El 18 de maig Raimon va actuar a la Facultat de Polítiques i Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid. L’objectiu del recital era solidaritzar-se amb els estudiants francesos, però també posar a prova la censura del règim franquista i celebrar la “ hermandad ” dels pobles d’Espanya. El clandestí Sindicato Democrático de Estudiantes, que l’havia organitzat, va imprimir les lletres de les cançons de Raimon en català i en castellà perquè tothom pogués entendre’l. L’acte va acabar amb càrregues policials fora del recinte universitari mentre els estudiants corejaven “ ¡Democracia popular! ”, “ ¡España socialista! ” i “ ¡Abajo Franco! ”.

El règim franquista havia perdut la universitat a mitjans dels anys cinquanta. Des de llavors s’havien expulsat diversos professors per haver tolerat i fins i tot organitzat les protestes juvenils i haver tancat les universitats repetidament. El 1966, a Barcelona, va tenir lloc la Caputxinada: la tancada d’uns 450 estudiants, professors i intel·lectuals que volien fundar el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. A finals dels seixanta, tot i la repressió franquista, la societat espanyola estava convergint amb l’europea. Fins i tot el Partit Comunista s’anava assemblant una mica més al francès i l’italià, i abandonava les temptacions revolucionàries a favor d’un reformisme democràtic. El 1968 va ser l’any en què ETA va cometre el seu primer assassinat reconegut. Aquest mateix any es creava l’organització Bandera Roja, maoista, que deixaria una empremta important en la configuració política catalana posterior.