1968 PER QUÈ ESTAVA PASSANT

‘Baby boomers': Una generació transformadora

Esperonat per la bonança econòmica, el 'baby boom' es va allargar durant més de dues dècades

Una revolució demogràfica

L’ eufòria per la fi de la Segona Guerra Mundial va donar lloc al que es coneix com el baby boom de mitjans del segle XX als països industrialitzats. L’optimisme pel futur coincidia amb “un moment d’auge dels valors familiars –només cal veure les pel·lícules dels anys 50– que va donar lloc també a un boom de matrimonis”, explica David Sven Reher Sullivan, professor de la Universidad Complutense de Madrid i autor de l’estudi El baby boom y sus causas: qué sabemos y qué no sabemos.

Esperonat per la bonança econòmica, el baby boom es va allargar durant més de dues dècades,i els nascuts durant el primer gran pic demogràfic de finals dels 40 van ser justament els joves que van nodrir les universitats del món occidental el 1968. L’explosió demogràfica “s’uneix al boom de l’educació terciària o superior: la mateixa estructura demogràfica sense anar a la universitat” potser no hauria produït l’eclosió cultural que va donar lloc al moviment revolucionari del Maig del 68, segons destaca el subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, Andreu Domingo.

Però així com el rerefons demogràfic és un dels factors que expliquen el Maig del 68, el moviment també té conseqüències en la demografia. Els joves nascuts del boom de matrimonis seran precisament els que posin en qüestió la institució del matrimoni. La generació del 1968, la primera fruit del baby boom, va ser responsable d’un canvi de tendència demogràfica que ha marcat la societat occidental actual: el baby bust, un declivi permanent en la fecunditat que al nord d’Europa ja fa 45 anys que dura. “Els anys de la droga, l’amor lliure i la rebel·lió cultural posen en qüestió el món que no es qüestionava als anys 50, com la família i el paper de la dona a la societat”, destaca Reher. Una contrarevolució que a més va coincidir amb l’aparició dels anticonceptius: a França la llei que legalitzava la pastilla anticonceptiva es va aprovar el 19 de desembre del 1967 i va entrar en vigor el 1968. “En un moment de qüestionament de valors i alliberament sexual, és com tirar benzina al foc”, diu Reher. És per això que, tot i la bonança econòmica, la fecunditat va començar a baixar i aviat (cap als 70) va arribar al llindar del “nivell de reemplaçament”, els 2,1 fills per dona necessaris per mantenir la població estable a mitjà termini. Un nivell que mai s’ha tornat a superar.


El cas espanyol és diferent. Sota el franquisme, tant el baby boom com el baby bust (i la revolució educativa) van arribar a Espanya 20 anys més tard. Tot i que hi ha un pic de naixements el 1940, just després de la Guerra Civil, el baby boom espanyol va ser als 60. La revolta cultural va ser als 80, ja acabat el franquisme, i és llavors quan s’inicia el declivi en la fecunditat que ja fa 35 anys que dura. Però malgrat la demografia, els fets proven que l’esperit de revolta del Maig del 68 va impregnar també els universitaris espanyols de l’època, tot i els seus límits.

Del món jove i il·lusionant del 1968 al món envellit i en crisi del 2018

Una enquesta d’Ipsos a França va descriure fa uns anys la generació del 1968 –els que aleshores tenien menys de 30 anys– com a “hedonistes sense complexos”, proclius a l’oci i el turisme. Disfrutar de la vida semblava la lliçó apresa d’aquells anys convulsos i plens d’il·lusió per canviar el món. Avui tenen uns 70 anys i, gràcies als avenços mèdics, una esperança de vida superior a la dels seus pares (uns 10 anys més). Si a mitjans del segle XX les principals causes de mort a aquesta edat eren infeccions, l’avenç dels antibiòtics fa que avui siguin el càncer i les malalties cardiovasculars. La longevitat i l’envelliment és signe distintiu de la societat occidental del 2018, en contrast amb el món jove del 1968.

Cinquanta anys després, França té el doble de jubilats, molts dels quals formen part d’aquella generació que va trencar amb les estructures socials antigues i va generalitzar els anticonceptius. Tant a Europa com als EUA han aconseguit afeblir la institució del matrimoni però no l’han matat. Avui, els fills nascuts fora del matrimoni ja no són “il·legítims” a França, com fa 50 anys. De fet, més de la meitat dels nens francesos (58,5%) neixen fora del matrimoni, en comparació amb el 6% del 1966. Però com destaca l’estudi comparatiu publicat a Population et Sociétés, “fa mig segle, seguint els esdeveniments del Maig del 68 a França, molts van creure que les parelles i la família serien aviat cosa del passat”. “Els fets han demostrat el contrari i aquestes institucions han sobreviscut la prova dels temps, la proporció de gent amb parella s’ha mantingut estable, i la proporció que registra la seva unió fins i tot ha augmentat els últims 20 anys”, perquè han aparegut noves fórmules. El pacte civil de solidarité (registre civil francès) suma avui gairebé el mateix nombre d’unions que el matrimoni. Una institució que des del 2013 s’ha obert també als homosexuals. La família, doncs, sobreviu, però té fills més tard, i ha d’afrontar el llast d’una societat envellida: la dependència i la crisi de les pensions.

Més continguts de

El + vist

El + comentat