La vida secreta dels gats

La Petri és una gata que sembla molt nerviosa i quan el seu amo, el Jaume, arriba a casa ja l'espera darrere la porta per tirar-se-li a sobre. Conviu amb el Pirulo, que és tot el contrari, un gat obès i poruc que s'espanta amb els sorolls estridents i que es passa el dia amagat sota un coixí. El que podria interpretar-se com gestos d'agressivitat o de traïdoria en el cas de la Petri i d'aïllament social en el cas del Pirulo no són més que reaccions en un entorn domèstic que no s'adiu amb els seus instints animals. La Petri no vol fer mal al seu amo, només té ganes de jugar i de satisfer una necessitat vital: els gats són caçadors i, encara que passin molt de temps quiets, necessiten moments d'activitat intensa. I si no tenen preses a la vora, encara que no tinguin gana, l'amo és una opció per donar sortida a tanta energia. En el cas del Pirulo, menys enèrgic perquè és gras i gran, el màxim que fa és sortir a la nit per jeure al sofà amb el seu amo. Aquests són casos com els que ha estudiat Marta Amat, etòloga de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Els gats també tenen psicòleg

Moltes d'aquestes anomalies les poden corregir els etòlegs. L'etologia és la ciència que estudia el comportament dels animals, els gats entre ells, i les anomalies que poden patir, moltes quan viuen en l'àmbit domèstic. Els hem convertit en animals de companyia però conserven els instints i han de trobar la manera de satisfer-los.

L'etòloga Marta Amat n'ha tractat uns quants. "Aquest comportament es pot corregir amb mesures concretes", diu. Per exemple, se'ls pot habituar als sorolls perquè no s'espantin fent servir CDs amb sons que s'introdueixin gradualment. Si es tornen agressius o massa apàtics hi ha altres mesures.

Solitaris i territorials

La primera constància que es té de la convivència domèstica entre gats i humans està documentada a l'Antic Egipte, cap a l'any 2000 abans de Crist. Avui milions de persones tenen un gat o més a casa. La majoria de persones veuen en l'individualisme del seu felí un gran misteri. "Per al gat el més important és el territori, mentre que per al gos és el contacte social", explica Amat. La necessitat de solitud que tenen els gats forma part del seu comportament habitual. Per això els encanta amagar-se. Entre un 60% i un 80% del seu temps el passen fent el manta. Si es vol fer feliç un gat el millor és preparar-li un bon cau, a dins d'una caixa o en un racó d'una prestatgeria on es pugui enfilar. Molts propietaris relaten moments de tranquil·litat amb els seus gats recargolats sempre al racó del seu sofà, a sobre l'ordinador (necessiten escalfor) o a dins del llit, sota les mantes. Allà troben la privacitat que busquen.

No és el mateix ser solitari que insociable. El gat té fama de desconfiat, però en realitat només ho són quan mai han estat en contacte amb altres persones o animals, segons Amat. Un exemple clar és la rivalitat entre gats i gossos, que no és més que un mite alimentat per la ficció. Marta Amat té dos gats i dos gossos i es relacionen molt bé, explica. "Hi ha un període de sociabilització, entre les 2 i les 9 setmanes de vida del gat, en què han de tenir contacte amb persones, amb altres animals, sentir els sorolls i els estímuls de l'entorn en què viuran", explica Amat. A les ciutats, les colònies de gats de carrer comparteixen espai sempre que hi hagi prou menjar per a tots.

Per delimitar l'espai que senten com a seu el marquen amb la cara -de manera que hi deixen feromones facials-, hi miccionen (alguns amos prenen mesures) i hi deixen marques amb les ungles. Els sofàs i els mobles esgarrapats no són només una llima, sinó un senyal visual, explica Amat. "Per això qualsevol petit canvi en l'entorn, des d'un moviment de mobles fins a un canvi de sofà, pintar parets o l'arribada d'un nadó, els pot estressar enormement", afegeix. I això es pot traduir en comportaments agressius i fins i tot es poden automutilar. "Si s'han de fer canvis, recomanem fer-los gradualment. Si són bruscos hi haurà problemes", afegeix.