ÉS EL PRIMER COP que s’aconsegueix editar el llibre de la vida, és a dir, el genoma d’un embrió humà, per eliminar un gen que inevitablement porta a una malaltia de la sang, la talassèmia. Per això, tot i que Science ja havia triat, el 2012 i 2013, la tècnica que permet copiar, retallar i enganxar gens, coneguda com a CRISPR, entre les troballes més importants, torna a ocupar el primer lloc del rànquing que cada any elabora aquesta revista. Coincideix, a més, amb el de Nature, que ha triat com un dels personatges de l’any l’investigador xinès Junjiu Huang, de la Universitat Sun Yat-sen de Canton, que ha sigut el primer que ha aplicat la CRISPR en humans. Les dues revistes es van negar a publicar l’article científic en què l’investigador explicava la recerca. Els resultats no han sigut prou bons (van aplicar la tècnica a 72 embrions però tan sols van aconseguir canviar el gen anòmal en 28), però el que és clar és que tard o d’hora aquesta tècnica farà el gran salt i molts científics demanen un debat ètic. Aquest any, però, també ha sigut l’any de moltes altres troballes.

GRAN ANY PER ALS PETITS DE L’UNIVERS

El 2015 la NASA ha posat en marxa diverses missions. Science en destaca dues. Al març la sonda Dawn va arribar a l’asteroide Ceres, considerat un planeta nan, per elaborar un mapa geològic i químic del que es considera un petit planeta. Els científics han vist que la superfície de Ceres s’ha anat modelant a força d’impactes brutals que ha anat rebent des de l’exterior. També han observat plomalls que es formen quan està molt a prop del Sol i la seva superfície gelada s’escalfa prou per convertir-se en vapor d’aigua. Per als lectors de Science, a qui s’ha demanat que votin el que consideren més important de l’any, la descoberta més significativa han sigut les troballes de la sondaNew Horizons a Plutó. Fins ara es creia que era un planeta inert. Per contra, s’ha descobert que és un planeta actiu, amb glaceres amb nitrogen i altres gasos congelats, una atmosfera i que hi ha cicles que fan que aquests elements congelats esdevinguin neu. Així doncs, la NASA ha passat a veure amb uns altres ulls aquest petit cos que és al cinturó de Kuipers i al qual fa uns anys van prendre el títol de planeta perquè creien que no reunia prou requisits. N’hi ha que pensen que seria just retornar-li el seu estatus.

ORÍGENS HUMANS

Aquest any també s’ha descobert un nou membre del club dels homínids, els nostres ancestres. Es tracta de l’ Homo naledi, una nova espècie d’homínid que s’ha trobat en una excavació dins una cova a Sud-àfrica. Un equip internacional de més de 60 investigadors han treballat per descriure 1.500 fòssils de 15 individus. I pels trets observats han arribat a la conclusió que, encara que no es poden datar amb prou precisió, està clar que pels trets es tracta d’avantpassats humans però amb unes característiques mai vistes. Eren alts i amb extremitats semblants a les nostres.

Als Estats Units, l’anàlisi d’ADN de les restes del que es coneix com a Kennewick Man, un esquelet de 8.500 anys, ha permès relacionar aquest avantpassat amb una de les cinc tribus natives més importants de Washington. A més, en l’ADN d’aquest avantpassat es conserven gens asiàtics, cosa que demostraria que els nadius americans són descendents directes d’asiàtics.

NOVETATS SOBRE EL CERVELL

Lectors i revistes científiques també destaquen la troballa d’un aspecte del nostre cos que es desconeixia: el nostre cervell compta amb un sistema limfàtic, igual que altres parts del nostre cos, amb vasos que estan sota les meninges, que explicarien com el nostre sistema immune i el cervell interactuen i que s’encarregarien d’eliminar elements residuals. La descoberta obre un interessant camp en la recerca amb malalties neurodegeneratives, com ara l’Alzheimer, ja que potser podria explicar per què hi ha acumulacions anòmales de la proteïna betaamiloide.

VACUNA PER A L’EBOLA I NOUS FÀRMACS

La terrible epidèmia de l’Ebola ha forçat la recerca d’una vacuna eficaç. Al juliol es donava a conèixer que la vacuna experimental de Merck havia aconseguit una eficàcia del cent per cent després de provar-se amb 4.000 persones que havien estat en contacte amb la malaltia.

D’altra banda, científics de la Universitat de Stanford han aconseguit crear un llevat capaç de produir un nou i potent tipus d’opiaci per tractar el dolor. Ara, però, cal fer un pas endavant en la investigació per aconseguir que el mètode sigui més econòmic.

EL QUE MAI MÉS ES PODRÀ INVESTIGAR

Science també dedica un apartat a les males notícies científiques del 2015, entre les quals el masclisme dins del món de la ciència. El Nobel Tim Hunt va dimitir després de rebre una allau de crítiques per haver dit que amb les dones al laboratori “t’enamores, s’enamoren de tu i quan les critiques ploren”. No ha sigut l’únic gest masclista de l’any. Un científic revisor de la revista PLOS ONE va ser expulsat per haver dit a unes científiques que el seu article seria millor si hi hagués la firma d’un home. D’altra banda, Science ha volgut recordar que l’Estat Islàmic ha destrossat el temple de Baal, a Palmira, Patrimoni de la Humanitat i per als científics un espai imprescindible per explicar els orígens de grans innovacions de la humanitat. També s’està traficant amb valuoses peces com a botí de guerra.