CAPS I PUNTES

Carrers en penombra

"Els últims testimonis d’una època d’amuntegament, quan les façanes tapaven el sol"

El carrer de la Llibreteria és un dels més antics de la ciutat; neix a la cantonada amb la plaça de Sant Jaume i va a morir a la intersecció amb el carrer del Veguer, on es converteix en la baixada de la Llibreteria. A mig carrer hi ha un edifici singular, adornat amb esgrafiats barrocs, que acull la botiga Papirum. Si l’observem pel costat del carrer Dagueria veurem que, a partir del primer pis i fins a la teulada, la façana està avançada respecte de la planta baixa. D’això, a la Barcelona antiga se’n deia una casa amb voladís o amb volada.

L’origen d’aquest recurs arquitectònic ens porta a l’Edat Mitjana, quan s’aprofitava al màxim l’espai urbà amb arcs i voladissos. Avançant la finca per damunt de la primera planta s’aconseguia augmentar els metres habitables sense haver de fer grans obres. El principal inconvenient era que molts carrers barcelonins van quedar reduïts a vies estretes i fosques, on mai entrava el sol. A més, aquestes construccions eren perilloses i a vegades es precipitaven sobre la calçada.

Aquest en concret, propietat de l’impressor Josep Altés, va ser un voladís edificat a mitjans del segle XVIII, en una època de fort creixement demogràfic i poques possibilitats de creixement horitzontal. L’espai quedava circumscrit per les muralles, i molts propietaris van recórrer a fer més pisos, subdividir els apartaments i edificar noves façanes avançades. En paral·lel, un primer reglament, l’any 1768, va ordenar la prohibició d’edificar voladissos i l’eliminació dels ja existents. Aquestes ordenances van provocar una dura polèmica entre l’Ajuntament i molts propietaris. El 1772, una casa de la baixada de la Llibreteria al xamfrà amb el carrer del Veguer va retirar els voladissos, però va aprofitar les obres per avançar tota la façana. Les autoritats van obligar-lo a alinear-se novament amb les cases veïnes.

La situació de manca d’espai i de llum, i les conseqüències higièniques que això comportava, van generar diverses iniciatives per empedrar els carrers i eliminar afegits. Tanmateix, aquelles disposicions no van fer desaparèixer el problema. La visita del rei Carles IV a Barcelona, el 1802, va suposar una nova oportunitat per aplicar aquestes mesures urbanístiques. Entre maig i setembre la ciutat va viure un seguit de reformes que, tot s’ha de dir, només van afectar aquells indrets on estava previst que passarien els monarques. En aquells mesos es van empedrar carrers com el del Carme, el dels Arcs, l’Ample, el de l’Hospital o la plaça de Sant Jaume. Es van fer fonts com les d’Hèrcules al passeig de Sant Joan, o la del Vell a la Rambla. Es va urbanitzar el nou passeig de l’Esplanada, es va inaugurar la Llotja i es van buidar els fossars del Padró i de les Moreres. Una de les principals iniciatives va ser blanquejar façanes i eliminar els voladissos que manllevaven la llum en carrers com l’Argenteria i la Fusteria, per on passa l’actual Via Laietana, i als voltants del Portal Nou. A la Llibreteria també se’n van enrunar, de façanes volades.

Dos dies abans de l’arribada reial, el Diario de Barcelona informava que encara quedaven cases amb voladís. I avisaven els propietaris que estava prohibit treure el nas per finestres o balcons quan passessin ses majestats. El 1823, les autoritats liberals van renovar la prohibició i va sobrevenir una nova onada d’enderrocs. Quaranta anys després, en els Quarterons Garriga i Roca ja s’aprecia que la majoria dels voladissos havien desaparegut. A més d’aquest del carrer de la Llibreteria, sobreviuen dos edificis medievals al carrer de les Caputxes i al de la Freneria. Tots tres com a últims testimonis d’una època d’amuntegament, quan les façanes tapaven el sol.

Més continguts de