N ingú ha dit que fer acampada sigui còmode i bé que és l’opció preferida per als que volen dormir en contacte directe amb la natura. Allotjar-se als pavellons de Les Cols vindria a ser com acampar, però dins un cubicle de vidre i a preu de luxe. Les Cols Pavellons, amb disseny de RCR, no és un hotel convencional. És una experiència d’una nit. Si el que es busca és comoditat, no és el lloc adequat. L’habitació -altrament dita pavelló-és un espai de vidre de tons verdosos sense finestres ni mobles on l’única cosa que hi ha a la vista és el llit, un futon a terra pensat per adormir-se veient les estrelles sempre que el dia no hagi sigut rúfol, com va ser el nostre cas. Tot i el llit, la sensació és que l’espai és buit. No hi ha cap element de decoració perquè no necessita floritures. La natura és la protagonista i no hi calen complements. No hi ha taules ni cadires. No hi ha ni penjadors on deixar la tovallola quan se surt de la dutxa. Ni tauleta de nit per deixar el mòbil o el llibre. És clar que els subtils punts de llum no conviden a llegir. Quan creues la porta has de deixar a fora les rutines. Aquest és l’objectiu, desconnectar de la teva vida. I s’aconsegueix! I que bé que va! Sobretot si vas necessitat d’espais d’intimitat.

Tampoc hi ha aixeta. La pica és una petita bassa plena d’aigua que es posa en moviment quan un sensor detecta la nostra presència. Rentar-se les dents o les mans no és fàcil. Però tampoc ho és quan fas bivac enmig del bosc. I això és el que es pretén: emular l’experiència de dormir en plena natura. I té mèrit perquè l’entorn no hi acompanya. Els pavellons estan situats a tocar d’una carretera i d’un polígon industrial als afores d’Olot, però l’estructura aconsegueix que te n’oblidis. Quan entres a la recepció -si se’n pot dir així, d’un petit espai fosc de terra amb una taula alta com a únic mobiliari- ja t’adones que no és un hotel com els altres. Però, per si de cas, t’avisen. Per anar al nostre pavelló recorrem un passadís a cel obert flanquejat per alts murs de vidre translúcid que són els que garantiran intimitat a l’habitació. Als pavellons -només n’hi ha cinc- s’hi accedeix a través d’una porta d’acer rere la qual hi ha l’habitació pròpiament dita, que sembla suspesa sobre un petit pati. Terra, sostre i parets són de vidre. El fullatge, la molsa i el terra volcànic es colen a l’habitació. Aquí s’esfumen les fronteres entre interior i exterior, i la primera cosa que et preguntes és si seràs capaç de dormir en un espai on sembla que estàs a la vista de tothom. I sí, sí que es pot, perquè l’efecte és només òptic. L’espai juga amb les diferents opacitats del vidre. Els que envolten el llit i el bany són transparents i donen al pati, però l’habitació està envoltada de pales de vidre opac de tres metres d’altura que et protegeixen de la mirada exterior. Tot i així, no ens vam creuar més que amb dues noies japoneses a la recepció i d’entrada semblava que fóssim els únics hostes. Però si encara vols més privacitat pots abaixar les persianes que es regulen, com la temperatura, des d’un panell digital.

El millor espai és el bany. La banyera és una bassa plena d’aigua a 36 graus d’on no en sortiries mai, sobretot si plou a fora. La remor de l’aigua és constant, com al costat d’un riu, perquè el líquid es va renovant contínuament i només s’apaga a la nit -sort!- per poder dormir. El terra de la dutxa, com el de la bassa, està cobert per pedres de riu, molt estètiques per a una dutxa ràpida. Quan entres als pavellons et conviden a deixar-te endur pel ritme de la natura: anar-se’n a dormir quan es pon el sol i llevar-se quan surt. I sí, et despertes amb els primers rajos de sol. Allotjar-se als pavellons és recomanable per viure una experiència. Com també ho és tirar-se amb paracaigudes o sobrevolar amb helicòpter Nova York. Amb un cop n’hi ha prou.