KNOCKOUT

Cadenes mortals

"és obvi que la manera d’induir la viralitat ha degenerat tant que és inevitable sentir una mica de tristesa per com canvien algunes circumstàncies amb els anys"

“S iento enviarte esto. A mi también me lo han enviado y no me ha hecho pizca de gracia: «Hola, soy Teresa y hoy cumplo 27 años muerta. Si no pasas esto dormiré a tu lado para siempre. Si no lo crees busca en Google Teresa Fidalgo. Manda este mensaje a 20 personas. Una niña lo ignoró y a los 30 días se murió»”.

“Si no mandas esta foto a 20 contactos y a dos grupos, esta noche escucharás ruidos por tu casa y verás sombras extrañas. Y a las 03.33 h verás a una mujer muerta que te matará. Una niña de diez años llamada Ainhoa lo leyó y se rió. Y esa misma noche apareció en su cuarto decapitada, con la boca cosida y sin ojos. Reenvíalo. No es una broma. Suerte”.

“Hace una semana una chica llamada Alejandra se suicidó debido a unos problemas de divorcio y violación. Según los registros fue a causa de un disparo de pistola. Tres días después fue hallada sin dedos, sin lengua, sin órganos ni piernas. Se dice que el violador que abusó de ella se los cortó. Alejandra busca venganza. Si no copias y pegas esto en cinco grupos, Alejandra aparecerá junto a tu cama ensangrentada y te hará lo que le hicieron a ella”.

Aquests missatges en cadena circulen per xarxes socials com Instagram o Musical.ly i grups de WhatsApp de preadolescents i adolescents. Si no us ho han explicat, potser els hi podeu preguntar. Tot i que els nanos són prou llestos per saber que tot plegat és una farsa, en molts sí que provoca el grau d’inquietud suficient per escampar el missatge. I, a través de la burla col·lectiva, expiar certes pors internes que ningú vol admetre. Per si de cas ho envien, diuen fent-se els ganàpies. Més enllà de la fantasia de terror rocambolesca i del fet que alguns missatges incloguin enllaços nocius per a la tecnologia dels mòbils i els ordinadors, és rellevant el que tenen en comú aquests textos i molts d’altres. Les víctimes sempre són nenes, noies o dones. El nivell de violència exercida contra elles és extrema, i la narració, morbosa. Es podria fer una tesi doctoral sobre com el gènere de terror en la literatura i el cinema s’ha acarnissat amb les dones.

Aquestes cadenes són només un exemple més d’aquesta cultura tan popular de la violència. Però també una mostra de com està d’infiltrada. I una prova del nivell de deixalla tòxica que arriba als cervells de nens i nenes en procés de formació. Si bé l’experimentació voluntària de la por i el joc amb els relats de terror deu formar part del desenvolupament, aquests missatges tan cruels, directes i maldestres fan entre pena i basarda. Segurament no són més que l’evolució d’aquelles cartes que trobaves a la bústia de casa fa molts anys que t’asseguraven que et faries milionari si posaves una pesseta als sobres i ho enviaves a deu persones d’una llista. O et prometien que faries amics arreu del món al cap de pocs dies. Però és obvi que la manera d’induir la viralitat ha degenerat tant que és inevitable sentir una mica de tristesa per com canvien algunes circumstàncies amb els anys. 

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat