DE RERUM NATURA

Les unitats de cultura científica

VLADIMIR DE SEMIR CENTRE D’ESTUDIS CIÈNCIA, COMUNICACIÓ I SOCIETAT (UPF)

El periodisme científic -i en general la comunicació pública de les ciències- gaudeix de molt bona salut social i cultural. Avui, gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació, hi ha més notícies, anàlisi i opinió que mai sobre el món científic, mèdic i ambiental. Una altra qüestió és la consolidació encara pendent d’un model econòmic adequat per a l’adaptació del complicat món editorial i professional que gira entorn del periodisme.

El VII Congrés de Comunicació Social de la Ciència, celebrat recentment a la Universitat de Burgos i organitzat, entre d’altres, per l’Associació Espanyola de Comunicació Científica, ha posat de manifest l’enorme vitalitat d’aquest sector i de les moltes i creatives iniciatives que han sorgit en aquest àmbit comunicatiu.

Una de les més rellevants en els últims anys ha sigut l’aparició de les Unitats de Cultura Científica en la majoria d’universitats espanyoles. Aquestes unitats, que es dediquen a fer accessible al gran públic el coneixement que es genera en els centres d’investigació i a promoure la cultura científica en els seus àmbits territorials, van ser creades en l’Any de la Ciència que es va celebrar a tot Espanya el 2007, una iniciativa que va sorgir de l’Ajuntament de Barcelona, llavors dirigit pel socialista Joan Clos.

Aquests agents s’han convertit en vectors essencials de la informació, el debat i l’agitació cultural científica a tot l’Estat, i també de la intersecció entre ciència i societat. Són avui un excel·lent reflex de la gran i diversa activitat que es desenvolupa en les nostres universitats i centres científics i un vehicle per aconseguir la participació i complicitat de la societat.

El pròxim congrés se celebrarà a Barcelona el 2021, al CosmoCaixa, i l’organitzarà el Centre d’Estudis Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra.

Més continguts de

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida