Caps i puntes
Diumenge 05/11/2017

Antiquaris de la Catedral

"Com totes les urbs antigues, Barcelona sempre ha sigut una ciutat d’antiguitats i d’antiquaris"

Xavier Theros
3 min
Venda de càmeres de foto al mercat d’antiguitats de la catedral de Barcelona.

Fa pocs dies, els antiquaris del Mercat Gòtic van celebrar que fa 40 anys que obren la seva fira, cada dijous, davant la catedral. I ho van fer amb una exposició on es podien veure alguns dels tresors més ben guardats d’aquest gremi, com una acció de l’empresa Hispano-Suiza que havia sigut de Ramon Casas, un bust modernista de Venanci Vallmitjana, un dimoni tallat en fusta del segle XVIII, un exquisit mantó de Manila d’estil art déco i un dibuix original de Dionís Baixeras.

Com totes les urbs antigues, Barcelona sempre ha sigut una ciutat d’antiguitats i d’antiquaris. Especialment aquí, pels voltants de la catedral, on el famós Lluís Desplà, el diaca de la seu que va fer edificar la veïna Casa de l’Ardiaca, tenia fama de mecenes d’artistes, i de ser el primer col·leccionista conegut de la ciutat. De fet, l’origen del Mercat Gòtic es podria remuntar a l’Edat Mitjana, al mercat de mobles i objectes antics que es feia cada tarda a la plaça Nova. I que va subsistir fins a final del segle XIX, transformat en un mercat de llibres de vell. On ara hi ha l’avinguda de la Catedral, urbanitzada a la postguerra després que l’aviació italiana n’esborrés el paisatge durant la Guerra Civil, hi havia la famosa plaça Nova i dos carrerons, avui desapareguts. A la part més pròxima a la catedral corria el carrer de la Corribia, conegut popularment com les Escales de la Seu. Paral·lel a la Corribia hi havia el carrer del Bou de la plaça Nova, en record de l’aristocràtic llinatge dels Bou.

El desaparegut Barri Petit

La plaça Nova i la seva rodalia eren conegudes com el Barri Petit, el centre del desaparegut barri de la Catedral. En aquest indret, i encara als veïns carrers de la Palla, Sant Sever i Banys Nous, sempre hi ha hagut negocis dedicats als objectes antics. A la plaça hi havia les botigues de personatges insignes d’aquest ofici, com Josep Valenciano, que més tard es va traslladar sota els porxos de la plaça Reial. O Antoni Closa, que tenia la botiga en un primer pis, del qual feia servir el balcó com a aparador. No obstant, l’antiquari més prestigiós era al carrer de la Corribia i es deia El Camarín. Un dels seus propietaris era el periodista Josep Maria Jordà, que havia estat present en l’adquisició dels dos quadres del Greco que va comprar Santiago Rusiñol a París l’any 1894. Són els dos quadres amb què va començar la seva col·lecció del Cau Ferrat, a Sitges.

Als anys seixanta, el periodista Arturo Llopis explicava que els antiquaris s’havien agremiat, i que els corredors d’antiguitats es reunien en un bar de l’avinguda de la Catedral. En aquells temps eren més de 50 botigues agremiades. Al final dels anys setanta, un grup de setze antiquaris, tres llibreters de vell i un numismàtic, amb el suport de l’associació de comerciants Barnacentre, van muntar una setmana cultural al Tinell, amb les millors peces de les seves col·leccions privades, i les del Museu Marès.

I poc després van organitzar el primer Mercat Gòtic, inaugurat per l’alcalde José María Socías Humbert entre castanyes i panellets. Des de llavors, aquesta exhibició de porcellanes, bibelots, joguines, postals, llibres, vaixelles i pintures s’ha repetit cada dijous. Només pertorbada durant les festes de Nadal per la Fira de Santa Llúcia, que l’obliga a traslladar-se temporalment a l’avinguda del Portal de l’Àngel.

Aquest mercat té la gràcia de treure un munt d’objectes valuosos de les botigues d’antiquari i exposar-les al públic general. És un punt de trobada setmanal entre els professionals del gremi i els col·leccionistes, que atrau també molts turistes i vianants: acosta aquest món d’objectes bonics al públic general, com una finestra oberta al passat.

stats