Dins l’horror dels camps de concentració hi havia de tant en tant algun element positiu, algun personatge que feia passar bones estones i encomanava somriures. Uns quants llibres han recreat personatges que aconsegueixen irradiar bondat enmig de tant d’horror. Un d’ells és El violí d’Auschwitz (Edicions 62), de Maria Àngels Anglada, escrit el 1994 i que té com a protagonista un lutier jueu de Cracòvia que sobreviu gràcies a la seva habilitat per construir un violí, un motiu que li era pròxim perquè Anglada tenia passió per la música clàssica, que és l’autèntica protagonista de la seva novel·la Viola d’amore i de moltes altres narracions seves.

Segons va explicar ella mateixa, van ser els camps de concentració posats en funcionament pels serbis durant la Guerra de Bòsnia (i mostrats a la televisió) el que la va empènyer a escriure El violí d’Auschwitz, que avui continua sent un llibre de capçalera en força escoles. A molts mestres els és útil per explicar les atrocitats del nazisme.

Aquesta novel·la va acompanyar Anglada tota la vida. “Un dia, un cop publicada la novel·la, li va telefonar des de Jerusalem el violinista jueu Jacques Stroumsa, que precisament havia sobreviscut a Auschwitz gràcies als seus dots de violinista”, explica Eusebi Ayensa, estudiós de l’obra d’Anglada. “Així, d’alguna manera, el protagonista d’Anglada va prendre vida”, afegeix, per bé que en el cas de la novel·la angladiana el protagonista és un lutier i no pròpiament un violinista. “Es va establir una gran amistat entre ells, i Stroumsa va visitar dos cops Catalunya. En una d’aquestes ocasions es va estar a casa de la mateixa Anglada”, diu Ayensa. De fet, recentment s’ha publicat la correspondència entre ells dos.

“En tots els gèneres literaris que Maria Àngels Anglada va conrear (poesia, assaig, traducció, novel·la, narrativa breu, periodisme...) es denuncia la injustícia. No hi ha pràcticament cap novel·la seva en la qual no es contraposi la bondat humana d’alguns dels seus personatges a la maldat d’altres”, subratlla Eusebi Ayensa. És una constant que apareix en una altra novel·la històrica de gran interès de l’autora: Quadern d’Aram. Anglada sempre havia mostrat una gran curiositat per la poesia armènia, però sembla que el desencadenant per fer aquesta novel·la va ser la lectura del llibre Las atrocidades de Armenia: el exterminio de una nación, de l’escriptor francès Arnold Toynbee. A Quadern d’Aram denuncia el primer gran genocidi del segle XX, que de fet sembla que va inspirar Hitler per fer el del poble jueu. Durant els anys de la Primera Guerra Mundial van morir en aquest genocidi més d’un milió d’armenis a mans dels turcs: afusellats, extenuats en llargues caminades pel desert, ofegats al mar Negre... Aquesta novel·la és presentada a partir de l’amistat entre armenis i grecs, en les figures de dos nens, un armeni (Aram) i un grec (Iorgos). L’Aram és presentat com el fill del gran poeta armeni Vahé, alter ego del poeta nacional d’Armènia Daniel Varujan, assassinat pels turcs a ganivetades i la poesia del qual al català acabaria traduint la mateixa Anglada en col·laboració amb la professora armènia Maria Ohannesian ( Terra porpra i altres poemes ).

Un nen als camps

Una vegada més, una pel·lícula ha contribuït a difondre una bona història, la que John Boyne va crear a El noi del pijama de ratlles (Empúries, 2007). La mirada ingènua, sense pors, d’un nen de nou anys que viu en un barri residencial, és una eina especialment útil per a aquest escriptor irlandès per denunciar l’absurditat d’un camp de concentració. No hi ha tanques ni filferros que impedeixin l’amistat entre dos nens a El noi del pijama de ratlles.

L’èxit d’aquesta novel·la va motivar John Boyne a escriure més endavant El noi de la casa de la muntanya (Empúries, 2016). L’argument, més arriscat, permet de nou a Boyne denunciar l’absurditat del nazisme: poc abans que comenci la Segona Guerra Mundial un nen és acollit i tutelat ni més ni menys que per Hitler, que el llança a un món nou cada cop més perillós: un món ple de terror, secrets i traïcions. No li serà gens fàcil escapar-ne.