ENTREVISTA

“Les prediccions sobre què es descobriria amb l’accelerador no eren correctes”

La física alemanya Sabine Hossenfelder és una de les poques veus crítiques amb el funcionament actual de la física teòrica

Sabine Hossenfelder és física teòrica i autora del crític Perdidos en las matemáticas (Ariel, 2019). Ha visitat Barcelona per parlar dels problemes a què s’enfronta la física teòrica al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Com entra en joc la bellesa en la física?

Cada vegada és més difícil comprovar experimentalment les idees noves sobre els fonaments de la física. Això fa que, quan desenvolupen teories noves, els físics hagin de fer-ne una tria. I la fan seguint criteris de bellesa.

Però... què és la bellesa d’una teoria?

És un tipus de bellesa relacionat amb les matemàtiques que fins i tot es pot formular en una equació per calcular si una teoria és molt o poc bonica. Té diversos ingredients, el més important dels quals és la simplicitat. Per exemple, avui sabem que hi ha quatre forces fonamentals (l’electromagnètica, la gravitatòria i les nuclears forta i feble), però tot seria més simple i, per tant, més bonic, si només hi hagués una força. Aquesta idea sempre ha atret molt els físics.

La simplicitat, entesa com la capacitat d’explicar fenòmens aparentment desconnectats a partir d’un mateix principi, implica una comprensió més profunda de la natura. ¿No és aquest un dels objectius de la ciència?

Si funciona, perfecte, però potser hi ha quatre forces que no venen de cap força més simple. La idea d’una única força fonamental és bonica, però això no vol dir que sigui correcta.

Per què s’utilitza tant la bellesa?

Les teories fonamentals que tenim avui, el model estàndard de la física de partícules i la relativitat general, són boniques de maneres molt específiques i, a més, funcionen. Per tant, sembla raonable utilitzar la bellesa per construir teories noves. El problema és que aquest criteri no ha funcionat des de fa 40 anys. Els físics no han après la lliçó i encara segueixen fent el mateix.

Per què ho fan, això?

Perquè poden: reben diners per fer-ho.

¿Pensa, doncs, que el que fan alguns físics teòrics no és ciència?

A priori no hi ha res dolent en utilitzar la bellesa com a criteri per seleccionar una teoria. Es pot fer servir, per exemple, per desenvolupar hipòtesis que després es comprovin amb experiments. Però, si es demostra que el mètode per desenvolupar teories és erroni, caldria canviar-lo, i no s’està fent. A parer meu, això ja no és ciència de qualitat.

Es diu que amb aquestes crítiques vostè ha provocat algun maldecap al departament de comunicació del CERN.

A mi no m’han dit mai res directament. És cert, però, que als físics de partícules no els agrada el que dic. Però el que dic és correcte. Fa anys ja vaig dir que els arguments segons els quals a l’accelerador de partícules de l’LHC s’havia de descobrir alguna cosa més a part del bosó de Higgs no eren prou bons. I, de fet, no s’ha trobat res més. Potser es descobreix alguna cosa més en el futur, però les prediccions sobre què es descobriria no eren correctes. Ara es diu que necessitem un accelerador més potent, que pot costar 20.000 milions d’euros. Jo dic que aquesta no és la millor manera d’invertir els diners, i això no agrada.

¿Li preocupa que aquesta crítica erosioni el prestigi de la ciència i alimenti moviments com els antivacunes o els negacionistes del canvi climàtic?

No. Ignorar els problemes com aquest, en canvi, sí que ho pot fer. La gent sap que es van fer promeses que no s’han complert i es pot sentir enganyada. Amés, els físics no estan explicant què ha passat i què n’han après. Això fa que la gent sospiti dels científics. Algú pot pensar: “Demanen diners, diuen que descobriran coses que no descobreixen i després demanen més diners”.

¿Si les teories no fossin boniques, s’hi hauria treballat amb tanta passió i s’haurien fet tants descobriments?

Les teories actuals no es van construir perquè fossin boniques, es van fer perquè eren necessàries per explicar alguna cosa. Després es va entendre que eren boniques. D’aquí prové la nostra noció de bellesa. El model estàndard és bonic. I es poden pensar maneres perquè sigui més bonic, però no funcionen. No em sembla bona idea dictar a la natura en quina mesura ha de ser bonica.

Més continguts de

Blogs de ciència