Un bon vincle amb la veu de la mare ens fa més sociables

Un estudi identifica les parts del cervell del nen que s’activen en escoltar la mare, i conclou que com més intensa és la resposta, més comunicativa és la criatura

Els vincles que s’estableixen entre mare i fill comencen a definir-se durant la gestació i es prolonguen, d’una manera o altra, al llarg de tota la vida. Malgrat que molts pares també contribueixen de manera substancial a tenir cura de les criatures, sobretot en les societats més desenvolupades, el lligam serà diferent.

Els motius biològics que fan que aquesta relació entre mares i fills sigui especial són complexos i encara no prou coneguts. Un estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), realitzat per científics de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, ha permès identificar els circuits neuronals que s’activen específicament quan un nen sent la veu de la seva mare. A més, la investigació també ha trobat una relació entre la qualitat d’aquesta resposta a la veu de la mare i les habilitats socials que desenvolupa la criatura.

La veu és l’eina principal que utilitzem els humans per comunicar-nos. Per això el nostre cervell té àrees específiques destinades a interpretar-la, a banda i banda del cervell, prop del solc temporal superior. Aquests grups de neurones reaccionen quan sentim una altra veu humana i, a part de descodificar la informació que transmet, permeten distingir-ne un munt de detalls addicionals, des de qui parla fins a quins sentiments hi estan implicats.

Durant els primers anys de vida, el cervell es basa en les veus que sent per establir una sèrie de bases que definiran com ha d’interactuar i comunicar-se amb les persones més pròximes. Es creu que la capacitat de processar la informació continguda en la veu podria ser essencial per a una bona socialització. Per exemple, es creu que els nens que pateixen alguna forma d’autisme, un trastorn que comporta problemes amb les habilitats socials, podrien tenir dificultats a l’hora d’extreure de les veus totes aquestes dades.

Un dels sons més importants en l’entorn d’un nen és la veu de la mare. El fet d’estar-hi exposat des de l’embaràs el converteix en el més familiar de tots. La veu de la mare té un efecte calmant i és especialment apropiada per ajudar-lo a aprendre i definir el seu comportament.

Per aquesta raó, els investigadors de Stanford van decidir estudiar com reacciona el cervell infantil a la veu materna. Per determinar quines àrees del cervell s’activen en un moment donat van fer ressonàncies magnètiques a vint-i-quatre voluntaris d’entre set i dotze anys, mentre els exposaven a gravacions de la seva mare i de dues dones desconegudes més. Els sons utilitzats eren curts, de menys d’un segon, i eren paraules sense sentit, per evitar que s’activessin les parts relacionades amb la comprensió semàntica. Van observar que la veu de la mare provoca una gran activació d’unes àrees concretes, entre les quals hi ha les zones auditores i el solc temporal superior, com era d’esperar. Però, a més, també s’encenen l’amígdala (encarregada de processar l’afecte), els circuits de recompensa, els de la memòria, i una regió associada al reconeixement de les cares. En canvi, la veu de les altres dones generava una reacció molt menys intensa en totes aquestes neurones.

A continuació, els científics van mesurar les capacitats de comunicació de cadascun dels nens (fent servir uns tests estàndards, com l’SRS-2) i van veure que com més punts treien a les proves d’habilitat social, més forts havien sigut els efectes de la veu materna en el cervell. Això suggereix que la manera com ens relacionem amb altres i la resposta a la veu de la mare podrien dependre dels mateixos circuits neuronals.

Els resultats demostren per primer cop que la veu materna té un impacte biològic més ampli del que es creia. No només activa les parts del cervell relacionades amb l’audició i el llenguatge. També actua sobre altres funcions importants per a la comunicació i la interacció. I sobre el processament d’estímuls plaents (per exemple la música). La intensitat d’aquesta resposta permet predir les capacitats socials del nen. Amb aquesta eina, es podria valorar si hi ha diferències importants en com reaccionen els nens autistes per entendre millor els orígens d’aquestes trastorns.

Més continguts de

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida