El soroll posa en perill la fauna marina

El trànsit marítim i les prospeccions d’hidrocarburs afecten les migracions, la reproducció i la comunicació de moltes espècies

El soroll del trànsit marítim provoca estrès a molts animals, entre ells les balenes, que veuen reduïda la seva capacitat reproductora. / GETTY

Grans embarcacions feixugues travessen lentament quilòmetres d’oceà com una formació de talladores de gespa equipades amb un conjunt d’entre 12 i 48 pistoles d’aire que disparen reiteradament aire comprimit cap a les profunditats de l’oceà. Les ones de so xoquen contra el fons marí penetrant-hi quilòmetres i reboten per tornar cap a la superfície, on les capten hidròfons. D’aquesta manera, els patrons acústics conformen un mapa tridimensional que mostra els punts on és més probable trobar-hi petroli i gas.

El so més potent

Possiblement les pistoles d’aire sísmiques produeixen el so més potent generat regularment pels humans sota l’aigua i, a l’Atlàntic, la fressa que generen és a punt de tornar-se molt més potent encara. En el marc dels plans del govern de Trump d’autoritzar les prospeccions d’hidrocarburs a alta mar, per primera vegada en tres decennis s’han concedit permisos a cinc empreses per cartografiar amb mètodes sísmics, que impliquen l’ús de pistoles d’aire, tot el litoral est dels Estats Units, des de Florida central fins al nord-est del país.

En l’actualitat, el mètode més emprat per part de les empreses a l’hora de cartografiar el fons marí és l’ús de pistoles d’aire. “Disparen sense parar aproximadament cada 10 segons durant mesos”, explica Douglas Nowacek, professor de tecnologia de la conservació marina de la Universitat Duke. “Se n’han detectat des de 4.000 quilòmetres de distància. Tenen un gran impacte”.

Un problema creixent

La possibilitat que es duguin a terme proves acústiques submarines incessantment és l’últim exemple que esmenten els conservacionistes i altres col·lectius per parlar del problema creixent de la contaminació acústica als mars i oceans, un assumpte que genera litigis contra algunes indústries i governs i que esperona la recerca sobre els seus perills potencials per als ecosistemes marins. Alguns científics afirmen que el soroll de les pistoles d’aigua, els sonars de les embarcacions i el trànsit de vaixells cisterna poden causar la mort gradual o fins i tot directa d’espècies marines, des de les més grans fins a les més menudes: balenes, dofins, peixos, calamars, pops i fins i tot plàncton.

El rebombori creixent als mars i oceans del món és tan considerable que els experts temen que pugui estar pertorbant profundament l’ecosistema marí i reduint les poblacions de certes espècies, atès que els nivells de soroll n’obstaculitzen l’alimentació, la reproducció i el comportament social. A tall d’exemple, un estudi del 2017 va revelar que un esclat intens però més suau que el causat per una pistola d’aire sísmica mata gairebé dues terceres parts del zooplàncton que es troba a una distància de 1.200 metres a una i altra banda. El zooplàncton, format per organismes diminuts que constitueixen la part inferior de la cadena tròfica, és una font d’aliment per a un amplíssim ventall d’espècies, des de les balenes fins a les gambes.

El krill, un crustaci minúscul vital per a les balenes i altres animals, acusa d’una manera particular els efectes de les explosions, segons un estudi. “Els investigadors van observar una completa absència de vida al voltant de la pistola d’aire”, afirma Michael Jasny, director de protecció de mamífers marins del Natural Resources Defense Council, una de les diverses entitats conservacionistes que han portat el govern federal dels Estats Units als tribunals per mirar d’aturar els sondejos sísmics.

Mesurar el soroll del comerç

“En tot moment s’estan duent a terme 20, 30 o 40 sondejos sísmics a tot el món” en el marc de prospeccions de petroli i gas o bé per a fins de recerca geològica, assenyala el Dr. Nowacek. Es calcula que, en total, en el primer any de les prospeccions recentment autoritzades es registraran més de cinc milions d’aquestes potentíssimes explosions al llarg de la costa atlàntica dels Estats Units. Christopher Clark, investigador superior del programa de bioacústica del Laboratori Cornell d’Ornitologia de la Universitat Cornell, que fa 40 anys que estudia la comunicació de les balenes, descriu el xivarri com “un infern” per a la vida submarina, la qual té una sensibilitat exquisida al so.

Les empreses que participen en les prospeccions discrepen radicalment de les acusacions. “Més de 50 anys d’extenses prospeccions i de recerca científica indiquen que el risc de causar lesions físiques directes a mamífers marins és extremadament baix”, afirma Gail Adams-Jackson, vicepresidenta de comunicacions de l’Associació Internacional de Contractistes Geofísics, amb seu a Texas, en un comunicat. Adams-Jackson esgrimeix que els esforços d’aquests col·lectius tenen com a únic objectiu aturar les prospeccions i el desenvolupament del sector.

Sorolls que viatgen mar a través

D’altres sostenen que un període d’anys d’explosions constants podria ser extremadament perjudicial per a moltes espècies. Per la manera com reverbera el so a l’oceà, el xivarri podria no donar treva. “L’estrès crònic prolongat, sigui del tipus que sigui, és perjudicial, perquè desvia recursos de la reproducció -explica el Dr. Nowacek-. Empeny les glàndules suprarenals a secretar adrenalina i hormones de l’estrès, provoca pèrdua de pes i immunodepressió”.

En un estudi emblemàtic, quan el trànsit marítim es va reduir enormement després dels fets de l’11 de setembre del 2001, els investigadors van observar una disminució de la presència d’hormones de l’estrès a la femta de les balenes franques de la badia canadenca de Fundy, la primera prova que el soroll dels vaixells pot provocar estrès crònic a aquests cetacis.

D’altra banda, la comunicació acústica té una importància cabdal en els ecosistemes marins, on la visibilitat és molt limitada. Moltes espècies de balenes són criatures socials dotades d’una gran intel·ligència i es comuniquen amb els esclafits, els gemecs, els cants i els xiscles propis del seu llenguatge. Algunes balenes i les orques cacen les seves preses per mitjà de l’ecolocalització, una mena de sonar natural. “El so pot recórrer distàncies enormes molt de pressa i les balenes han evolucionat per treure’n profit”, explica el Dr. Clark, que ha sentit balenes situades a la vora d’Irlanda des de la costa de Virgínia. “Poden sentir tempestes a més de 1.500 km!”

A banda del soroll sísmic, els sons compostos dels portacontenidors o els sonars militars són problemàtics per a les espècies marines. Els últims anys el nombre de vaixells que naveguen pels mars i oceans del món ha crescut considerablement, motiu pel qual la cavitació (el soroll de l’esclat simultani de bombolles creades per l’hèlix d’una embarcació) i la remor dels motors dels vaixells són un problema d’una magnitud cada vegada més gran. I segons un estudi recent el soroll generat per la navegació es podria doblar d’aquí al 2030.

La fressa se sobreposa a les expressions que emeten les balenes per als membres de la seva família, la qual cosa pot afectar-ne l’orientació, l’alimentació, la cura de les cries i la detecció de preses, i fins i tot incrementar les agressions. Avui dia, el 80% de les comunicacions d’algunes espècies de balena ja estan tapades pel soroll, segons models avaluats per un equip de biòlegs. “S’està fent miques el sistema de comunicació -assegura el Dr. Clark-. Tots els aspectes de la seva vida depenen del so; entre ells, trobar aliment”. També hi ha unes 20.000 espècies de peixos que hi senten i d’unes 800 se sap que emeten sons per caçar, aparellar-se o orientar-se.

Altres estudis fan palès que les balenes amb bec o zífids són extremadament sensibles al soroll i, en un esforç per fugir de les pistoles d’aire sísmiques o dels sonars militars, han hagut de canviar les seves pautes natatòries per acostar-se a la superfície. Algunes han mort a causa de la descompressió.

L’efecte sobre els ecosistemes

Els sorolls intensos també poden afectar el comportament de les espècies i fins i tot els ecosistemes, perquè alteren els indrets que freqüenta la fauna. Es creu que el 2008, a la badia canadenca de Baffin, els reconeixements sísmics van endarrerir la migració cap al sud dels narvals fins que va ser massa tard i van quedar atrapats al gel marí. En van morir més d’un miler.

D’altra banda, les explosions poden ser especialment perjudicials per a una part del cos dels invertebrats anomenada estatocist. En els pops, calamars, llagostes i altres invertebrats, l’estatocist és responsable de l’orientació i l’equilibri. Si està malmès, l’animal es desorienta i esdevé vulnerable als depredadors.

La dificultat de fer recerca

De tota manera, per bé que els últims deu anys ha augmentat la recerca sobre aquesta matèria, hi ha un gran nombre d’elements difícils de delimitar amb concreció i de vegades impossibles d’estudiar. “No es pot estudiar l’oïda d’una balena”, exemplifica Lindy Weilgart, investigadora de la Universitat Dalhousie de Nova Escòcia i autora d’una anàlisi de 115 estudis publicada el 2018.

L’exposició dels mamífers a aquesta contaminació acústica s’ha equiparat a viure en una zona que estigui permanentment en obres. “De vegades, posar-te els auriculars et fa venir mal de cap en qüestió de 10 minuts -afirma Molly Patterson, una investigadora que estudia el soroll subaquàtic, en un documental del 2016 titulat Sonic Sea -. T’has de treure els auriculars, has d’abaixar el volum, però les balenes no poden abaixar el volum”. Una manera com moltes han fugit del xivarri és anant-se’n cap a l’Àrtic. Però amb el desgel dels pols i el consegüent augment de les prospeccions sísmiques i la navegació en aquesta regió, l’Àrtic ha deixat de ser el refugi que havia estat en el passat.

El soroll als oceans també pot tenir repercussions econòmiques: hi ha estudis noruecs que indiquen que els pescadors tornen a port amb entre un 40% i un 80% menys de captures quan es fan prospeccions a la zona.

Els científics i els conservacionistes insten a dur a terme més estudis per conèixer millor els efectes del soroll i la navegació en la fauna marina. “Els efectes en els mamífers marins tenen repercussions a una escala extraordinàriament àmplia -afirma Jasny, el director de protecció de mamífers marins del Natural Resources Defense Council-. I el soroll intens afecta les espècies de tota la xarxa tròfica”.

MESURAR LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA MARINA

S’estima que cada esclat sísmic generat per pistoles d’aire assoleix fins a 260 decibels subaquàtics, que equivalen a uns 200 decibels a l’atmosfera. Els vaixells portacontenidors, una altra font de soroll als mars i oceans, arriben a generar 190 decibels, equivalents a 130 decibels a l’atmosfera. A tall de comparació, l’enlairament d’una llançadora espacial en genera 160. Una desena de decibels són un ordre de magnitud. Per tant, una explosió de 200 decibels és 10 vegades més intensa que el soroll d’un portacontenidors de 190 decibels. Com que l’aigua és molt més densa que l’aire, el so viatja per sota l’aigua quatre vegades més de pressa i arriba molt més lluny que per sobre de la superfície del mar.

Més continguts de

Blogs de ciència