Fa uns anys es va convertir en viral la notícia sobre el jove Aidan Dwyer perquè, deien, havia descobert que la disposició de les fulles en un arbre seguia el patró de la sèrie de Fibonacci, i havia comprovat que si uns panells solars es col·locaven igual, se’n maximitzava l’eficiència. Però en realitat l’Aidan no havia fet el descobriment, ni el seu estudi era correcte. Ens encanten les notícies de genis precoços. Volem Messis. La majoria d’aquestes històries són falses i perpetuen la idea absurda que les troballes científiques són fruit de la genialitat i no de la feina constant i rigorosa.
I, tal com passa en el futbol, no valorem el planter “de casa”. Enguany la Mireia Gargallo, una estudiant de batxillerat, ha refet l’estudi i ha comprovat que, efectivament, l’Aidan estava equivocat. Això no serà viral. Pequem del mateix que pequen les publicacions científiques: els resultats fallits no interessen, tot i la seva importància. Però la Mireia ha fet més proves i tot indica que en condicions semblants a les de competència entre arbres, aquella disposició podria funcionar.
Ella és només un dels molts estudiants que presenten treballs en iniciatives com l’Exporecerca Jove i la Mostra de Treballs de Recerca de Barcelona, la Youth League de la recerca. S’hi poden descobrir “perles” com un bastó per a invidents que detecta obstacles a l’altura del tors, ideat per Sergio Belmonte i Chari Moreno, i l’estudi de la Silvia Casacuberta sobre les sèries p-àdiques. Són només alguns exemples del nostre planter. Com en el futbol, cal dir tòpics com “No cal pressionar-los!” i “Que disfrutin!” El problema és si, en cas que vulguin ser professionals, tindrem una inversió en el primer equip a la seva altura, de Champions, o haurem continuat valorant més els mèrits de jugadors amb màsters sense control antidopatge.
