L’ eufòria per la fi de la Segona Guerra Mundial va donar lloc al que es coneix com el baby boom de mitjans del segle XX als països industrialitzats. L’optimisme pel futur coincidia amb “un moment d’auge dels valors familiars –només cal veure les pel·lícules dels anys 50– que va donar lloc també a un boom de matrimonis”, explica David Sven Reher Sullivan, professor de la Universidad Complutense de Madrid i autor de l’estudi El baby boom y sus causas: qué sabemos y qué no sabemos.

Esperonat per la bonança econòmica, el baby boom es va allargar durant més de dues dècades,i els nascuts durant el primer gran pic demogràfic de finals dels 40 van ser justament els joves que van nodrir les universitats del món occidental el 1968. L’explosió demogràfica “s’uneix al boom de l’educació terciària o superior: la mateixa estructura demogràfica sense anar a la universitat” potser no hauria produït l’eclosió cultural que va donar lloc al moviment revolucionari del Maig del 68, segons destaca el subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, Andreu Domingo.

Però així com el rerefons demogràfic és un dels factors que expliquen el Maig del 68, el moviment també té conseqüències en la demografia. Els joves nascuts del boom de matrimonis seran precisament els que posin en qüestió la institució del matrimoni. La generació del 1968, la primera fruit del baby boom, va ser responsable d’un canvi de tendència demogràfica que ha marcat la societat occidental actual: el baby bust, un declivi permanent en la fecunditat que al nord d’Europa ja fa 45 anys que dura. “Els anys de la droga, l’amor lliure i la rebel·lió cultural posen en qüestió el món que no es qüestionava als anys 50, com la família i el paper de la dona a la societat”, destaca Reher. Una contrarevolució que a més va coincidir amb l’aparició dels anticonceptius: a França la llei que legalitzava la pastilla anticonceptiva es va aprovar el 19 de desembre del 1967 i va entrar en vigor el 1968. “En un moment de qüestionament de valors i alliberament sexual, és com tirar benzina al foc”, diu Reher. És per això que, tot i la bonança econòmica, la fecunditat va començar a baixar i aviat (cap als 70) va arribar al llindar del “nivell de reemplaçament”, els 2,1 fills per dona necessaris per mantenir la població estable a mitjà termini. Un nivell que mai s’ha tornat a superar.

El cas espanyol és diferent. Sota el franquisme, tant el baby boom com el baby bust (i la revolució educativa) van arribar a Espanya 20 anys més tard. Tot i que hi ha un pic de naixements el 1940, just després de la Guerra Civil, el baby boom espanyol va ser als 60. La revolta cultural va ser als 80, ja acabat el franquisme, i és llavors quan s’inicia el declivi en la fecunditat que ja fa 35 anys que dura. Però malgrat la demografia, els fets proven que l’esperit de revolta del Maig del 68 va impregnar també els universitaris espanyols de l’època, tot i els seus límits.