Conèixer l’espai que cada cultura considera infranquejable pot resultar molt pràctic per no incomodar ningú anant de viatge. També per saber com és la gent del país. Mentre que a Romania les distàncies es respecten fins i tot en la intimitat, a l’Argentina les relacions interpersonals es donen sempre en la distància curta. El perquè de les diferències entre els països sovint és evident -a l’Aràbia Saudita, per exemple, la religió marca unes distàncies-, però altres cops no. Per exemple, sorprèn veure l’estima per l’espai personal en països llatins com Colòmbia; o la proximitat amb què volen tractar-se els austríacs. A Noruega les dades són extremes: volen els desconeguts ben lluny, i els amics més a prop que ningú.

Experts de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) i la Universitat d’Aalto (Finlàndia) han demostrat que un vincle emocional més estret suposa una permissivitat més gran pel que fa a contacte físic. Com és lògic, vetem més el contacte provinent de coneguts i saludats que el dels amics, la família o la parella. L’estudi, elaborat amb les respostes de 1.368 homes i dones de Finlàndia, França, Itàlia, Rússia i el Regne Unit, revela que tendim a acceptar més el contacte per darrere que frontal; que a les extremitats superiors és on més contacte permetem i que les cames són una zona força vetada fins i tot en relacions molt íntimes.

Segons el mateix estudi d’Oxford i Aalto, tant homes com dones tolerem millor el contacte físic d’individus del gènere femení que del masculí. Així, la intimitat és més gran amb la mare que amb el pare; i amb les amigues que amb els amics. Per als enquestats, a més, la tolerància pel que fa al contacte dels amics està al mateix nivell que la dels germans, i els pares són sempre a qui més contacte es permet.