CADA CASA, UN MÓN

A partir d’una peça de ceràmica

Casa Hugo Mompó i Juan Grau a Bétera (València). Obra d'Arquitectes Bétera

TEXT: Cristina Ros / FOTO: Mariela Apollonio

P oc, molt poc, li falta a aquesta casa per poder definir-la com a cent per cent ceràmica. Seleccionada als premis FAD 2020, el projecte que signen els arquitectes Hugo Mompó i Juan Grau conjuga els valors de la senzillesa formal -tot i la complexitat conceptual i constructiva que amaga-, la calidesa expressiva del fang cuit, la contemporaneïtat dels espais oberts i flexibles, i el confort climàtic.

Entre el mar i la serra, al municipi de Bétera, a prop de València, tot a l’habitatge és un múltiple del maó de ceràmica de 240 x 115 x 90 mm amb el qual s’aixequen els murs de la casa i que, tan present com es fa a l’exterior i a l’interior de la casa, esdevé el principal element que li confereix la seva singularitat. En estat natural, només arrebossat de blanc com a franja d’habitabilitat als interiors, aquesta casa està feta a partir d’un simple maó de fang cuit, una de les peces més comunes de la construcció. I és aquesta peça ceràmica la que atorga la materialitat a l’habitatge, una expressivitat sense complexos que potencia la convivència amb l’essència de la terra.

Ceràmica col·locada peça a peça, filera a filera i sense maquillatge per a totes les façanes; la mateixa peça amb buits intercalats per construir unes gelosies com a finestres més íntimes per als dos banys de la casa, i gelosia també dels mateixos maons per a l’entrada de llum natural al petit magatzem que, com a volum extern, fa costat al safareig, aixecat sobre una plataforma igualment ceràmica. I, així mateix, ceràmica a l’interior de l’habitatge, al paviment amb unes rajoles artesanes, al sostre amb els revoltons i a la part alta de les parets. “Així, l’espai habitat, pintat de blanc immaculat, queda entre dos móns ceràmics alhora que defineix l’escala humana”, afirma Hugo Mompó, arquitecte responsable de Quadrat Estudio, un gabinet d’arquitectura amb seus a València i a la ciutat alemanya de Mannheim.

El color de la terra vermellosa arrela al lloc i fa encara més discret, més auster i també més contundent el volum rectangular que defineix la casa de Bétera. La coberta plana i enjardinada, així com la funció de graduar l’entrada de sol tant a l’hivern com a l’estiu que fa un gran porxo resguardat per unes persianes alacantines, acaben de garantir el confort climàtic i una despesa energètica mínima.

La flexibilitat de l’espai

No només el material absolutament predominant és singular en aquesta casa. La mateixa concepció del seu interior, dissenyat en vuit mòduls iguals que, amb llindes per eliminar les columnes -l’estructura perimetral és la que aguanta la casa-, i amb un sistema de portes corredores i també de persianes alacantines enrotllables, permeten disposar de dependències i racons més íntims o, si així es desitja, duplicar els espais, triplicar-los o obrir la pràctica totalitat de l’interior convertint-lo en una estada unitària i contínua. “Els propietaris, una parella amb dos fills, han triat la funció per a cada un dels espais, però la flexibilitat amb la qual està concebuda permet que la casa i els seus usos es vagin adaptant al pas del temps, a cada moment de la vida”, observa Hugo Mompó.

Amb 125 m 2, l’habitatge esdevé tan funcional com dinàmic. No hi ha una porta d’entrada a la casa, n’hi ha moltes, i per qualsevol d’elles s’accedeix a l’interior o se surt al porxo o al jardí. Així, la flexibilitat també afavoreix la multiplicitat de recorreguts, tant com potencia la ventilació creuada que contribueix que a l’estiu no es necessitin sistemes de climatització. A l’hivern, el terra radiant encalenteix les rajoles de fang per a una escalfor ben confortable.

Tot està pensat en aquesta casa per aconseguir una nova concepció dels usos d’un espai “que cobreix les necessitats bàsiques, ni més ni menys”, remarca l’arquitecte. Amb una economia de mitjans màxima, un pressupost molt ajustat i una més que notable reducció dels materials, la complexitat del projecte s’ha convertit en una senzillesa natural que, així i tot, no ha deixat res sense ser pensat.

I és que al marge del treball que s’ha fet amb la ceràmica, també la fusteria, la de pi de les portes exteriors o la de bedoll per a l’interior de la casa, així com totes i cadascuna de les peces del mobiliari, han estat dissenyades especialment i concebudes com a part intrínseca d’un projecte unitari i original que posa l’accent en la naturalitat, l’austeritat, la confortabilitat d’una escala molt humana, però també en una funcionalitat que es fa a mida i a voluntat del dia a dia dels que l’habiten. 

Maó a maó: la reivindicació del treball artesà

“Aquest és un habitatge que reivindica el treball artesà, l’exercici manual, la tècnica front a la tecnologia, en una recuperació de la idea d’ofici, del ‘saber fer’”, afirma Hugo Mompó, arquitecte responsable de Quadrat Estudio i qui signa el projecte juntament amb Juan Grau. De fet, al deixar a la vista la pràctica totalitat del sistema constructiu, al poder veure tant a cadascuna de les façanes com a una part important de l’interior com s’aixequen els murs maó a maó, l’ofici es mostra sense maquillatge, en una expressió de gran materialitat.