Què veiem quan mirem a través del mirall
L’exposició ‘Miralls, dins i fora de la realitat’, que s’acaba d’inaugurar al CosmoCaixa de Barcelona, proposa un joc interactiu entre les matemàtiques, la geometria i el visitant per entendre el joc del reflex, el cosmos i la societat
La pregunta més òbvia és la que dona peu a la nova exposició temporal que acaba d’inaugurar CosmoCaixa: què veiem quan ens mirem a través del mirall? I a partir d’aquesta primera qüestió, moltes més: és el reflex de nosaltres mateixos? Som el que projectem? Si apleguem dos o més miralls, veiem la realitat? Fins al 26 de gener del 2020 el visitant podrà mirar de respondre aquestes preguntes a l’exposició Miralls, dins i fora de la realitat. I, de passada, reflexionar sobre com les lleis de les matemàtiques i la física es creuen per dibuixar geometries, treure profit de les propietats de la llum i, amb aquestes, viatjar fins a les profunditats de l’Univers i plantejar-se la gran qüestió de la nostra època: ¿projectem el que som o tal vegada mostrem un reflex de nosaltres mateixos?
No és fàcil trobar una resposta simple a totes aquestes qüestions. I encara menys si pretenem, com proposa l’exposició, fer-ho a partir d’un objecte únic, un mirall. Elisa Duran, directora adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, durant l’acte de presentació de l’exposició descrivia el mirall com un objecte “certament quotidià” però dotat d’un punt de màgia que sovint ens passa inadvertit. La màgia, venia a dir, emergeix de les lleis físiques de la reflexió que ens permeten obtenir cares diverses de la realitat. I aquí la primera reflexió: potser hi ha més d’una realitat possible a partir d’una primera observació. Si això és així, cadascú pot ser lliure de pensar quina és la realitat certa i quines les que es reflecteixen. Els miralls, en aquest cas, són els objectes a través dels quals es transforma la realitat.
Com s’aconsegueix la transformació té molt a veure amb les lleis bàsiques de la natura i amb el joc que s’estableix entre dues o més superfícies que no fan sinó reflectir la llum. La física ho explica bé: quan un feix de llum impacta sobre una d’aquestes superfícies, rebota amb un angle exactament igual que el que descriu quan hi arriba. Això vol dir que si modifiquem aquesta superfície d’alguna manera o hi fem alguna curvatura, el que n’obtindrem seran reflexos modificats de la llum que hi impacta. Dit d’una altra manera: com que la imatge que projecta un mirall no deixa de ser llum que s’hi reflecteix, la imatge també es veurà modificada. Miralls còncaus, convexos, invertits i de tota mena que ens puguem imaginar ens retornaran imatges deformades de la realitat seguint els mateixos principis físics de la reflexió. Tal com passa a les sales de miralls dels parcs d’atraccions.
Una nova dimensió
Però si juguem amb dos o més miralls, com proposa l’exposició de CosmoCaixa, veurem que la llum rebota de l’un a l’altre fins a tornar-nos imatges inesperades. Per exemple, la nostra imatge real, la que veuen els altres de nosaltres mateixos, una col·lecció infinita de nosaltres mateixos i en totes les direccions o l’efecte calidoscòpic que obtenim quan passem per un túnel fet de miralls disposats en múltiples direccions. Seguint el recorregut de l’exposició podrem fer matemàtiques aprenent a sumar i multiplicar gràcies als miralls, o jugar a fer mil i una geometries amb objectes simples i jocs de miralls.
És quan travessem el gran calidoscopi que hi ha a l’exposició que ens endinsem en la nova dimensió que l’aplicació tecnològica de la llum i el reflex ens ofereix. Si a la primera part del recorregut aprenem a jugar amb conceptes bàsics de les matemàtiques, la física i la geometria, a la segona podem comprovar que la sofisticació dels mateixos principis ens porta a mons inexplorats. El més impactant, sens dubte, és l’observació del cosmos.
CosmoCaixa ho fa d’una manera planera, explicant com es van fer servir els grans miralls que es van enviar més enllà del nostre Sistema Solar per obtenir les primeres imatges de la radiació de fons, ara com ara la imatge més pròxima del Big Bang, o com funciona el gran interferòmetre europeu que utilitza el programa Virgo per detectar ones gravitacionals.
Virgo ha cedit per a l’exposició una mostra de l’instrumental utilitzat, una part del seu llarguíssim braç de més de quatre quilòmetres de llargada on es combinen llum làser i miralls per detectar les oscil·lacions de la força de la gravetat quan col·lisionen entre si dos forats negres o dues estrelles de neutrons.
Amb tot, va destacar Jordi Portabella, director de l’àrea de divulgació científica de La Caixa, el que ens ofereixen els miralls no deixa de ser una metàfora del que ens aporten les xarxes socials. Imatges i reflexos del que els altres veuen de nosaltres mateixos. Tan distorsionats o realistes com els filtres o les posicions amb què els disposem. Amb aquest missatge es tanca la visita.
L’exposició Miralls, dins i fora de la realitat serà a CosmoCaixa fins al gener del 2020. Si es compleixen les previsions, l’exposició es farà itinerant a partir d’aleshores fins al 2024 pels altres centres de l’entitat. En paral·lel, s’oferiran conferències, cursos i tallers per aprofundir els conceptes de l’exposició.
