En cas de dubte, vacunes

Nova YorkPoc després que es coneguessin els impactants resultats de les vacunes experimentals de Pfizer i Moderna contra el covid-19, el senador nord-americà Rand Paul va publicar una comparació provocadora a Twitter. Les noves vacunes tenen una eficàcia del 90% i el 94,5%, va escriure Paul, republicà i oftalmòleg de formació. El covid-19 “adquirit naturalment” té una eficàcia del 99,9982%, va afegir.

Paul és una de les moltes veus que ha expressat fatiga pels confinaments i les pèrdues econòmiques i ha cantat les virtuts de contraure el coronavirus. Al senador li van diagnosticar el covid-19 i ha assegurat que sobreviure a la malaltia confereix més protecció que la vacuna.

El problema d’aquest raonament és que es fa difícil preveure qui sobreviurà a la infecció sense patir seqüeles, comenta la Dra. Jennifer Gommerman, immunòloga de la Universitat de Toronto. Tenint en compte el gran nombre d’incògnites que hi ha (com ara la capacitat hospitalària d’una determinada regió o la potència del sistema immunitari de cada individu), decantar-se per la malaltia abans que per la vacuna és “una molt mala decisió”, considera la immunòloga. L’avantatge principal d’una vacuna és que és previsible i segura, prossegueix: “Ha estat dissenyada per generar una resposta immunitària eficaç de manera òptima”.

Però què en sabem, de la comparació entre la immunitat per infecció natural i la protecció d’una vacuna? Vegem-ho.

Què produeix una resposta immunitària més potent: una infecció natural o una vacuna?

La resposta breu és que no se sap. Tot i això, les vacunes contra el covid-19 han estat capaces d’evitar la infecció de manera fiable i, segons diuen els experts, són una aposta molt més segura.

Algunes vacunes, com les que combaten les infeccions per pneumococs, generen una immunitat més potent que la infecció natural. Les dades inicials indiquen que les vacunes contra el covid-19 podrien formar part d’aquesta categoria. Els voluntaris a qui van administrar el preparat de Moderna presentaven més anticossos (un marcador de la resposta immunitària) a la sang que els qui havien superat la malaltia. Ara bé, també hi ha casos en què la infecció natural genera una immunitat més potent que una vacuna. A tall d’exemple, el fet de passar una infecció de galteres -que en casos excepcionals pot provocar problemes de fertilitat en els homes- genera immunitat de per vida, mentre que hi ha persones que, malgrat haver-los administrat una o dues dosis de la vacuna, contrauen la malaltia.

Tornant a les afirmacions del senador Paul: afortunadament, la immunitat natural contra el covid-19 és força potent. La gran majoria dels infectats generen almenys una certa quantitat d’anticossos i de cèl·lules immunitàries capaces de repel·lir la infecció. A més, les proves de què es disposa de moment indiquen que la protecció dura uns anys i evita l’aparició de símptomes greus i, tal vegada, la reinfecció. Tanmateix, s’observa una “variabilitat dinàmica enorme” en la resposta immunitària, amb nivells d’anticossos fins a dues-centes vegades superiors a d’altres.

En els pacients que només presenten símptomes lleus, la protecció immunitària capaç d’evitar una segona infecció podria minvar en qüestió de mesos. “A aquestes persones la vacuna els pot ajudar més que a d’altres”, afirma el Dr. Bill Hanage, epidemiòleg de l’Escola de Salut Pública T.H. Chan de Harvard.

La diversitat de la resposta immunitària a una infecció natural pot ser deguda a diferències en la quantitat de virus a què ha estat exposada la persona. Amb una vacuna, per contra, tothom rep la mateixa dosi. “Sabem la dosi que s’administra i sabem que és eficaç a l’hora de generar una resposta immunitària”, afirma la Dra. Gommerman. “Per tant, quan et poses la vacuna, elimines aquesta variable de l’equació”.

Soc jove, estic sa i no formo part de cap grup de risc. ¿Provo sort o em poso una vacuna desenvolupada a correcuita?

Els experts responen de manera unànime a aquesta pregunta: el covid-19 és l’opció més perillosa de lluny. “No hi ha dubte que una opció és menys problemàtica que l’altra pel que fa a la recuperació: una infecció natural comporta més riscos”, afirma la Dra. Marion Pepper, immunòloga de la Universitat de Washington (Seattle, EUA).

Les persones obeses o amb certes patologies, com la diabetis, són particularment susceptibles de patir símptomes greus de covid-19. De mitjana, el virus sembla menys perillós per als joves, i les dones tendeixen a respondre-hi millor que els homes. Tanmateix, més enllà de les generalitzacions, els metges desconeixen per què hi ha gent que presenta símptomes molt greus i mor mentre que d’altres són asimptomàtics.

Per exemple, les persones portadores de certes mutacions als gens relacionats amb el sistema immunitari són més susceptibles a la malaltia, segons diversos estudis. “Per tant, hi ha un factor de risc que no té res a veure amb l’edat”, apunta la Dra. Gommerman.

En un estudi amb més de 3.000 pacients d’entre 18 i 34 anys hospitalitzats per covid-19, un 20% van necessitar cures intensives i un 3% van morir. “És cert que la majoria de persones no requeriran hospitalització, la majoria no ingressaran a l’UCI ni moriran”, comenta la Dra. Yvonne Maldonado, representant de l’Acadèmia Nord-americana de Pediatria a les reunions del Comitè Consultiu sobre Pràctiques d’Immunització federal dels Estats Units. Però afegeix que “ningú no és immune a patir símptomes greus”. A més, encara que una persona no presenti factors de risc, és possible que els seus amics i familiars sí.

Una de cada tres persones que es recuperen del covid-19 -una proporció destacable- es queixa de símptomes crònics, com l’esgotament i les palpitacions, mesos després d’haver patit la malaltia. Els menors de 35 anys sense patologies prèvies no n’estan exempts. Alguns supervivents del covid-19 també presenten senyals inquietants que indiquen que el seu organisme s’ataca a si mateix, amb símptomes semblants als del lupus i l’artritis reumatoide.

Per contra, segons els coneixements actuals, les vacunes contra el covid-19 tenen poc risc. Se n’ha administrat a desenes de milers de persones en assajos clínics i no s’han detectat efectes secundaris greus, almenys de moment. “Quan es comenci a vacunar milions de persones, podrien donar-se casos extremadament infreqüents”, comenta el Dr. Hanage. “Però hem de saber que són extremadament infreqüents i molt més infreqüents que els efectes adversos relacionats amb una infecció natural”.

¿És segur vacunar-se si s’ha passat la malaltia?

Posar-se la vacuna és segur i probablement fins i tot beneficiós per a qui hagi passat el covid-19, segons els experts consultats. “Reforçar una resposta immunitària que ja s’ha produït anteriorment no té res de perjudicial”, assegura la Dra. Pepper. “De fet, reforçant amb una vacuna la immunitat que es té després d’una primera infecció -sigui quina sigui-, es podria aconseguir una resposta immunitària encara millor”.

En efecte, en una reunió celebrada el 2 de desembre, el Dr. Moncef Slaoui, assessor en cap de l’operació Velocitat de la Llum (iniciativa del govern nord-americà per accelerar el desenvolupament de la vacuna i la seva fabricació i distribució), va afirmar que fins al 10% dels participants en assajos clínics de les diverses vacunes s’havien contagiat del virus sense saber-ho. Va afegir que s’està analitzant la seva resposta immunitària a la vacuna.

Si has passat el covid-19 et pots permetre esperar un temps abans de vacunar-te. Estudis de l’equip de la Dra. Pepper i altres investigadors demostren que la resposta immunitària evoluciona al llarg dels primers mesos de la infecció, però tothom que l’ha passada presenta un cert grau de protecció durant aquest temps. “No hem vist ningú que no hagués desenvolupat una resposta immunitària d’algun tipus -explica la investigadora-. Crec que aquestes persones no s’han d’afanyar tant a vacunar-se com les que hi són molt susceptibles, que sí que ho haurien de fer”.

El 2 de desembre el Comitè Consultiu sobre Pràctiques d’Immunització federal dels Estats Units va afirmar que les persones que no haguessin passat la infecció haurien de tenir prioritat respecte de les que hagin contret el virus en els 90 dies precedents. “En algun moment haurem de determinar si 90 és el nombre adequat de dies”, diu la Dra. Maldonado. Però, per ara, “les persones que saben del cert que han passat la infecció recentment potser no haurien de ser les primeres a rebre la vacuna, perquè n’hi ha molt poques dosis”.

Traducció d’Ignasi Vancells

Copyright The New York Times