Bacteris a la placenta

Aquests microorganismes són els que ‘activen’ el sistema immunitari

En contra del que pensa molta gent, la majoria de microorganismes són inofensius per als humans. Fins i tot n’hi ha que viuen permanentment sobre o dins dels nostres cossos i tenen un paper important en processos com la digestió i la resposta immune. Es poden trobar en molts teixits, sobretot a la pell i al tub digestiu, fins al punt que es calcula que per cada cèl·lula humana hi ha uns deu microbis. Es creu, però, que certes parts de l’organisme han de mantenir-se estèrils per evitar problemes de salut, i fins ara se suposava que la placenta n’era una. Una estructura tan cabdal per al desenvolupament de l’embrió (s’encarrega del seu nodriment) no semblava el lloc més adequat per acollir microbis. Però la doctora Kjersti Aagaard, del Baylor College of Medicine de Houston, a Texas, acaba de descobrir que a la placenta hi viu una petita comunitat de bacteris, tot i que encara no pot dir d’on ve ni què hi fa, allà.

És sabut que al planeta hi ha un nombre elevadíssim de microorganismes. Si poséssim en un costat d’una balança tots els microbis i a l’altre tots els animals que existeixen, els primers pesarien 25 vegades més. De fet, ells van aparèixer a la Terra molt abans que els humans, i hi continuarien vivint si algun dia s’extingissin la resta d’éssers vius. A més, els bacteris són responsables de l’oxigen que hi ha a l’atmosfera i sense ells la vida seria impossible. Però, malgrat això, pocs s’imaginaven que podrien formar part del bagatge de l’ésser humà fins i tot abans que nasqués.

La primera pedra

La primera pista que va suggerir que l’embaràs no és un procés estèril va ser la troballa fa un temps d’una flora bacteriana a l’intestí dels nounats. El més curiós era que no tenia res a veure amb els bacteris que colonitzen la vagina, així que no la podien haver adquirit durant el naixement. Això va portar la doctora Aagaard i el seu grup a estudiar 320 placentes i, sobretot, a llegir els genomes de les cèl·lules que contenien. La sorpresa va ser que, a part de l’esperat ADN humà, hi van descobrir material genètic de diferents tipus de bacteris bons, dels que ens ajuden a metabolitzar els aliments. Entre ells, l’ Escherichia coli, habitant habitual dels intestins dels adults. L’estudi, publicat a Science Translational Medicine, suggereix que podrien ajudar a activar el sistema immunitari del nadó, o fins i tot proporcionar la primera pedra per començar a construir la seva pròpia flora intestinal. El que no queda clar és com arriben aquests bacteris a la placenta.

Els científics es van adonar que el perfil de microorganismes que hi trobaven s’assemblava més al que es veu normalment a la boca que no al que hi ha a la vagina, a la pell o als mateixos intestins. Una teoria, doncs, és que entrarien a la sang de les mares des d’algun punt de la boca, potser quan es raspallen les dents, i d’aquí passarien a la placenta. Això podria estar relacionat amb una dada que fa temps que s’ha demostrat: per motius de moment desconeguts, les malalties de les genives es relacionen amb una probabilitat elevada de parts prematurs. Aquí els bacteris hi podrien jugar algun paper rellevant. Els resultats de la doctora Aagaard reforcen la idea que una bona higiene dental abans i durant l’embaràs és molt important.

Els bacteris són uns éssers vius omnipresents. En un congrés recent de l’American Society for Microbiology es va anunciar que certs bacteris poden sobreviure fins a quatre dies dins de la cabina d’un avió. Al mateix congrés es va presentar un estudi que demostrava que el robot Curiosity se n’havia emportat uns quants a Mart quan hi havia anat d’exploració, i que havien sobreviscut malgrat les tècniques intensives de desinfecció de la NASA i les condicions extremes de temperatura i radiació que hi ha a l’espai. No és estrany, doncs, que es descobreixin bacteris als llocs més impensats, fins i tot als racons del cos humà que es creien estèrils. Per sort, n’hi ha molts que comparteixen pacíficament l’espai amb nosaltres, si no, la supremacia humana en aquest planeta tindria els dies comptats. __ Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester

El + vist

El + comentat