CADA CASA, UN MÓN
Diumenge 12/12/2020

Una arquitectura km 0 que mira lluny

Casa Ter, al Baix Empordà. Obra de Mesura

TEXT: Cristina Ros / FOTO: Salva López
4 min
Una arquitectura km 0 que mira lluny

S’ assenta al lloc de manera tranquil·la, prop d’un poble del Baix Empordà, entre un bosc de pins i alzines i grans camps de blat. Tot esdevé natural; a la parcel·la de la Casa Ter no hi ha límits amb els veïns. Hi ha una continuïtat paisatgística i vital, de dins a fora, de fora a dins. És el que van aconseguir els arquitectes, dissenyadors, enginyers i creatius que formen l’equip pluridisciplinar de Mesura, un estudi jove amb seu a Barcelona: estudiar la cultura i la natura dels voltants per projectar un habitatge km 0 que mira lluny. Una casa que reuneix la tradició constructiva local i una contemporaneïtat ben entesa, assossegada, singular, sense estridències.

Casa Ter MESURA  Baix Empordà Una arquitectura km 0 que mira lluny

Per a Mesura, la sostenibilitat passa per entendre el sentit del lloc, el genius loci que no només protegeix l’indret sinó que també facilita la vida dels que l’habiten. D’aquí que la Casa Ter sigui un exercici d’interpretació del paisatge, de l’arquitectura, dels coneixements de la zona i de la forma de vida mediterrània, però no els reprodueix de manera mimètica, sinó que els condueix al present amb solucions constructives tan originals com respectuoses. I és així des de la mateixa volumetria de la casa fins als materials elegits per a la seva edificació, però també les proporcions dels espais i la circulació que es propicia tant a l’interior de l’habitatge com en la seva estreta relació amb l’exterior.

L’expressió de la matèria

Forma i matèria es complementen l’una a l’altra a la Casa Ter. La seva conjunció és, en bona part, la responsable de l’harmonització amb l’entorn natural i cultural. Des de les mateixes façanes -tan km 0 que estan fetes d’una mescla de ciment i pedretes del riu Ter de la qual sobresurten lleugerament unes fileres de peces ceràmiques de la Bisbal-, la materialitat de la casa esdevé expressiva i alhora arrelada al paisatge. Les línies ceràmiques, a més de potenciar la longitudinalitat dels volums i d’aportar un ritme atractiu a la imatge exterior, contribueixen a la bona resposta energètica de l’habitatge creant petites ombres a la façana que minimitzen l’impacte solar. Aquestes peces ceràmiques són les que trobem perfilant portes i finestres o com a revestiment de la piscina, que allarga la casa cap als camps seguint l’estil de les basses de la pagesia. Una escala també ceràmica baixa cap a la bassa simplement perquè baixa el terreny, una qüestió de respecte a la topografia natural.

Una arquitectura km 0 que mira lluny

De fet, l’equip de Mesura també va projectar la casa en dos volums que creen tres espais diferents després d’estudiar a fons el lloc, la zona i les seves vistes. Que la planta de la casa tengui la forma en L no és un capritx. És la manera d’aconseguir tres zones, cadascuna de les quals dirigeix la mirada cap a un dels paisatges de la comarca: la mar, la muntanya i els camps. La ela majúscula, a més, crea una mena de pati obert on no només es troba l’accés principal de l’habitatge, sinó que esdevé un espai per a una estada a l’exterior més privada. Amb un lleuger porxo de canyís, la façana sud del pati proporciona una agradable ombra i ofereix dos costats on estar, segons l’hora o la temporada.

Una arquitectura km 0 que mira lluny

Convivència i intimitat

La Casa Ter és còmoda, senzilla i funcional. Amb l’excepció del dormitori principal, que amb la seva gran volta catalana sobresurt del volum prenent l’alçada màxima i aconseguint les vistes més llunyanes -que arriben al cap de Creus-, la resta de les estances es distribueixen en una sola planta que, amb els dos volums convergents a la cuina, faciliten la circulació i, sobretot, separen els espais de dia, més col·lectius, i els de nit, més íntims. La cuina, oberta cap a un alzinar i també cap al porxo central, fa la funció de punt de trobada, el lloc on es fa bona part de la vida en comú. Al seu costat, el porxo, com a espai inserit en el volum de la casa, acull una gran taula per menjar, jugar o treballar. Obert o tancat per unes vidrieres plegadisses, comunica el pati posterior amb la terrassa, que, com una llengua llarga i descendent, es perllonga fins a la piscina.

Una arquitectura km 0 que mira lluny

Els materials km 0 també mostren la seva expressivitat a l’interior de l’habitatge. Trobem els revoltons ceràmics entre les biguetes dels sostres, les rajoles de fang -com tota la resta, de fabricació artesana, amb les seves irregularitats- al terra del porxo i perfilant cadascuna de les obertures generoses que lliguen un espai amb el seu veí. De peces ceràmiques és recobreix també la volta catalana del dormitori superior. Així, el color de la terra de la zona de la Bisbal, des de les façanes fins als interiors, aporta calidesa a la casa.

Per a Mesura es tractava d’això: entendre el sentit del lloc, adaptar la tradició constructiva a la vida contemporània i donar-ne una visió singular. A la Casa Ter cada finestra enfoca unes vistes molt concretes i el conjunt s’implanta tranquil en el terreny per mirar lluny, en tots els sentits.

Una arquitectura km 0 que mira lluny

Tres premis per a una obra tot just acabada

Només en l’últim mes i mig, la Casa Ter de l’estudi Mesura ha obtingut tres reconeixements. Guanyadora del premi AJAC 2020, que dona l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya, i del premi Cerámica en la categoria d’arquitectura -guardó que atorga Ascer, l’associació espanyola de fabricants de rajoles i paviments ceràmics als projectes que en fan millor ús-, aquesta mateixa setmana s’ha donat a conèixer com a guanyadora del Premi Simon d’Arquitectura, d’àmbit europeu. Un bon començament per a una obra tot just acabada.

stats