humans, sense comptar el salt zoonòtic inicial a partir d’una espècie desconeguda. Altres espècies, com els gats i els gossos, han contret el virus per exposició als humans, però no es coneixen casos d’infecció en humans per exposició als seus animals de companyia.

Les versions del virus que han mutat en els visons i s’han transmès als humans no són més contagioses ni virulentes en els humans que la resta. Ara bé, una de les variants, que de moment s’ha detectat en 12 persones, ha respost pitjor als anticossos en les proves de laboratori. A les autoritats sanitàries daneses els preocupava que l’eficàcia de les vacunes que s’estan desenvolupant sigui menor amb aquesta variant i van decidir prendre totes les mesures possibles per aturar-ne la propagació. Una d’aquestes mesures va ser el sacrifici de tots els visons del país i el confinament efectiu del nord de Dinamarca, on es va detectar el virus portador de les mutacions.

L’Organització Mundial de la Salut i científics de fora de Dinamarca afirmen que encara no tenen cap prova que aquesta variant tingui cap efecte advers en les vacunes. Tot i això, no han criticat la decisió de Dinamarca de sacrificar tota la població de visons del país.

En qualsevol cas, els visons no són l’única espècie animal que pot contraure el coronavirus. També se n’han contagiat gossos, gats, tigres, hàmsters, micos, fures i ratolins transgènics.

Els gossos i els felins -tigres inclosos- semblen patir-ne poc els efectes. En la resta d’animals utilitzats en experiments de laboratori, s’han observat respostes diverses. Tanmateix, entre els visons criats en captivitat s’ha registrat una mortalitat molt elevada a Europa i als Estats Units, que podria en part ser deguda a la gran quantitat d’animals que a les explotacions de cria conviuen en un espai reduït. Això podria intensificar l’exposició dels animals al virus.

Malgrat tot, als experts en salut pública els preocupa que qualsevol espècie capaç d’infectar-se pugui esdevenir un reservori des del qual el virus pugui rebrotar en qualsevol moment i propagar-se entre la població humana. És probable que el virus pateixi mutacions a l’infectar altres espècies animals, com ha quedat demostrat amb els visons. Tot i que probablement la majoria de mutacions serien inofensives, és possible que el SARS-CoV-2 es combinés amb altres coronavirus i esdevingués més perillós. Als conservacionistes també els amoïna l’efecte que el virus pugui tenir en poblacions animals que ja estan en una situació delicada.

La susceptibilitat dels simis

Una estratègia que s’ha utilitzat per estudiar la susceptibilitat de les diverses espècies consisteix a examinar-ne el genoma i detectar els animals amb gens relacionats amb la proteïna anomenada receptor ECA2 (enzim conversiu de l’angiotensina 2), que permet al virus adherir-se a les cèl·lules. Mentre un equip d’investigadors ha estudiat el genoma de més de 400 animals, un altre ha fet un estudi semblant centrat en els primats, que en molts casos poden infectar-se amb virus respiratoris humans.

“Una de les nostres premisses és que pensàvem que els grans primats correrien un risc considerable per la seva vinculació estreta amb els humans des del punt de vista genètic”, comenta la doctora Amanda D. Melin, antropòloga de la Universitat de Calgary i una de les autores de l’estudi sobre els primats. Això no obstant, els seus companys i ella no volien deixar de banda “tots els altres primats i el seu risc potencial”, afegeix. A part d’investigar-ne els genomes, l’equip també va elaborar models informàtics de la interacció entre la proteïna de l’espícula del virus i els diversos receptors ECA2.

Les conclusions dels dos estudis es reforcen mútuament i han revelat que els simis en el seu conjunt són les espècies que més perill corren. Totes dues recerques s’han publicat enguany com a estudis no revisats per experts. La doctora Melin i el seu equip han expressat a representants de reserves de fauna salvatge i parcs zoològics la necessitat de ser cautelosos, i moltes instal·lacions d’aquest tipus han imposat noves restriccions a les interaccions entre persones i primats.

Zarin Machanda, de la Universitat de Tufts, a Boston, que estudia el comportament dels ximpanzés al projecte de conservació dels ximpanzés del Parc Nacional de Kibale (Uganda), assenyala que la reserva ha extremat les precaucions en matèria de seguretat en resposta a la pandèmia. “Sempre anem amb compte amb els virus respiratoris”, comenta, perquè aquesta mena de virus són la principal causa de mort entre els ximpanzés de Kibale. Fins i tot el refredat comú humà pot resultar letal per a aquests primats.

Els ximpanzés han sigut víctimes de brots d’altres coronavirus. Normalment, a Kibale, els humans mantenen una distància mínima de més de set metres amb els ximpanzés, que ara s’ha ampliat a un mínim de nou metres. Els treballadors s’han instal·lat a la reserva per no haver de tornar a casa cada dia i el projecte ha reduït les hores dedicades a estudis de camp. Totes aquestes mesures s’han pres sota la batuta del govern d’Uganda.

Tony Goldberg, veterinari de la Universitat de Wisconsin (campus de Madison) i cap del projecte sobre salut i ecosistemes EcoHealth de Kibale, comenta que ha pogut constatar de primera mà els estralls que provoquen les malalties respiratòries entre els ximpanzés. El 2013 es va registrar un brot epidèmic mortífer a la reserva provocat pel rinovirus C humà, el principal causant del refredat comú a escala mundial. Fins llavors, no s’havia detectat mai aquest patogen en ximpanzés. “L’última cosa que voldríem és que el SARS-CoV-2 passés a un reservori animal des del qual podria tornar a aflorar”, adverteix el doctor Goldberg.

Detectar el virus en altres animals

Altres investigadors estudien espècies que van des de les belugues fins als ratolins a la recerca d’indicis de coronavirus. Kate Sawatzki, la coordinadora d’un projecte de detecció del coronavirus en animals de companyia i altres espècies de l’Escola de Veterinària Cummings, de la Universitat de Tufts, comenta: “Fins ara, hem analitzat 282 mostres de fauna salvatge de 22 espècies, principalment ratpenats de centres de recuperació de Nova Anglaterra, i ens complau anunciar que cap no ha donat positiu”.

També han practicat proves a 538 mascotes, algunes de les quals conviuen amb humans infectats de covid-19, i no han observat indicis que cap estigui patint una infecció vírica. Tot i així, el laboratori també ha fet anàlisis de sang per detectar anticossos que demostrin l’exposició al virus i n’ha trobat, com sol passar en els humans. Segons sembla, les mascotes s’infecten, però no s’ha observat que emmalalteixin ni contagiïn el virus.

De moment, els visons de Dinamarca constitueixen l’únic cas conegut d’infecció, mutació i retorn als humans del coronavirus. Emma Hodcroft, de la universitat suïssa de Basilea, es dedica al rastreig de la propagació per Europa de diverses mutacions del coronavirus i ha examinat la informació científica publicada per les autoritats sanitàries daneses. Assegura que aplaudeix la decisió del govern d’actuar amb diligència i sacrificar els visons: “Molts països han vacil·lat i s’han esperat a actuar i, davant del SARS-CoV-2, pot ser tremendament contraproduent, com veiem”.

Això no obstant, la doctora Hodcroft desaprova la manera com s’ha comunicat la informació, en particular pel que fa a la roda de premsa en què el govern danès advertia de la greu amenaça que la situació representava per a les possibles vacunes humanes, sense donar més detalls sobre la preocupació per aquesta possibilitat. “La comunicació de la informació científica podria haver sigut molt més clara i haver suscitat menys preocupació arreu del món”, diu Hodcroft.

Traducció Ignasi Vancells

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida