Abusos als camps de maduixes

REPORTATGE

Abusos als camps de maduixes

Algunes jornaleres marroquines dels fruits vermells pateixen tota mena d’enganys, abusos sexuals i explotació laboral un cop arriben a Huelva. Veus de l’advocacia, la medicina laboral i el sindicalisme que treballen sobre el terreny apunten que els sistemes de gestió i control són insuficients i perpetuen aquest drama

Abusos als camps de maduixes
TEXT: Maria Altimira i Quique Badia / FOTO: Pablo Tosco

“S i no treballes de pressa, t’enviaré al Marroc”. Aquesta és l’amenaça que el cap de la finca on treballava la Salima (nom fictici) li proferia en tot moment mentre feinejava al camp. El malson d’aquesta jornalera va començar quan va arribar a la casa on l’allotjava Los Arenales de Mazagón SL, una empresa del municipi de Moguer, a Huelva, que l’havia contractat per a la campanya de recol·lecció de nabius l’any 2019. La temporera explica que abans de marxar del Marroc van fer-li signar el contracte de treball, un document que estava escrit en un idioma que no coneixia [probablement castellà]. “Ens van ensenyar unes fotos d’una casa amb dues habitacions, amb rentadora, frigorífic, dutxes, aigua calenta i aigua potable”, assegura. “Era fantàstic”. Però aquell allotjament, on presumiblement havien de viure durant els mesos de feina a Huelva, no existia. “Quan vam arribar tot el que ens havien ensenyat no hi era”. La realitat era molt pitjor: una casa bruta compartida amb 17 dones, amb l’escalfador i la rentadora espatllats i amb un únic lavabo sense llum. A més, quan acabaven la jornada, les feien treballar més hores.

“L’encarregat em tocava”

El pitjor, però, encara havia d’arribar. “Quan feinejava -relata- se m’acostava l’encarregat i em tocava fent veure que m’estava ajudant. Em deia que li agradava i em demanava que li donés el meu telèfon”. “Afortunadament -diu- mai no va arribar a forçar-me”. Aquests episodis s’alternaven amb les proposicions que els feia una dona de l’empresa. “Ens preguntava si estàvem casades i ens deia que hi havia molts homes, i joves, i que podíem guanyar dos jornals fent aquest tipus de coses [en referència a mantenir-hi relacions sexuals]”.

La Salima i dues companyes seves van presentar una denúncia davant la policia i, actualment, el cas s’està investigant al jutjat d’instrucció número 1 de Moguer. Belén Luján i Jesús Díaz, encarregats de la defensa jurídica de les tres dones, consideren que es tracta d’un cas d’explotació laboral, assetjament sexual i tràfic d’éssers humans perquè l’engany, argumenten, es produeix des del país d’origen. El relat de la Salima coincideix amb el de l’Aisha, que també prefereix utilitzar un nom fictici. L’Aisha va denunciar l’empresa que va contractar-la fa dos anys, Doñana 1998 SL, i compta amb la defensa jurídica de Luján i Díaz.

Aquesta treballadora assegura que quan va arribar a Huelva, l’any 2018, no la van deixar començar a treballar, tampoc no va rebre cap pagament inicial, com li havien promès, ni li van proporcionar menjar. Ella i les seves companyes van haver de remenar contenidors, quan no els va quedar més remei, a la recerca de restes de menjar. Llavors treballadores amb antiguitat a l’empresa els van oferir la possibilitat de guanyar més diners fent “alguna cosa diferent”.

Extrema vulnerabilitat

“Ens deien que no calia que treballéssim al camp, que ens en podíem anar amb uns homes a canvi de diners”. En aquella situació d’extrema vulnerabilitat, “algunes van acceptar els diners, d’altres es van quedar embarassades i van avortar”, explica l’Aisha. Josefa Gómez, treballadora social del centre de salut de Moguer, va assegurar fa tres anys a unes periodistes de BuzzFeed que “durant la campanya de recollida de fruits vermells, quan venen les temporeres, hi ha un pic en la ràtio d’avortaments i la majoria de les dones que sol·liciten interrompre el seu embaràs són marroquines, romaneses i búlgares”. Malgrat que Gómez, després de consultar-ho amb els seus superiors, no ha volgut fer declaracions sobre les problemàtiques associades a l’assistència que ofereix a les jornaleres, les dades obtingudes per la via de la llei de transparència confirmen aquesta tendència a l’alça durant els mesos de la recol·lecció. El 2018, durant la campanya (que dura de febrer a maig), es van realitzar un total de 94 interrupcions de l’embaràs als hospitals públics de la província de Huelva, una xifra que contrasta amb les 72 realitzades durant els quatre mesos immediatament posteriors. L’any 2017 es van registrar 109 avortaments durant el quadrimestre de la campanya i 59 de juny a setembre. Tot i així, les dades facilitades pel govern espanyol no estan desglossades per la nacionalitat de les pacients, ni aporten informació sobre els motius que s’amaguen rere la decisió d’aquestes dones de sotmetre’s a una interrupció voluntària de l’embaràs.

“Ens deien que ens en podíem anar amb uns homes a canvi de diners”

En el cas Doñana 1998, però, és el testimoni d’una companya de l’Aisha el que resulta més esfereïdor. “Quan li pregunten si li van tocar els genitals, manifesta que sí, que tant els genitals com els pits […]. Davant d’aquests fets, va empènyer [l’agressor] per aconseguir que la deixés tranquil·la”. Aquesta és l’acusació d’una de les jornaleres contra un dels propietaris d’aquesta empresa d’Almonte. L’atestat judicial que recull les seves paraules qualifica els fets “d’insinuacions sexuals”, una de les raons per les quals la denunciant va demanar que s’investigués el guàrdia civil que va signar el document policial en qüestió.

Moltes de les noies que havien protestat per les condicions i els abusos patits en aquesta finca van ser retingudes pel personal de l’empresa i després les van “fer pujar a autobusos i les van enviar al seu país perquè no poguessin denunciar”, assegura l’Aisha. Ella i la resta de denunciants van tenir més sort i van aconseguir marxar i tirar endavant el procés judicial. L’Aisha afirma, però, que no va cobrar ni un cèntim dels 21 dies que va treballar al camp. Ni Doñana 1998 ni Los Arenales de Mazagón han accedit a donar la seva versió dels fets relatats per l’Aisha i la Salima en aquest reportatge.

Criteris de selecció discriminatoris

“Els enganys, les amenaces i els abusos als quals són sotmeses aquestes treballadores s’han d’entendre en el context de la pobresa extrema i del seu analfabetisme”, afirma Luján. “Estan induïdes per una cultura que discrimina la dona i que possibilita la seva submissió i els abusos que pateixen”. De fet, assegura, “els criteris de selecció per contractar-les en origen [al Marroc] busquen això: una dona d’una determinada franja d’edat, amb fills menors a càrrec i procedents de l’àmbit rural marroquí, que equival, en la immensa majoria dels casos, a dones analfabetes”. Són criteris que l’advocada considera discriminatoris perquè vulneren l’article 14 de la Constitució espanyola -el principi d’igualtat- a més d’altres drets humans que també recull la Constitució, la Carta de les Nacions Unides, el Conveni Europeu dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i la Carta Social Europea.

El punt de vista de Luján coincideix amb el de José Antonio Brazo Regalado, representant del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) a Huelva, que fa una feina continuada en defensa de les jornaleres sobre el terreny. Luciano Gómez, secretari general d’UGT-FICA a Huelva, discrepa. “Dubto que sigui jurídicament reprovable. Si mires al fons de la qüestió està dins de les competències que l’administració espanyola utilitza per garantir que aquest flux migratori retorni al seu país”. La Subdelegació del govern central a Huelva no ha accedit a concedir una entrevista als autors d’aquest article i la secretaria d’estat de Migracions del govern estatal no ha facilitat moltes de les dades i informacions sol·licitades sobre aquest sistema de contractació i el procés de selecció.

Restriccions pel covid-19

Prop de 19.000 jornaleres marroquines van ser autoritzades per treballar aquest 2020 als camps de Huelva. Les treballadores obtenen un visat per a uns mesos i tenen l’obligació de tornar al Marroc quan aquest termini expira. El 25 de març, quan només 7.000 jornaleres havien arribat a Espanya, el govern de Pedro Sánchez va anunciar que suspenia els procediments de contractació en origen durant la vigència de l’estat d’alarma i mentre es mantinguin les restriccions frontereres per la crisi del coronavirus. Aquesta situació ha deixat 11.000 dones sense una feina que ja tenien confirmada. Moltes, com és el cas de la Fàtima, una jornalera que havia estat seleccionada per primer cop, es veuen obligades a retornar els diners que van demanar en préstec per pagar els tràmits del visat i fer algunes compres per a un viatge que no han pogut fer.

Malgrat que l’Agència Nacional de Promoció de l’Ocupació i la Competència del Marroc (ANAPEC) porta el pes del procés de selecció, aquest procediment és responsabilitat de la comissió de selecció, integrada també per la direcció general de Migracions o de la corresponent missió diplomàtica i que compta amb la participació directa dels contractants.

Línies de mediació qüestionades

El cas Doñana 1998 ha posat sobre la taula el debat públic sobre els abusos, les agressions i l’explotació laboral que algunes temporeres han denunciat des dels anys 2000, quan va començar a aplicar-se aquest sistema de contractació. En aquest context, la direcció general de Coordinació de Polítiques Migratòries de la Junta d’Andalusia es va comprometre a desenvolupar línies de mediació entre les treballadores i les empreses. El govern andalús va engegar l’any 2019, a través de l’ONG Mujeres en Zona de Conflicto (MZC), un programa de mediació i aquest any ha finançat amb 70.000 euros la línia de treball impulsada per la Interprofessional de la Maduixa i els Fruits Vermells d’Andalusia, coneguda com el Pla de Responsabilitat Ètica, Laboral i Social (Prelsi). Unes mesures, totes elles, qüestionades per la seva naturalesa i efectivitat. Gómez, de la UGT, assegura que la iniciativa del Prelsi és una mesura coixa perquè són els empresaris [a través de la interprofessional] “els que fan i desfan” sense que hi hagi cap sindicat que representi els treballadors. Juan Díaz, secretari general d’indústria de CCOO Huelva, coincideix amb Gómez. En la mateixa línia s’expressa Brazo Regalado: “Ells són part i, en conseqüència, no poden ser imparcials”. Mar Ahumada, directora general de Coordinació de Polítiques Migratòries de la Junta d’Andalusia, afirma que el seu treball suposa una millora substancial malgrat que siguin una part interessada. Ahumada argumenta que les quatre mediadores de MZC tenen una funció de contrapès perquè no hi hagi casos estranys i que les dones estiguin ben ateses.

El cas de la Salima, però també el de la Drissiya, una jornalera que va patir un ictus isquèmic i no va ser acompanyada a l’hospital fins al cap de tres dies, revelen que, malgrat la mediació, les coses no sempre funcionen bé. Gairebé dues setmanes després de ser ingressada, l’abril del 2019, la Drissiya, que va explicar el seu cas en exclusiva als autors d’aquest article, va ser donada d’alta i retornada al Marroc. Tant el Prelsi com MZC van intervenir-hi, però ningú va explicar-li quins eren els seus drets laborals i si podia accedir a una incapacitat permanent o interposar una demanda a l’empresa per responsabilitat civil. La jornalera, que no podia parlar ni caminar, havia patit un esvaniment dos anys abans i, al ser atesa a la finca agrícola de la mateixa empresa, va referir una patologia cardíaca. José Luis Rojas, especialista en medicina laboral i amb una experiència de vuit anys en el sector dels fruits vermells, assegura que, tenint en compte els antecedents, l’empresa li hauria d’haver fet un reconeixement l’any 2019 abans de començar a treballar. Segons Rojas, després d’estudiar tota la seva documentació mèdica i laboral, la Drissiya no era apta per desenvolupar tasques de càrrega i esforços físics. SAT Algaida Productores, l’empresa on treballava aquesta jornalera, no ha volgut parlar dels fets per a aquest reportatge.

Rojas assegura que en aquest sector es vulneren molts dels requisits procedimentals i sovint no es fan tots els reconeixements mèdics que s’haurien de fer. “En una de les empreses productores més grans en què jo treballava, només el 3% dels treballadors van ser sotmesos [al preceptiu] reconeixement mèdic”. Què passa, es pregunta Rojas, quan Inspecció de Treball arriba i demana aquesta informació i només se’ls dona l’informe d’aptitud del 3% dels treballadors?

Les irregularitats que afecten el sector a Huelva, primer exportador d’Europa i responsable del 98% de la producció nacional de fruits vermells, van molt més enllà del col·lectiu de contractació en origen. Fa pocs mesos, a l’inici de l’actual campanya de recol·lecció, la Guàrdia Civil va detenir dos propietaris i un encarregat de dues empreses de la província andalusa per tenir temporers irregulars i sense contracte treballant a les seves finques. 

David Meseguer ha contribuït en l’elaboració d’aquest article. Aquesta publicació ha estat produïda amb la contribució financera de la Unió Europea. El contingut d’aquest document és responsabilitat exclusiva de Fundació Surt i no reflecteix necessàriament la posició de la Unió Europea.

El + vist

El + comentat