-Sortiré més d’hora de la feina per arribar abans a casa.

-Aniré tres dies a la setmana al gimnàs.

-Faré servir la bicicleta estàtica de casa (i pedalaré cada matí).

-Sortiré a caminar cada diumenge.

-Llegiré mitja horeta cada nit.

-Ordenaré els llibres de les prestatgeries per autors.

-Aprendré a dir que no.

-Aniré al cine cada divendres a la tarda.

-El tàper del migdia només serà d’amanides.

-Esmorzaré cada matí a casa.

-Faré servir la liquadora cada dia perquè netejar-la no costa tant.

-Faré els àlbums de fotos que tinc pendents.

-M’aprimaré vuit quilos.

-M’aprendré els noms dels ocells que s’aturen al balcó de casa.

-Ordenaré els armaris i portaré al centre de reciclatge tot el que ja no necessito.

-Triaré la roba que de veritat em poso i donaré la que només guardo “per si de cas”.

-Cada diumenge dissenyaré els menús de tota la setmana.

-[...]

El canvi d’any implica, en la majoria de mortals, alguns minuts de reflexió sobre la pròpia trajectòria vital. Algun instant en què meditem sobre els anys que ja han passat o els que, si tot va bé, calculem que ens queden per viure. Pensem en el que volem canviar, o en aspectes que ens agradaria incorporar a la nostra existència quotidiana. Si bé aquesta actitud no és exclusiva dels últims dies de desembre, és cert que el canvi de calendari sembla un punt de partida obvi per fer replantejaments.

Però ens estem equivocant i els propòsits de l’any que començarem no són més que autoenganys. Posem el peu al primer de gener amb la sensació que som éssers excessivament imperfectes, amb mancances i misèries. I modificar aquesta frustració en pocs mesos és bastant impossible.

Més que fer una llista d’autoenganys per al 2019 hem de fer una llista dels encerts del 2018. No començar l’any com a persones fallides que han de millorar, sinó com a éssers conscients de la seva evolució.

És possible que alguns dels aspectes que hem millorat o fites que hàgim assolit no formessin part de cap llista de propòsits, perquè encara desconeixíem circumstàncies o possibilitats vitals. Segurament hem sigut capaços de solucionar problemes, o hem pres consciència de situacions que convivien amb nosaltres i hem volgut eliminar.

En els darrers dies de desembre o els primers de gener està bé fer memòria d’allò que hem aconseguit, potser sense donar-hi importància o amb un esforç relatiu. O hem après coses de nosaltres mateixos que no teníem assumides i que ens seran útils en un futur. Més enllà de pensar en el teu autoengany 2019, ¿ets capaç de fer una llista de tot el que has après i millorat aquest 2018?