Qui millor que un novel·lista britànic per explicar la Revolució Industrial, producte i reforçament d’un capitalisme que avui continua definint-nos? A Temps difícils, Charles Dickens (Edicions 62 en té una edició recent amb traducció de Ramon Folch) dona protagonisme als obrers de les fàbriques, que ell coneix prou bé: era de família humil i va treballar en una fàbrica de betum, però una herència rebuda pel seu pare li va permetre anar a l’escola.

La Catalunya de la Revolució Industrial també ha sigut escenari d’un grapat de novel·les. Cal destacar les que se submergeixen en la societat barcelonina de finals del segle XIX, una ciutat dividida entre burgesos i proletaris, agitada per aires de progrés i revolució, com La ciudad de los prodigios, d’Eduardo Mendoza (Seix Barral), situada entre les dues grans exposicions internacionals que va allotjar la ciutat, la del 1888 i la del 1929. Narcís Oller també havia descrit aquell món a La febre d’or, però ho va fer contemporàniament als fets i, per tant, no la podem considerar novel·la històrica.

Un dels grans protagonistes de la Revolució Industrial aquí és el Llobregat, on van estendre’s un munt de colònies tèxtils, com ara la Vidal, on Sílvia Alcàntara situa la seva exitosa Olor de colònia (Ed. 1984), publicada el 2009.

La industrialització de Catalunya, novel·lada per l'economista Francesc Cabana

No hi ha any en què no exploti una caldera a Barcelona, amb morts i ferits. Al carrer Amàlia, prop d’on jo treballava, el majordom i soci d’una fàbrica va quedar mutilat quan volia fixar unes corretges en un dels barrots de la màquina de vapor. Un dels braços quedà enganxat al sostre, les cames arran de terra i el cos al mig”, explica el qui va ser treballador d’una màquina de vapor del Raval a mitjans del segle XIX, de la indústria anomenada Can Seixanta. Treballava dotze hores diàries, sis dies a la setmana, i dormia allà mateix. La seva era, certament, una feina feixuga i perillosa. Aquesta explicació pertany a El cabaler de Cerdanya (Proa), una de les quatre novel·les que l’economista Francesc Cabana ha dedicat a la industrialització a Catalunya. “Els llibres d’assaig que he fet són massa densos. Aquests quatre volums són pensats per llegir a l’autobús, al metro o a la platja”, diu Cabana. Uns quants fets són explicats a través del cònsol de Suècia, que els compara amb el que passa al seu país, que aleshores, al segle XIX, estava molt més endarrerit que el nostre.