CADA CASA, UN MÓN
Diumenge 06/12/2020

L’alçada d’una planta baixa a Gràcia

Nildos House a Barcelona, obra de Valentí Albareda, arquitectura i disseny d’interiors Metric Integra, construcció

TEXT: Cristina Ros / FOTO: José Hevia
4 min
Nildos house Valentí Albareda, arquitectura i disseny d’interiors
 Metric Integra, construcció
 Barcelona L’alçada d’una planta baixa a Gràcia

Era una oficina anodina d’una corredoria d’assegurances, a la planta baixa d’un edifici d’onze pisos a Gràcia. Quan l’arquitecte Valentí Albareda va assumir aquest projecte de reforma integral i canvi a un ús residencial, el local era bastant fosc, amb envans que dividien l’espai i amb falsos sostres fets amb les típiques plaques unides per perfils que rebaixaven l’alçada i deixaven perdre un parell de metres.

El nou habitatge s’havia de concebre per a una parella jove, perquè pogués gaudir dels avantatges de viure al rovell de l’ou del barri, en planta baixa i amb un pati posterior. Potenciar la permeabilitat amb l’exterior va ser l’objectiu prioritari que es va fixar aquest arquitecte amb estudi a Barcelona. I això vol dir aconseguir que la llum natural inundi la casa, que hi circuli bé l’aire i que els que hi viuen puguin tenir una mirada bastant més allunyada sense perdre intimitat pel fet de viure a peu de carrer.

L’alçada d’una planta baixa a Gràcia

Així, la primera operació que es va fer a l’hora de reformar el que ara ja és un habitatge tot just acabat va ser de despullament total. Deixar tot el sostre pelat ha permès tenir una alçada de gairebé quatre metres i mig i contemplar les voltes amb les restes del guix i el perfilat de les bigues pintat de blanc. Desprendre’s de les pells sobreposades, un cop repicades totes les parets, ofereix la possibilitat de conviure amb la història de l’edifici, amb els diferents maons amb què es va construir i amb l’estructura original, que queda a la vista, pren protagonisme i es reforça. És més, tirant a terra els envans divisoris s’ha aconseguit un gran espai unitari, amb l’única individualització del dormitori. I aquesta separació, feta amb una corredissa de vidre translúcid, és tan lleugera que no trenca la unitat espacial de l’habitatge. I no posa entrebancs a la lluminositat.

L’alçada d’una planta baixa a Gràcia

De manera subtil en tot el conjunt o més explícita en alguns elements particulars, Nildos House -que és el nom d’aquesta casa, que reuneix el treball de l’arquitecte Valentí Albareda i el de la constructora Metric Integra- destaca pel sentit de la continuïtat. La dels espais i els diferents nivells creats, sí, però també entre l’interior de l’habitatge i el pati posterior, ara amb generosa vegetació, així com entre el dormitori i el carrer.

Línies de continuïtat

No deixa de ser una subtilesa la línia de continuïtat horitzontal que s’expressa de manera explícita de cap a cap de la casa. És una subtilesa perquè amb la dolçor d’una fusta massissa molt clara es construeix un altell que, alhora que fa de sostre a la cuina i al menjador, baixa per esdevenir la taula. És una estructura de comunicació, també de trànsit o d’estar, que es despenja del forjat preexistent mitjançant uns tensors d’acer blanc. Però també és una estructura tant estètica com útil, que fa de terra de l’estudi -a l’altell-, en una balconada per a la qual la finíssima taula de treball va de costat a costat com a barana que en cap cas entorpeix les vistes. No s’acaba aquí l’encadellat de fusta, perquè el trobem al dormitori perfilant les dues alçades i fent de sostre als armaris. O també a la zona d’estar, a sobre del lavabo de cortesia, en una mena de chill out -la migdiada, les estones de lectura...- al qual s’accedeix mitjançant uns tubs de ferro pintats de blanc que, clavats a la paret, fan de graons gairebé imperceptibles.

L’alçada d’una planta baixa a Gràcia

Però n’hi ha més, de línies de continuïtat, en aquesta casa pensada fins al mínim detall: la que formen la taula barana de l’altell i els graons de l’escala principal; la dels tensors blancs que donen ritme i aguditzen la perspectiva de l’espai i la dels cables d’electricitat, que, amb tota la instal·lació per fora, des dels tubs d’acer fins als fils de tela trenats, remarquen l’ordre amb el qual està concebut tot l’habitatge. Ens fixem també en els mecanismes de porcellana negra i polsador de coure per activar la llum elèctrica.

L’alçada d’una planta baixa a Gràcia

Si tot tendeix a blanc a la Nildos House, del terra a les parets, de la fusta als maons, de l’interior a la pintura que inunda el pati i que contrasta amb el verd de la cuidada vegetació, no és una opció estètica, o no exclusivament. El blanc porta la claror a l’interior de l’habitatge. Una lluminositat que recull del pati posterior gràcies a unes vidrieres immenses, amb el marc mínim de ferro i la porta pivotant. I que recull també del carrer, des del dormitori, amb la creació d’una petita galeria que, amb persiana graduable a tall de façana, permet que el dormitori tingui un gran finestral, esmorteix el soroll del trànsit extern i dona intimitat a l’estada més íntima de la casa.

Tot tendeix al blanc -de matisos i textures diversos-, amb l’excepció dels dos lavabos, per als quals l’arquitecte i interiorista Valentí Albareda s’ha permès un atrevit contrast de color (blau cel, terra i negre) que genera una dinàmica geomètrica i capritxosa però tan subtil com la resta de l’habitatge.

Les textures dels maons i l’aprofitament

Després de repicar les parets per eliminar les pells sobreposades al que van ser unes oficines, el nou habitatge mostra un atractiu diàleg entre tres maons diferents. Més estrets, més amples, plens o buits, més o menys estriats, s’ofereixen lleugerament pintats de blanc, sempre amb l’objectiu de guanyar lluminositat. Això potencia les textures i ofereix calidesa a una casa que, des de la seva nuesa, dona visibilitat a la història de l’edifici. És més, com a mostra d’un bon sentit de l’aprofitament, els totxos d’alguns dels envans enderrocats s’han reutilitzat, peça a peça, per fer el tancament del lavabo de cortesia que hi ha a la zona d’estar.

stats