Les xarxes socials tenen els seus propis codis. Fa unes setmanes, un amic meu, el poeta Eduard Escoffet, em va fer una consulta per Facebook. L’Eduard és l’únic barceloní que conec que, quan li pregunten pel seu barri natal, diu que és del Poblet, el nom antic del que ara és la barriada de la Sagrada Família. Fidel a aquest gust per les antigues denominacions, em va preguntar per l’antiga carretera de Ribes. Quan vaig voler saber per què, em va respondre que era un lloc prou interessant. Raó no n’hi faltava. Aquest antiquíssim camí comunicava Barcelona amb el Vallès i la plana de Vic, era la via romana que permetia comerciar entre la costa i l’interior de Catalunya. A l’Edat Mitjana començava al Portal Nou, travessava el Clot de la Mel fins a Sant Andreu del Palomar, pujava al turó de la Trinitat, també conegut com la Quinta Forca perquè era un dels cinc llocs d’execucions públiques de la ciutat, i des d’allà travessava Collserola.

Actualment, la carretera ha viscut grans transformacions. Conserva el nom original al carrer de Ribes, que neix a Roger de Flor, molt a prop de l’Arc del Triomf i de la Fecsa de l’avinguda Vilanova. Aquí el seu aspecte és anodí: una única vorera enfront de la plaça d’André Malraux. Quasi de puntetes, passa per davant de l’Estació del Nord i segueix com un carreró pacífic que travessa el carrer Marina. A l’altre costat corre uns metres en paral·lel amb el carrer Casp, i deixa un espai triangular que ocupa un edifici certament singular. Després, L’Auditori en un costat i, davant, els moderns Encants i la plaça de les Glòries.

Al Clot brilla el Modernisme

Més enllà, el carrer de Ribes es transforma en el carrer del Clot. Just travessar la Meridiana, a la vorera de la dreta hi ha una llarga i uniforme filera de cases baixes, del segle XIX. Quan l’avinguda era la línia fèrria dels Ferrocarrils del Nord, en aquest punt es creuava amb el tramvia de Sant Andreu i s’hi produien molts accidents. L’any 1897 van haver de col·locar-hi un semàfor ferroviari per evitar-los. Aquest tram del carrer del Clot està envoltat dels domicilis de la petita burgesia de Sant Martí de Provençals, un poble independent que el 1897 es va convertir en un barri de Barcelona. Just passada la travessia amb el carrer Coronel Sanfeliu hi ha una preciosa casa modernista i, més enllà, la fàbrica de paraigües Budesca, davant de l’esplèndida seu de La Caixa, a la cantonada amb Rafael Capdevila. Aquestes dues últimes cases tenen mosaics de colors a la façana. Fins a arribar al carrer Aragó, el del Clot és un carrer discret. Després s’eixampla i a l’altura del carrer Biscaia presenta un magnífic bloc d’apartaments. A prop hi ha la Torre del Fang, un casalot d’origen medieval carregat d’història i de llegendes.

A partir del carrer Felip II, l’antiga carretera torna a canviar de nom. Des del 2014 es coneix com a Gran de la Sagrera. Hi ha el Parc de la Pegaso, on hi havia hagut la fàbrica d’automòbils Hispano-Suiza, i més tard la factoria de camions Pegaso. Nou canvi en passar a dir-se Gran de Sant Andreu, on hi havia les cotxeres del tramvia; és una gran artèria comercial amb botigues tan populars com la impremta Baltasar (del 1861), la cansaladeria Puig (amb una bomba de la Jamància incrustada a la façana) o la farmàcia Guinart. Travessa el preciós carrer de Coroleu, amb una bonica col·lecció de cases antigues, fins a arribar a l’antic barri de Tramuntana, que conserva vells immobles del seu passat agrícola i unes voreres singulars a causa del terreny irregular en què es van urbanitzar. Només passat el passeig de Santa Coloma, la calçada romana recupera el nom de carretera de Ribes, travessa l’antiga fàbrica d’Endesa i té casetes de planta baixa al costat de moderns edificis. La ciutat va perdent la seva fesomia, i a poc a poc es converteix en l’autovia C-17, a poques passes d’on hi havia hagut un restaurant mític per als amants de la carn, l’Hermanos Tomás. 